Aquest barri a mig camí entre Montjuïc i el Poble-sec estava afectat des del 1953, pel pla comarcal, i al 1973 pel Pla General Metropolità de la muntanya de Montjuïc. Amb la modificació del PGM queda definitivament desafectat.
El govern municipal preveu modificar el PGM de la Muntanya de Montjuïc. Entre d’altres qüestions, amb la nova proposta del consistori s’elimina definitivament la possibilitat d’instal·lar la gossera a la muntanya. A més, també queda desafectat el barri de la Satalia, una demanda reivindicada per l’associació de veïns del barri però que consideren insuficient.
Segons explica Jordi Martí, regidor del Districte de Sants-Montjuïc, amb aquesta proposta es blindarien els usos actuals i s’introdueixen, principalment dues millores. Per una banda, “rebutjar que hi anés un nou equipament”, diu referint-se a la gossera, que tenia l’oposició de la majoria del veïnat dels barris de l’entorn de la muntanya. Per l’altra, la desafectació del barri de la Satalia, que era un compromís electoral. “És un barri preciós, dels nostres, poc conegut que fa decennis que estava amb la soga al coll”, comenta. Així, diu Martí, “normalitzem les condicions de vida de la gent que hi viu i que hi treballa i ens comprometem, una vegada estigui feta la desafectació, a impulsar un pla de millora urbana que és l’instrument urbanístic que permetrà la normalització real dels espais”. Assegura que així es podrà “recuperar amb tots els ets i uts el barris de la Satalia”
Pel veïnat de la Satalia la desafectació del barri “és una reivindicació que fem des de fa bastants anys, que aquest barri no vagi a terra”, comenta Anna Menéndez, presidenta de l’Associació de Veïns. L’entitat considera, segons explica Menéndez, que la Satalia és un barri amb interès històric i que val la pena conservar, “com altres barris singulars de Barcelona que han anat desapareixent en els últims anys”. Aquest barri a mig camí entre Montjuïc i el Poble-sec estava afectat des del 1953, pel pla comarcal, i al 1973 pel PGM de la muntanya de Montjuïc, que determinava que el barri s’havia de convertir en zona veda.
L’afectació però ha funcionat durant aquests darrers anys com a protecció ja que, com que la previsió era que caldria enderrocar-lo, ningú s’ha decidit a tirar a terra els edificis singulars que conserva per aixecar-hi construccions més modernes. Ara però, temen que si la desafectació no va acompanyada d’una protecció ferma l’afany de construcció pugui fer desaparèixer la singularitat dels edificis del barri. “Hi ha molts elements que fan que això pugui ser contemplat com un conjunt que tindria una valoració de bé cultural d’interès local”, comenta Anna Menéndez, referint-se tant a elements de pedra, com a camins històrics, reixes, escultures… “Ens fa una mica de por que es puguin fer algunes peces noves que no es defineixi quines limitacions podran tenir i no tinguin garanties d’integració amb el que hi ha actualment”, diu. A més, considera que hi ha el risc que se substitueixin els elements que hi ha actualment que creuen que caldria conservar.
Des que es va proposar la modificació de PGM l’entitat veïnal ha mantingut converses amb l’ajuntament i tot i que, per ara, no hi ha hagut cap acord, Menéndez destaca la voluntat de diàleg que s’ha mostrat des del consistori.
Pel que fa al conjunt de la muntanya, segons comenta Anna Menéndez, consideren que encara hi ha “massa superfície que estarà destinada a equipaments nous”. “Creiem que això s’ha de revisar”, opina. També consideren que, tot i que es redueix, hi ha massa superfície destinada als vehicles particulars, tant pel que fa a zones d’aparcament com de circulació: “Necessitem encara un pla de mobilitat que sigui més acurat i que contempli el reforçar del transport públic que reclamem des de fa tant de temps.”
