Category Archives: Notícies

L’Escola Jacint Verdaguer mantindrà finalment les seves dues línies de P3, tal i com va explicar l’AMPA del centre en roda de premsa. Tot i que en un principi s’havia alertat que el Consorci d’Educació de Barcelona volia eliminar una de les dues classes, finalment no ha estat així i el centre educatiu del Poble-sec no veurà limitada la seva oferta. A més, el propi Consorci va comunicat a l’escola la intenció de no augmentar la ràtio d’alumnes per a cada classe. A tot això, i com a altra bona noticia, l’Escola Tres Pins de Montjuïc afegirà una línia extra a la seva oferta educativa de P3.

Dijous passat s’havia convocat una manifestació al barri per protestar contra l’augment de la ràtio i el tancament d’aquest grup, tot i el pas enrere per part del Consorci d’Eduació, es va fer una roda de premsa a la seu de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec per explicar les converses que s’havien tingut amb el Consorci. Empar Cogollos, mestra de l’Escola Jacint Verdaguer, explicava que “hi havia la possibilitat que s’augmentés la ràtio i se suprimís el grup al Poble-sec, en el camí hem tingut la sort de trobar molts suports i al final hem tingut aquesta petita bona notícia”.

Fa només quatre anys ja es va ampliar l’escola amb un edifici nou de preescolar. Així, l’any passat es van cobrir gairebé totes les places durant les preinscripcions, però de moment enguany no s’han omplert les línies en primera opció. La professora afegia que “no cobríem les dues línies de P3 en primera opció, ens sorprendria molt que amb la resta d’opcions no ho omplíssim vista la situació a les altres escoles”.

Mariana Cantero, precisament mare d’una de les famílies que han fet la preinscripció al Poble-sec, va voler denunciar “la falta de transparència en les places disponibles al barri i en general, en el sistema”. En la mateixa línia que aquesta mare, Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, reconeixia que “aquest intent d’augmentar la ràtio d’alumnes per encabir a totes les famílies només provoca que la matrícula viva, inscripcions a mig curs, no trobin espai”.

Així doncs tant mestres com pares i mares i les seves associacions demanen més recursos, sense tancar grups i amb ràtios més ajustades per treballar millor i mantenir l’equilibri. Encara que es va reconèixer la dificultat d’augmentar l’oferta per la falta d’espai. Davant això, creuen que s’hauria de fer un canvi de titularitat d’escola privada i concertada cap a escoles públiques.

Berenem junts?

Tardes de berenars organitzades per Parròquies del Poble-sec i Càritas.

Primer dijous de mes a les 17 h, a la Parròquia de Santa Madrona.

Els resultats de les eleccions municipals a tots els barris de Sants-Montjuïc

Les eleccions municipals de diumenge han deixat tres clars vencedors als diferents barris del nostre districte. Esquerra Republicana va guanyar als barris de Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Badal. Barcelona en Comú ho va fer al Poble-sec, Font de la Guatlla i la nova Marina del Prat Vermell. Mentre que el PSC va guanyar a la Marina de Port, i recupera un dels seus històrics feus.

A Sants, el barri amb més població i on hi va haver una participació més alta, del 68,6%, va guanyar Esquerra Republicana amb el 25,2% dels vots emesos, un total de 5.135. En segon lloc, Barcelona en Comú, que va rebre el 22% del suport i 4.487 sufragis. El Partit Socialista també va créixer i va tenir 3.143 vots, un 15,4%. Per la seva banda, Junts per Catalunya, últims en representació al Districte, van ser la quarta força en aquest barri amb 2.348 vots, un 11,5%. Barcelona pel Canvi – Ciutadans, en últim lloc, va rebre 1.845 vots, 9,06%. I la CUP i el Partit Popular van sumar el 6% i el 3,5% dels vots respectivament.

A Hostafrancs hi va haver un 65,1% de participació. Aquí també va guanyar Esquerra Republicana amb 1.707 vots i el 24,3% de representació. En segona posició, Barcelona en Comú amb 1.611 sufragis, un 22%. Seguint la tònica de ciutat, el Partit Socialista amb el suport de 1.086 persones (15,5%) es va situar en tercera posició. Aquí, en canvi Barcelona pel Canvi – Ciutadans, va ocupar el quart lloc amb 742 vots (10,6%) i Junts per Catalunya va ser l’última força amb 638 sufragis (9,1%). Ja per darrere la CUP i el PP amb el 5 i el 4,8% de les votacions totals.

Al barri de la Bordeta, la participació també va ser molt alta amb un 66,5%. Esquerra també va ser la força més votada amb 2.466 vots i un 25,8%. Els republicans anaven seguits de Barcelona en Comú i el PSC amb 2.084 (21,8%) i 1.803 (18,9%) vots respectivament. Al darrere, lluita apretada entre Junts per Catalunya i Barcelona pel Canvi – Ciutadans. Els independentistes van superar la llista de Manuel Valls per només 6 vots. 881 davant 875. Al darrere, també molt igualats, la CUP i el PP amb el 4,8 i el 4,3 % dels vots.

A Sants-Badal també va créixer la participació, fins a un 64,8%. Va guanyar-hi Esquerra Republicana amb 2.717 vots, el 24%. Per darrere, Barcelona en Comú i el PSC estaven molt igualats a menys d’un punt els uns dels altres. 2.304 sufragis (20,4%) pels d’Ada Colau i 2.252 (19,9%) pels de Jaume Collboni. Barcelona pel Canvi – Ciutadans es mantenia com a quarta força amb 1.276 vots, l’11,3%, seguits de Junts per Catalunya amb 988, el 8,7%. Ja a la cua el PP i la CUP amb el 5,6 i el 4,1% respectivament.

Al Poble-sec la participació no va ser tan alta, amb un 59%. Aquí, en canvi, va guanyar Barcelona en Comú amb 4.032 vots, el 28,35%. Esquerra Republicana els seguia amb 3.257, un 22,8%. El PSC es mantenia com a tercera força amb 2.568 suports, un 18%. Barcelona pel Canvi – Ciutadans s’imposava a Junts per Catalunya amb un total de 1.295 sufragis per sobre els 1.051 dels independentistes. I a la cua, seguint la tònica del Districte, la CUP i el Partit Popular amb un 4,6 i un 3,7 % dels vots totals.

A la Font de la Guatlla, amb un 64,2% de participació, també va guanyar-hi Barcelona en Comú, aquí amb 1.085 vots, el 23%. Van ser seguits de prop per Esquerra Republicana amb 1.023 suports, el 21,7%. En tercera posició el PSC amb 924 i un 19,6%. Barcelona pel Canvi – Ciutadans va rebre 527 sufragis, seguits de Junts per Catalunya amb 413. I ja per tancar, el PP i la CUP amb el 5,7% i el 4,5 dels vots totals.

La Marina de Port, amb un 59,6% de participació, destaca per ser l’únic barri del districte on va guanyar el Partit Socialista de Catalunya. Aquí, el PSC va obtenir 3.455 vots, un 26,4% del total. Per darrere, Barcelona en Comú amb el 24,1% dels vots, uns 3.148. Esquerra va tenir-hi el pitjor resultat del districte, sent tercera força amb 2.251 suports (17,2%). Aquí, Barcelona pel Canvi – Ciutadans també va ser quarta força. Els de Manuel Valls van tenir 1.828 vots (14%). El PP va tenir a la Marina de Port el seu millor resultat, cinquena força amb el 5,3% dels vots totals. Per darrere Junts per Catalunya i la CUP amb un 5,1 i un 2,1% del total.

Per últim, la Marina del Prat Vermell va ser el barri amb menys participació, un 40,2%. Barcelona en Comú va ser la llista més votada, amb 105 sufragis (28,7%), just per davant dels 103 vots al Partit dels Socialistes de Catalunya. Esquerra Republicana va ser la tercera força amb 62 vots, el 17%. Barcelona pel Canvi – Ciutadans els seguia de prop amb el 16% i 59 suports. Junts per Catalunya va treure aquí el seu pitjor resultat amb només 12 paperetes, el 3,3% dels vots totals. Per últim, VOX i el PP amb l’1,6% i l’1,4%. La CUP, pràcticament inexistent en aquest barri amb només el 0,5%.

En els últims dies del passat mes d’octubre, el nostre barri, el Poble-sec, va ser escenari de diverses agressions que van causar un estat generalitzat d’alarma social. Aquests atacs anaven precedits per un seguit d’actes violents i un reguitzell de robatoris que van fer que la percepció social de la gent del barri passés del neguit a l’alarma.

Aquests fets cal situar-los dins del marc actual d’increment de la delinqüència a Barcelona, segons assenyalen les estadístiques oficials, i la protesta creixent del veïnatge de diferents barris davant de la inseguretat ciutadana i la degradació de la convivència a causa dels narcopisos.

Estem convençuts que tenim dret a viure en pau, sense violència, ni de gènere ni de cap altra mena, en els nostres carrers, places i jardins. Creiem fermament que cal fer tot allò necessari per preservar la convivència i erradicar la por. També cal que la ciutadania disposi d’una informació ràpida i veraç per evitar els rumors i les notícies falses que, generalment, comporten un augment de la sensació d’inseguretat.

Demanem als responsables de la seguretat pública, és a dir, als dirigents polítics del Districte de Sants-Montjuïc i de l’Ajuntament de Barcelona, que adoptin noves mesures o reforcin les existents per evitar la repetició de situacions com les que estem vivint en els últims temps. En aquest sentit considerem important recuperar la Taula Territorial de Seguretat. En aquestes tasques tindran tota la col·laboració possible del veïnat, de les entitats i de les organitzacions veïnals que lluitem per un barri digne, solidari, en pau i on la convivència no estigui enterbolida per cap incidència.

Ens estimem massa el nostre barri i la seva gent per quedar-nos en silenci i per això alcem la nostra veu per demanar responsabilitat als responsables. Desterrem la violència i les agressions dels nostres carrers. El nostre objectiu és viure i conviure en pau.

PER LA PAU I LA CONVIVÈNCIA AL POBLE-SEC
Associació de Comerciants Poble-sec | Paral·lel
Coordinadora d’Entitats del Poble-sec
Poble-sec | Barcelona, 25 de novembre de 2018

El barri del Poble-sec va celebrar divendres un debat electoral per conèixer l’opinió dels partits polítics sobre els principals projectes urbanístics i problemàtiques que afecten el seu barri. Els periodistes del diari Zona-Sec, amb la col·laboració de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec van ser els encarregats d’organitzar el debat, que es va fer al centre cívic El Sortidor.

L’acte va comptar amb la presència de Barcelona en Comú amb Laura Pérez, Junts per Catalunya amb Georgina Lázaro, Esquerra Republicana amb Jordi Fexas, la CUP amb Arnau López i el Partit Popular amb José Antonio Calleja. Ciutadans no hi va assistir i el Partit Socialista va excusar-se per la suspensió de la campanya durant tres dies per la mort del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

El debat es va dividir en dos blocs principals: un amb cinc preguntes concretes dirigides als polítics i un altre en què era el veïnat qui preguntava. En aquesta primera part es va parlar sobre seguretat i convivència. Des de d’Esquerra Republicana, Jordi Fexas, destacava el paper dels educadors de carrer: “volem recuperar la figura de l’educador de carrer i dels agents cívics, amb més formació i intervenció a l’espai públic”.

Tant republicans com la CUP separaven convivència i seguretat. Arnau López va parlar d’un civisme “basat en el coneixement de la forma de vida del veïnat”, afegia que “cal anar més enllà de la visió punitiva”. Mentre que els populars sí que opten per a “crear més llocs de treball a nivell policial de control i de prevenció, amb sancions efectives”, tal i com detallava José Antonio Calleja.

Pels comuns, Laura Pérez, a banda de distingir entre convivència i delictes, opinava que “cal estar molt a prop del veïnat per conèixer realment el què passa al barri, calen també eines per tractar delictes des de la visió policial”. Per tancar aquest punt, Georgina Lázaro de Junts per Catalunya explicava que el problema del civisme “ve de lluny i que cal reforçar la col·laboració entre treballadors”.

La cultura és un dels aspectes més importants del barri. En aquest aspecte, els diferents partits coincidien en la majoria de punts. Barcelona en Comú parlava de potenciar les sales comunitàries amb l’ajuda dels comerços i de tot el públic. Tant Junts per Catalunya com Esquerra coincidien amb l’avinguda Paral·lel com a centre neuràlgic d’aquest aspecte, però els republicans apuntaven als equipaments de la muntanya com els museus. La CUP, igual que Junts per Catalunya, també senyalaven els centres cívics Albareda i Sortidor com espais a potenciar i per fomentar el teixit associatiu. Mentre que el Partit Popular va destacar que cal anar més enllà del Paral·lel i fer funcionar un circuit cultural i recuperar equipaments, també esportius, com els de la muntanya.

Al llarg de la legislatura s’ha tirat endavant el pla d’usos del Paral·lel per evitar el monocultiu del servei de la restauració. Aquest problema afecta altres zones com el carrer Blai. Des de la CUP s’optava per un pla d’usos que ho reguli “al mil·límetre” i limitar el turisme en una ciutat ja s’aturada.

Des del PP veuen el comerç com un punt prioritari, on cal potenciar dinamitzar el comerç de proximitat i , igual que la CUP, “harmonitzar els usos de Sant Antoni, Poble-sec i Raval”. José Antonio Calleja afegia que “s’ha de promocionar i incentivar comerços que malauradament al Poble-sec no es troben”.

Per a Barcelona en Comú, el comerç és un element clau per lluitar contra la gentrificació i la seguretat. Laura Pérez detallava que “el comerç és neteja, és il·luminació i és companyia, per diversificar l’economia volem donar suport a l’economia social i solidària i aquest és un barri ric en això”.

Des de Junts per Catalunya creuen que els plans d’usos que s’han treballat són vàl·lids però cal un nou pla de comerç. Lázaro destacava que “hem de treballar de la mà dels eixos comercials i s’han de potenciar els comerços especials i del teixit d’artesans”. Per últim, el grup d’Esquerra celebra mantenir comerços locals quan en moltes ciutats europees s’han esvaït. Però que “si no augmentem els salaris no hi ha una capacitat per consumir, a nivell normatiu tenim els plans d’usos i la protecció del comerç emblemàtic”.

Els altres temes preguntats al debat va ser la falta d’espai públic i el problema de l’habitatge. En el primer cas, els diferents partits van parlar d’un pla d’equipaments complet, reivindicant espais com la Casa de la Premsa o l’antic Palau d’Esports, així com recuperar les piscines municipals, tirar endavant espais per a gent gran i família o ampliar la biblioteca Francesc Boix. Davant la falta d’espai per la situació del barri entre la muntanya, el mar i la fira, apuntaven que cal buscar espais existents buits. La regidora Laura Pérez, però, va matisar que hi ha les lleis d’arquitectura i de contractació pública que estableixen uns terminis estrictes. Per tant, afegia que no es pot fer màgia i prometre recuperar un espai en dos mesos.

Sobre habitatge, Junts per Catalunya va parlar de construir més parc públic i obtenir més col·laboració público-privada. Esquerra va posar en valor la llei de regulació d’habitatge del Parlament, però mantenien que calen més consensos. Per la seva banda, la CUP va destacar que caldria canviar la llei perquè un ajuntament pogués regular el preu del lloguer ja que aquesta competència és estatal. Des del Partit Popular es va demanar potenciar el parc d’habitatge públic i es va lamentar que el govern actual no hagi complert les seves promeses. Per últim, des de Barcelona en Comú es va parlar d’augmentar els recursos en l’ajut al lloguer, de construir més habitatge social i de perseguir pisos buits, així com potenciar el cohabitatge. A més, van afegir que cal més treball entre Govern espanyol, català i Ajuntament.

En la segona part es va donar veu als veïns i veïnes del barri. Dues de les qüestions d’interès més general i que van provocar més expectació, van ser el futur del Palau d’Esports i de la Fira, on tots els partits van coincidir en què cal recuperar aquest equipament pel gaudi del veïnat i de les entitats davant la falta d’espais al barri. Sobre la convivència al carrer Blai, el PP es lamentava haver fet tard en aquest tema: “es va fer una distribució de terrasses difícil de continuar endavant ara”.

Des de Barcelona en Comú, tal i com deia Laura Pérez, “el prioritari són els veïns”. La regidora afegia que “s’ataca al govern dient que volem acabar amb l’activitat econòmica, però s’han de defensar els veïns”. Per la seva banda, Georgina Lázaro de Junts per Catalunya apuntava a una solució de consens: “problemes que afecten gran part de la població s’han de fer des del diàleg i no fer-ne una confrontació, cal defensar els drets del sector i el dret al descans”.

Jordi Fexas, d’Esquerra Republicana, anava pel mateix camí que Lázaro. Cal respectar la normativa i trobar l’equilibri, segons el candidat republicà. Fexas destacava que “volem garantir drets, la normativa sempre va al darrere però és per garantir tant el dret al descans com l’econòmic”. Finalment, la CUP creia que el monocultiu de restauració és un focus de problemes. Per a ells “cal potenciar el comerç de proximitat i no donar més llicències d’aquests negocis actuals”.

Afectacions i recomanacions de transport
Dissabte, 18 de maig, amb motiu de la 12a Mostra de Comerç, Benestar i Salut del Poble-sec, el carrer acull un programa ple d’activitats per a totes les edats.

Recomanacions de transport
Pots arribar a la 12a Mostra de comerç, benestar i salut del Poble-sec amb:
Bus: les línies D20, D50, H14, V9, V11, 21, 120 i 121 t’hi porten.
Metro: baixant a les estacions Poble Sec (L3) o Paral·lel (L2/L3).
Per obtenir-ne més detalls, pots consultar el web de l’Ajuntament de Barcelona.

Línies afectades que es desviaran o se’n limitarà el recorregut
Entre les 6 i les 23.30 hores, aproximadament, hi haurà afectacions a les línies de bus que circulen per l’Avinguda del Paral·lel entre els carrers de Radas i Tapioles.
Línia D20:
Parades anul·lades: 252 – Portal de la Pau, 253 – Moll de la Fusta, 254 – Pg Colom – Via Laietana, 722 – Paral·lel – Cabanes, 723 – Paral·lel – Drassanes, 770 – Paral·lel – Margarit, 1061 – Paral·lel – Vila i Vilà, 1367 – Paral·lel – Tamarit, 1476 – Pla de Palau, 1620 – Metro Poble Sec, 2618 – Les Drassanes.
Parades alternatives: 444 – Entença – Floridablanca i 1477 – Pas Sota Muralla – Pl Pau Vila.

Línia H14:
La línia és quedarà limitada a la parada 2617 – Les Drassanes.
Parades anul·lades: 722 – Paral·lel – Cabanes, 723 – Paral·lel – Drassanes, 770 – Paral·lel – Margarit, 1004 – Metro Paral·lel, 1061 – Paral·lel – Vila i Vilà, 1326 – Paral·lel – Drassanes i 3417 – Ronda Sant Pau – Carrer de les Flors.

Línia V11:
La línia és quedarà limitada a la parada 1058 – Viladomat – Manso.
Parades anul·lades: 722 – Paral·lel – Cabanes, 723 – Paral·lel – Drassanes, 770 – Paral·lel – Margarit, 1004 – Metro Paral·lel, 1005 – Pl Josep Maria Folch, 1006 – Ronda Sant Pau – Parlament, 1061 – Paral·lel – Vila i Vilà, 1326 – Paral·lel – Drassanes i 2243 – Moll de Barcelona.

Línia 21:
La línia és quedarà limitada a la parada 719 – Pg de Josep Carner – Jardins de Walter Benjamin.
Parades anul·lades: 722 – Paral·lel – Cabanes, 723 – Paral·lel – Drassanes, 770 – Paral·lel – Margarit, 1004 – Metro Paral·lel, 1061 – Paral·lel – Vila i Vilà, 1326 – Paral·lel – Drassanes i 3418 – Ronda Sant Pau – Paral·lel.

El desviament de les línies de bus està subjecte a les indicacions de la Guardia Urbana

MOSTRA D’ECONOMIES + COMERÇ POBLE-SEC

Dissabte, 18 de maig, de 10 a 20h, al Paral·lel, entre Radas i Tapioles.

Es fa una campanya de recollida solidària de material infantil, especialment bolquers, en favor de Bona Voluntat en Acció.

Des del Servei sociolaboral per a adults del Pla d’acollida Poble-sec per a Tothom de la Coordinadora d’entitats del Poble-sec us fem arribar una nova proposta formativa en clau a la cerca de feina i la millora de les compètencies informàtiques.

Comptem amb molt poques places i en cas de derivació preguem que se’ns notifiqui amb antelació.

Es important que la persona derivada tingui domini d’alguna de les llengües d’acollida per tal de seguir el contingut de les sessions.

Pla d’Acollida Poble-sec per a tothom
Coordinadora d’Entitats del Poble-sec

CASAL CONCÒRDIA – C/Concòrdia 33-35 bxs.
93.324.85.38 – 635.44.50.52

22è concurs de cartells Festa Major del Poble-sec 2019.

Presentació d’originals, del 15 d’abril al 16 de maig.

Trobareu les bases de la convocatòria, en el fitxer pdf adjunt

El dia 26 de maig se celebren unes noves eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. És per això que des de la ràdio local de Sants-Montjuïc, Sants 3 Ràdio, juntament amb el portal de notícies de Sants-Montjuïc EL3.CAT i amb la col·laboració de les diferents federacions d’entitats del districte, es va organitzar aquest passat dilluns el Debat Electoral de Sants-Montjuïc.

Aquest va comptar amb l’assistència dels alcaldables i regidors dels diferents partits polítics amb representació durant aquesta última legislatura: Barcelona en Comú, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Ciutadans, la CUP i el Partit Popular.

L’auditori de les Cotxeres de Sants es va omplir amb prop de 500 assistents, en un debat en que es va parlar des d’equipaments i obres concretes del districte, fins a temes més generals com joventut, habitatge o seguretat ciutadana. Així, les federacions d’entitats també van tenir el seu espai per a fer arribar diferents qüestions als representants polítics.

En aquest bloc sobre equipaments i grans obres als nostres barris es va parlar principalment de les necessitats del complex esportiu de Magòria, el parc de Can Batlló, els equipaments de la Marina del Prat Vermell o les obres a les places de Sants i d’Espanya. L’actual regidora del Districte i candidats de Barcelona en Comú, Laura Pérez, considerava que “en aquesta legislatura s’han desencallat molts temes, com Magòria o el metro de Marina, en aquest segon mandat podrem veure el camp de futbol fet realitat o la propera obertura del carrer Diputació, així com els equipaments del carrer Roger i el seu nou CAP”. Per la seva banda, Elsa Artadi de JxCat va lamentar “la lentitud en el procés de Magòria”. Així, va afegir que “cal evitar que la Marina del Prat Vermell es converteixi en un barri dormitori i, sobre la plaça de Sants, ens calen els ascensors per a la transformació”.

El grup d’Esquerra Republicana, amb la representació de la regidora Gemma Sendra, va considerar que “Sants és un districte privilegiat amb molts metres quadrats disponibles, hem d’accelerar els processos tècnics i burocràtics per posar en marxa tots els projectes”. En aquest sentit, va afegir que “Can Batlló és un dels temes prioritaris, així com cal acabar de definir la superilla d’Hostafrancs, la redefinició de la muntanya de Montjuïc o el passeig de la Zona Franca”. Per la seva banda, des del Partit Socialista, l’actual presidenta del Districte, Montserrat Ballarín va explicar que “tots aquests que hem esmentat són urgents perquè fa molts anys que estan plantejats”. Concretament, va dir que “Magòria i Can Batlló han de ser dos pols centrals, així com la piscina del carrer Energia o els ascensors de la plaça de Sants, on incomplim el dret a l’accessibilitat”.

Mentre que per a la candidatura de Barcelona pel canvi – Ciutadans, la seva candidata al nostres districte, Anna Clara Martínez, va presentar una bateria de mesures, algunes van ser “un replantejament dels usos de la muntanya de Montjuïc, recuperar el Palau d’Esports i la Casa de la Premsa, nous equipaments a la Marina per satisfer el creixement de població, una reforma del passeig de la Zona Franca o instal·lar un casal de la gent gran al solar del carrer Diputació”. Per part de la CUP, Neus Roca va dir que les principals mancances “són imprescindibles els equipaments de la Magòria per portar a terme tota l’activitat esportiva, així com és molt necessari generar la seguretat del projecte de Can Batlló, on fa falta un institut-escola Cal Maiol el màxim sostenible possible”.

Per últim, per part del Partit Popular, el conseller José Antonio Calleja va destacar que “el projecte de Magòria és imprescindible amb tots els seus espais esportius per fases, cal seguir transformant Can Batlló, amb l’habitatge públic i l’escola Cal Maiol; també s’ha de començar a executar la recuperació del parc de Montjuïc, així com els barris que l’envolten”.

El districte de Sants-Montjuïc compta amb més de 500 entitats, és per això que durant el debat també se’ls hi va donar la veu a través de les seves federacions d’entitats. Per part dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, va preguntar pels projectes en favor de les persones en situació de vulnerabilitat, pels projectes per combatre la gentrificació i com afavorir i revertir la desigualtat de la dona. En representació del barri del Poble-sec, Antoni Reig, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, va destacar deu punts d’urgència: la plaça de les Tres Xemeneies, la nova funció del Palau dels Esports, reivindicar la Casa de la Premsa, aturar l’onada de desnonaments, desenvolupar acció comunitària, incidir en les campanyes d’incivisme i de neteja, la seguretat i convivència, eliminar els nuclis de barraquisme, lluitar contra la contaminació acústica i un barri i un país sense presos polítics i exiliats.

En representació dels barris de la Marina, Antonio Guillén, president de la Unió d’Entitats de la Marina, va reivindicar molta més inversió en equipaments, millora de carrers i, en general, intervencions per satisfer les necessitats d’uns barris tradicionalment oblidats. Per part del barri de Font de la Guatlla, Lluís Maté, president de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla, va lamentar les promeses electorals i va demanar un compromís clar per tirar endavant tot el què se’ls hi ha dit i el què és necessari. Des dels assistents també es van enviar preguntes: la situació del local del banc de productes no alimentaris La Nau, les polítiques socials al Districte, el lloguer social o la millora al metro de la plaça de Sants.

En aquest cas, va començar parlant la candidatura de Barcelona pel canvi – Ciutadans. La seva representant, Anna Clara Martínez, va destacar que “calen més projectes per al col·lectiu de menors no acompanyats, així com polítiques de inserció social i en matèria de seguretat, com als barris del Poble-sec”. A nivell d’equipaments, volen “recuperar el Palau d’Esports i la Casa de la Premsa, el poliesportiu de la Marina, millorar les instal·lacions dels seus metros i obrir les noves que estaven planificades i més escoles bressol”. Per part de la CUP, Neus Roca, comentava que “el model a seguir és una cohesió social entre comerciants i habitants per garantir la integració plena”. També va afegir que “cal implicar la institució a les plataformes d’acolliment i de cohesió, recuperant també espais per al barri com l’espai de les Tres Xemeneies”.

En el torn de paraula del Partit Popular, José Antonio Calleja va destacar que “és vergonyosa la situació d’incivisme al Poble-sec, s’ha de passar la fase de control amb més policia”. A banda de parlar dels usos de la Casa de la Premsa i del Palau d’Esports, afegir que “calen més places a centres de dia amb finançament públic i afegir recursos per habitatge i beques menjador”. Per la banda de l’actual govern, la regidora Laura Pérez de Barcelona en Comú, va explicar que “hem salvat 41 habitatges afectats a Font de la Guatlla, així com la futura ludoteca d’aquest barri”. Pérez també afegia que “hi ha molts edificis buits, evitar la degradació d’espais i hem recuperat el projecte de Casa de la Premsa, amb el respecte a les persones que hi han lluitat”. A més, deia que “si hem invertit bé en aquest temps, això ha estat en la realitat del nou metro”.

Des del grup de Junts per Catalunya, Elsa Artadi deia que “ens comprometem a complir tot el que posem al nostre programa polític, com el bus de barri a Font de la Guatlla”. A més, afegia que “si ens creiem el casa nostra, casa vostra hem d’exigir una reforma de la llei d’estrangeria”. A nivell de gentrificació, creia que “cal seguir apostant pel lloguer social i assequible, aprofitant l’impost turístic”. Per part d’Esquerra Republicana, Gemma Sendra comentava que “perquè la societat funcioni calen acords a tres bandes, amb acords a nivell privat, públic i social”. A més, cal que “l’administració faci convenis a llarg termini per donar força als barris i en l’obra de govern”. En últim lloc, Montserrat Ballarín, del PSC, va destacar que “cal tornar a tenir uns districtes autònoms amb recursos suficients per poder treballar de la mà de els entitats i del teixit associatiu”. Per acabar, va afegir que “des de la proximitat es pot abordar un lideratge des dels serveis socials amb una acció comunitària molt més efectives i que incorpori a totes les entitats amb experiència amb les persones amb risc d’exclusió social o els menors no acompanyats”.