poema Agustí Vilar

El nostre amic i company Agustí Vilar, amb el que compartim entrebancs en el nostre dia a dia, ens ha dedicat aquest petit poema.

El carter penja una queixa a la xarxa

 

Troba absolutament intolerable

que el seu amic, un cadira de rodes,

no pot sortir d’aquesta estació

perquè li tanquen l’accés a la rampa,

quan els horaris broten violetes.

Des que la xarxa bull de comentaris,

les coses semblen que van arreglant-se.

Ara bé, sense cap discreció

malgrat trens accessibles, som un gueto.

                                                      Agustí Vilar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

By submitting this form, you accept the Mollom privacy policy.