Category Archives: Notícies

La Barcelona telefèrica

Els telefèrics de Montjuïc han servit per integrar la muntanya a la ciutat

Els telefèrics de Montjuïc han estat peces fonamentals en la transformació de la muntanya i la seva relació amb la ciutat.

El primer telefèric de la muntanya de Montjuïc es va projectar els anys 20 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Havia d’anar des de la platja de Sant Sebastià i el port de Barcelona, fins el recinte de l’exposició. A finals dels anys 20 es va fundar una empresa anomenada Ferrocarril Aéreo San Sebastián Miramar S. L. que va ser l’encarregada d’explotar aquesta nova línia. Un cop presentat el projecte, la junta del port de Barcelona se’n va adonar que les dues torres que havien de sostenir els cables sobre la zona portuària no eren prou altes i que el màstil d’algun vaixell hi podia topar. Per evitar-ho, es va fer un replantejament del projecte amb les torres més altes. Es va inaugurar el 1931, dos anys més tard del previst.

El transbordador aeri del port va ser el primer telefèric urbà.
Amb l’esclat de la guerra civil l’empresa va ser col·lectivitzada i en poc temps el telefèric va deixar de funcionar. Alguns testimonis asseguren que a una de les torres, a la de Jaume I, s’hi van instal·lar metralladores a mode de bateria antiaèria. El cert és que a conseqüència dels bombardeigs es van trencar alguns cables i una de les cabines es va precipitar al mar i no es va poder recuperar.
Durant la postguerra i fins els anys 60, el transbordador aeri va estar sense servei. Però en aquest període va patir alguns incidents. El 15 d’agost de 1957, un helicòpter de la VI Flota dels EEUU va topar amb el cable i en l’accident van morir tots els passatgers. Després d’aquest accident, les autoritats van decidir arreglar el telefèric i tornar-lo a posar en funcionament. Va tornar a funcionar el 1966.

Durant els anys 60, l’ajuntament de Barcelona, amb Porcioles d’alcalde, va aprovar una remodelació de la muntanya de Montjuïc per convertir-la en un atractiu turístic. Entre els diversos projectes, hi havia el de la construcció d’un nou sistema de telefèric, que en realitat era un sistema de telecabines. Havia de comunicar el parc de Montjuïc amb Miramar i l’interior del castell. El nou telefèric el va inaugurar el general Franco el 1970.

El 2004, TMB va tancar el telefèric per remodelar-lo i el va tornar a obrir el 2007 amb un gran èxit de públic.

Els transports per cable i els elèctrics a la muntanya de Montjuïc han contribuït a la seva transformació amb motiu de dos grans esdeveniments, l’Expo del 29 i els Jocs Olímpics del 92. Però també han servit per integrar la muntanya a la ciutat.

La revolució del gas

L’arribada del gas va canviar la vida dels barcelonins, al segle XIX la seva utilització en l’enllumenat públic va revolucionar la vida nocturna de la ciutat.

La història de la ciència

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona ha estat testimoni dels principals avenços tecnològics en els seus 250 anys d’història

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, situada a la rambla de les Flors, ha estat testimoni dels principals avenços tecnològics del país en els seus 250 anys d’història.

En alguns d’aquest avenços científics hi van participar directament alguns acadèmics, com Martí Franquès, químic barceloní que va descriure el tant per cent d’oxigen a l’aire el darrer terç del segle XVIII; el doctor Salvà, amb l’invent del primer telègraf; Joan Casadevall, autor de la primera flora de Catalunya; o l’autor del primer mapa cartogràfic. A l’acadèmia també s’hi feien demostracions d’avenços científics, com la primera radiografia de l’estat espanyol, concretament, d’una clau, una mà i un peix.

L’acadèmia es va fundar l’any 1764. Tres anys després, com a conseqüència de l’expulsió dels Jesuïtes, s’hi van començar a donar les primeres classes de matemàtiques i física als ciutadans de Barcelona. Molts dels acadèmics que les impartien eren metges i farmacèutics, però sabien una mica de tot.

A l’edifici hi ha un parell de petites cúpules i un terrat que es van fer per observar els astres i determinar l’hora, i per establir un servei de meteorologia. Però just abans d’acabar la construcció de l’acadèmia, es va instal·lar l’enllumenat a gas a la ciutat i es va decidir construir l’observatori Fabra a aquests efectes. Tots dos edificis van ser dissenyats pel mateix arquitecte, Domènech i Estapà. La sèrie de dades meteorològiques del Fabra és única a Europa. Només falta un dia, el de la nevada del 1962, perquè no s’hi va poder pujar.

A l’acadèmia s’hi guarden objectes científics antics. Un d’ells és una càmera daguerreotip de les més completes del món. Amb ella es van fer les primeres imatges daguerrotip d’Espanya, concretament al Pla de Palau. A la Sala dels Rellotges hi ha alguns astrolabis, uns instruments que s’utilitzaven per la navegació. Hi ha un astrolabi d’Azarquiel, de gran valor, i un astrolabi llatí, fabricat a Barcelona. També hi ha un rellotge astronòmic que, a més de l’hora, aporta altres informacions respecte els astres. Es coneix com el rellotge Billeter perquè el va construir el 1869 un rellotger suís establert a Gràcia anomenat així. A l’acadèmia també hi ha una de les biblioteques més importants de l’estat en fons científics del segle XVIII.

A la façana de la Reial Acadèmia hi ha un rellotge que durant molt de temps va marcar l’hora oficial de la ciutat. Avui, encara marca l’hora amb una gran precisió.

En els seus 250 anys d’història, l’acadèmia ha rebut visites de persones il·lustres, normalment lligades a conferències. Una de les que ha tingut més ressò és la visita d’Albert Einstein, el 1923, només dos anys després de rebre el Nobel. Encara es conserva el rebut del què va cobrar, 500 pessetes.

Avui, l’acadèmia continua fent seguiment dels avenços científics i tecnològics que es van produint arreu.

Va passar aquí: La Diada dels Tres Tombs

Els Tres Tombs és una festivitat dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers, que està molt arrelada al barri de Sant Andreu des de temps immemorials.

Les quatre columnes de Puig i Cadafalch

Un símbol del catalanisme ideat per Puig i Cadafalch

Les columnes de Puig i Cadafalch, situades al peu de la muntanya de Montjuïc, tenen una forta càrrega simbòlica i per aquest motiu han tingut una trajectòria ben agitada, amb demolicions i canvis d’emplaçament.

L’any 1915, Puig i Cadafalch va proposar un projecte d’urbanització de la muntanya de Montjuïc amb vistes a una exposició internacional sobre les indústries elèctriques. Un dels elements important d’aquella urbanització era un monument format per quatre columnes coronades amb quatre victòries alades que simbolitzés el catalanisme. Aquella exposició no va anar endavant, però sí que ho va fer l’Exposició Universal de 1929. El projecte es va recuperar i es van construir les quatre grans columnes de 20 metres d’alçada amb capitells jònics, representant les quatre barres catalanes. L’emplaçament original va ser davant de l’actual font màgica de Montjuïc, que en aquell temps no estava construïda. De fet, no hi havia res construït a la zona i les quatre columnes van ser el primer element que es va erigir en aquest lloc.

Les quatre columnes van romandre dempeus entre el 1919 i el 1928, quan la dictadura de Primo de Rivera les va fer enderrocar. Va ser, precisament, Primo de Rivera qui va posar el nom de plaça d’Espanya a la zona d’accés a l’Exposició Universal.

Amb l’arribada de la democràcia, diverses iniciatives cíviques van proposar de tornar a aixecar el monument de les quatre columnes. Als anys 1994, 2001, 2002, 2005 i 2007 va haver-hi diversos intents. L’any 2009, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei per restituir el monument. El 2010, es va presentar el projecte, i el febrer de 2011, les noves columnes de Puig i Cadafalch van ser inaugurades solemnement. En el nou emplaçament, miren de cara a cara la plaça d’Espanya.

Tenim un nou web, obert per a la celebració dels 150 anys del barri del Poble-sec:

https://www.poblesec150.cat/

S’hi recolliran totes les activitats que al llarg de 2019 es faran amb motiu d’aquest aniversari històric.

El Foment Excursionista de Barcelona publica el seu butlletí del primer semestre de 2020, el número 331.

L’Assemblea General Ordinària de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec va aprovar el decàleg de les actuacions més urgents que considera que cal assolir per al benestar i la bona convivència al Poble-sec.

1. RECUPERAR EL PARC DE LES TRES XEMENEIES
   El parc de les Tres Xemeneies pateix un procés de degradació que exigeix l’adopció de mesures perquè pugui tornar a ser un espai públic per a tot el veïnat del Poble-sec.

2. NOVA FUNCIÓ PER AL PALAU DELS ESPORTS
   El Palau dels Esports està abandonat, es un niu de brutícia i refugi de grups de persones sense sostre. Cal una actuació que regeneri la zona i doni a l’espai una utilitat pública.

3. REIVINDICAR LA CASA DE LA PREMSA
   La Casa de la Premsa és reivindicada pel moviment veïnal i associatiu del barri com a nou equipament per a les necessitats socials i culturals del Poble-sec.

4. DETURAR DESNONAMENTS, TURISTIFICACIÓ I GENTRIFICACIÓ
   La població pateix l’agressió dels agents especulatius que expulsen el veïnat, reconvertint edificis sencers en habitatges de luxe o per a gent de major poder adquisitiu i expulsant veïns i veïnes per fer lloc a l’extensió del negoci turístic. El futur del Poble-sec està en joc.

5. DESENVOLUPAR L’ACCIÓ COMUNITÀRIA
   L’alt índex de població nascuda fora de l’Estat espanyol obliga a desenvolupar una forta política de cohesió social i de dinamització cívica a través de l’acció comunitària. Cal un suport econòmic al moviment associatiu del barri com a agent socialitzador imprescindible.

6. UNA POLÍTICA DE SEGURETAT I CONVIVÈNCIA
   El veïnat del Poble-sec té dret a viure en pau, sense agressions, ni patir la por de sortir al carrer. Cal garantir la convivència amb polítiques preventives de seguretat.

7. CAMPANYES DE CIVISME I DE NETEJA
   El barri pateix de brutícia i és necessari incrementar els serveis de neteja i desplegar campanyes de lluita contra les actituds incíviques i en favor de l’educació mediambiental.

8. ELIMINAR NUCLIS INCIPIENTS DE BARRAQUISME A MONTJUÏC
   Els jardins de la muntanya cada dia estan més plens de gent que dormen al ras i creixen i es multipliquen nuclis de barraquisme incipient. Cal desplegar una política social i assistencial per a aquests nuclis de població.

9. LLUITAR CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA (SOROLLS)
   El Poble-sec és una zona d’oci i lleure per a molts barcelonins/barcelonines i turistes. Els sorolls nocturns són un problema per ales veïns i veïnes que viuen a les zones més afectades i castigades per la contaminació acústica i les actituds incíviques.

10.EXIGIR UNA DEMOCRÀCIA SENSE PRESES I PRESOS POLÍTICS NI PERSONES EXILIADES
Exigim a les forces polítiques que construeixin un espai de convivència i diàleg permanent on no existeixin ni presos polítics ni exiliats. En definitiva, exigim democràcia i llibertat per a tothom.

Assemblea General Ordinària
Coordinadora d’Entitats del Poble Sec
Poble-sec, Barcelona, 2 de maig de 2019

S’ha convocat l’11è BCN SPORTS FILM, corresponent a 2020.

El Festival es postposa a octubre o novembre

Amb relació a la propagació de la malaltia del COVID-19, l’organització de la XI edició del BCN Sports Film Festival ha decidit posposar el Festival. La nova data serà a finals d’octubre o principis de novembre.

Moltes gràcies per la vostra comprensió.

En podeu tenir tota la informació si seguiu el vincle del web adjunt.

El Centre Cívic del Sortidor ens informa de les properes activitats programades. Les podeu conèixer, si seguiu el vincle del web adjunt.

Podeu trovar el programa dels TALLERS D’HIVERN de 2020 aquí.

I també a http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/elsortidor