La imatge de la Barcelona del 1929
La Casa de la Premsa es va construir per acollir-hi la gran quantitat de periodistes d’arreu del món que van venir a informar de l’Exposició Universal del 1929. Des de fa uns anys roman tancada, esperant que se li doni una nova utilitat.
Posted in Notícies
El poeta i l’stripper
L’stripper Christa Leem causava sensació a les nits del Paral·lel, fins al punt que el poeta Joan Brossa en va quedar embadalit i va crear un striptease especialment per a ella.
Posted in Notícies
La Casa de la Caritat al Raval
La Casa de la Caritat va ser molt més que un orfenat, durant segles va ser el gran centre de beneficència de la ciutat.
Posted in Notícies
Sant Pau del Camp, la joia del romànic
Va ser el monestir benedictí més important d’Europa
Al carrer de Sant Pau, antiga via romana de sortida de la ciutat, hi ha el monestir benedictí de Sant Pau del Camp, considerat una joia del romànic.
L’origen del monestir
Sant Pau del Camp va ser construït a l’edat mitjana, al voltant de l’any 900, però els seus orígens són incerts. S’atribueix la seva fundació al comte Guifré II de Barcelona, fill de Guifré el Pelós.
Un lloc estratègic a la ciutat
Tot i ser un monestir petit, està en un lloc estratègic de la ciutat, d’aquí la seva importància al llarg de la història. L’any 1215, per exemple, les diferents congregacions benedictines del nord de la península, fins a 80, es van confederar i van designar com a seu de la congregació el monestir de Sant Pau del Camp. Igualment, els reis de la Corona d’Aragó hi celebraven les corts catalanes. En èpoques més recents, el 1714, en plena Guerra de Successió, el govern de la Generalitat va decidir desplaçar la seva seu a un lloc més segur que la plaça de Sant Jaume, i va triar Sant Pau del Camp. S’hi va estar fins a l’11 de setembre d’aquell any.
Un edifici romànic, però amb curiositats i misteris
Una curiositat de Sant Pau del Camp és que, a diferència de la resta d’esglésies romàniques, que s’orientaven cap a l’est, està orientada amb una desviació de 45º per motius que es desconeixen.
A Sant Pau del Camp, com passa a tots els edificis romànics, la seva arquitectura interna de formes arrodonides fa que el so es desplaci de forma circular i proporcioni una acústica privilegiada.
El claustre de Sant Pau del Camp, construït immediatament després de l’església, també té una curiositat: les arcades no són romàniques, sinó d’estil àrab, amb tres i cinc lòbuls. Això no passa enlloc més.El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els monjos van abandonar el monestir per no tornar. Amb el temps, va passar a ser una parròquia de la ciutat.
L’any 1879, Sant Pau del Camp va estar a punt de ser enderrocat. L’acció dels membres del Centre Excursionista de Catalunya i de Víctor Balaguer, ministre a Madrid en aquell moment, va aconseguir que el monestir fos declarat Monument Nacional i se salvés, així, de desaparèixer.
Inspiració d’artistes
El claustre de Sant Pau del Camp va inspirar artistes com Picasso o Gaudí, que s’hauria fixat en el mosaic del terra del monestir per crear el seu famós trencadís.
Posted in Notícies
Can Tunis, crònica d’un gueto
Can Tunis va néixer com a projecte de barri integrador però va acabar essent un gran supermercat de la droga.
Posted in Notícies
El bombardeig d’Espartero des de Montjuïc
El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842.
La política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona, i l’exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc.
El capità general va ordenar el bombardeig artiller de la ciutat amb un miler aproximat de projectils. L’acció artillera va ser indiscriminada, provocant incendis per tota la ciutat. L’operació es va iniciar abans del migdia i va concloure en la seva primera etapa a prop de les dues de la tarda. Es va reprendre dues hores després, quan diversos edificis públics i privats cremaven o havien estat derrocats i es recollia per la població als ferits. A les 6 de la tarda van sortir dues comissions de ciutadans, una de la ciutat i una altra de la Barceloneta, es van dirigir a la caserna general per demanar que se suspenguessin les hostilitats i oferint la submissió de la Ciutat.
La junta revolucionària demanava el cessament de l’atac per cedir la plaça i l’exèrcit va exigir la prèvia rendició i lliurament dels responsables de la revolta. A mitjanit, els negociadors havien arribat a un acord amb el capità general i es va donar per conclòs el bombardeig.
El balanç final va llançar 1.014 projectils llançats, 462 edificis destruïts o danyats i entre 20 i 30 morts.
D’aquest episodi se’n recorda el paper del diplomàtic francès Ferdinand de Lesseps, que aconseguí entrevistar-se amb el cap de les forces repressores, per tal que s’aturessin els bombardejos, que fossin alliberats nombrosos detinguts i que s’esmorteís la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions motivaren que anys després, 1895, Barcelona li dediqués una de les places més grans i emblemàtiques, la que duu el seu nom.
Posted in Notícies
El rei del bolero a Barcelona
L’estrena d”Angelitos negros’ es va fer el 1947 al Teatre Novedades
Barcelona té un monòlit a la plaça de Vicenç Martorell, dedicat el cantant cubà Antonio Machín.
Machín va arribar a Barcelona fugint de l’ocupació nazi de França, l’any 1939, en plena postguerra. Ja era conegut al continent americà, però a casa nostra encara no era gaire popular. Va començar cantant al Shang-hai, una espai que després va ser la Sala Bolero. Antonio Machín es movia per local de varietats i el que es deia balls taxi, on es podia a treure ballar les noies comprant un tiquet.
El ball de la Paloma, el Rigat, la Buena Somnra, la Bohemia són locals que van gaudir de les lletres d’amor i desamor dels boleros de Machín.
L’estrena d”Angelitos negros’
L’estrena d’una de les cançons més populars de Machín, ‘Angelitos negros’, es va fer l’any 1947 al Teatre Novedades, del carrer de Casp, amb un gran èxit. Machín l’havia escoltada a la ràdio cantada per Toña la Negra i la va incorporar al seu repertori.
La segona casa d’Antonio Machín a Barcelona era la cocteleria Boades, al carrer dels Tallers. Allà es va fundar una associació d’amics de Machín, l’artista que sempre duia unes maraques, l’instrument al qual ell anomenava “las abuelas”. Les podeu veure actualment en un local darrere la cocteleria, al carrer de les Sitges, al Caribbean Club .
Posted in Notícies
Aquesta nova pàgina ha estat establerta dins del web de l’Ajuntament de Barcelona, amb informació i vincles culturals, dins de la situació d’alarma pel coronavirus i el Covid19.
Aquest és el vincle del nou web
Esperem que sigui del vostre interès.
Posted in Notícies
L’escriptora i ex-mestra del Poble-sec, Júlia Costa ens passa l’escrit següent:
L’editorial Stonberg, que em va publicar la darrera novel·la, ofereix aquests dies la possibilitats de llegir llibres del seu fons de forma gratuïta, avui li ha tocat a ‘El Parc i les Ombres’.
Sé que molts de vosaltres ja el teniu o l’heu llegit, d’altres no vau poder venir a les presentacions i les properes, programades per a l’abril, no es podran realitzar. Us envio l’enllaç, per si voleu llegir el llibre o passar la informació a persones que hi puguin tenir interès.
Espero que us agradi, a la web de l’editorial podeu posar comentaris, també me’ls podeu enviar de forma personal.
Moltes gràcies!
Posted in Notícies
El gran catarro, la grip del 1580
El 1580, els barcelonins van patir la primera gran epidèmia de grip de la qual se’n té documentació
L’epidèmia del 1580 es va anomenar el gran catarro, perquè els símptomes que tenien els malalts eren tos, sequedat, febre i convulsions. Unes 20.000 persones van caure malaltes en el període de mitjans d’agost i mitjans de setembre del 1580 i, tenint en compte que a Barcelona hi havia una població de 35.0000 habitants, l’efecte de l’epidèmia va ser devastador.
Els metges de l’època van creure erròniament que l’epidèmia va ser causada per l’entrada d’aire molt calent. La millor cura que van trobar per als malalts era la presa de brous calents i productes expectorants, ja que els remeis habituals de l’època —com els dejús― no servien.
Per evitar la propagació de l’epidèmia, el Consell de Cent va establir controls de la gent que va arribar a Barcelona a cases anomenades llatzerets. Allà, van quedar reclosos fins a un màxim de 40 dies (la quarantena) fins que es va demostrar que no patien cap símptoma de grip.
Aquest sistema de quarantenes als llatzerets es va mantenir fins a les darreres epidèmies del segle XIX.
La grip, malgrat la seva extensió, no va causar gaires morts directes.
Posted in Notícies
