La Barcelona industrial havia atret grans quantitats de treballadors durant el primer terç del segle XX. La misèria i la repressió expulsaven a milers de persones del món rural, que cercaren la supervivència a Barcelona. On, a més a més augmentava amb l’arribada d’immigrants i creixia la preocupació per la proliferació de barris de barraques. Un paisatge urbà que les autoritats del règim miraven d’ocultar.
En aquest ambient es desenvolupa la darrera novel·la de Júlia Acosta, L’inici del capvespre. El relat es centra en una família que prové del món rural i les seves vides es desenvolupen a les barraques de Montjuïc. Personatges que encara arrosseguen els records de la guerra i pateixen la postguerra més fosca.
“No és la primera vegada, ni serà la darrera, que escric sobre Montjuïc. La meva muntanya familiar i veïnal, tan maltractada i reconvertida al llarg del temps, conserva en molts racons una màgia antiga i incombustible”, aquest és un comentari de l’autora publicat en uns dels seus blogs, La Panxa del Bou, l’abril del any passat.
La Júlia Costa barreja amb magistral agilitat a la seva novel·la dades històriques de la seva infantesa amb elements de la seva imaginació. En aquest llibre ens parla d’una de les dades més fosques i a la vegada menys divulgades sobre la muntanya de Montjuïc com van ser els barris de barraques.
Un Indret que fos el lloc de naixement, de viure i compartir part de la vida d’un dels personatges, Pep Baltá. Aquest és l’element que connecta amb el lector, perquè ens situa en un lloc que avui no existeix, però que remarco per tota la vida de moltes persones que avui dia són grans. Al seu llibre, Júlia Costa té una singular habilitat per retratar ambients que ens embolica a un món de nostàlgia, on hi ha esperança i emocions trobades.
Un element a tenir molt en compte són els pensaments i les ambicions dels personatges. Per exemple, la Nita una dona amb molta empenta, una mare soltera de poble, obligada per la misèria a venir a servir a la ciutat. L’Emma, una dona amb molta perseverança. Aquestes dones s’esforcen per aconseguir els seus objectius.
Núria Burguillos, de l’Arxiu Històric de Sants-Montjuïc va a fer la presentació del llibre al centre cívic El Sortidor la darrere setmana, ens explica que uns dels elements que cal destacar del llibre ” és la credibilitat de l’argument, perquè es un testimoni de la vida mateixa, perquè els personatges van creixent, els hi van succeint coses i no saben mai què poden esperar de la vida”.
La novel·la es un testimoni fidel de la situació que es va viure en aquells temps, on les necessitats de sobreviure, les ànsies, les desil·lusions, els tombs que dóna la vida, ens adonen que segueixen present encara i que ens motiven a seguir lluitant per tirar amb davant, com fan els personatges femení de aquest llibre.
MIROSLABA VILLATORO
SINOPSI
En Pep Baltà, fill de mare soltera i
criat a les barraques de Montjuïc,
aconsegueix fer una carrera, dedicar-
se a l’ensenyament i a la literatura i formar
una família. Quan sembla que tots els
seus somnis de triomf i benestar poden fer-se
realitat, el seu destí fa un tomb cruel que
l’empeny cap al costat més fosc de la vida.
Vora seu, l’Emma Mas, la companya de
sempre, les filles, la mare, la germana, el
record dels absents i totes les persones que
l’envolten van condicionant, una per una,
per bé o per mal, el seu present, però ell sol
haurà de lluitar per un futur en què els ideals
de joventut i el concepte de felicitat perden el
seu to inflamat per difuminar-se en
l’acceptada placidesa del gris.
El corc del passat, però, estarà disposat
a deixar-lo descansar?
