Aquest passat dijous al carrer Concòrdia del Poble-sec semblava que ja hi havia arribat Sant Joan. El carrer estava decorat amb garlandes, els grans xerraven i els petits jugaven. Un centenar de persones es van reunir per menjar i beure plegades aprofitant el bon vespre que feia. Però era dijous 30 de maig, no diumenge 23 de juny. I no era Sant Joan, sinó l’Iftar.
L’Iftar és el trencament del dejuni del Ramadà. Famílies, amics i comunitats es reuneixen per celebrar aquesta festivitat religiosa. Quan el sol es pon al Marroc, poden començar a menjar i beure. Com que el dia s’allarga, aquest moment és cada dia una mica més tard. Teia Goñi, del Pla d’Acollida del Poble-sec per a Tothom, explica que aquest és el cinquè any que la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec organitza la trobada. “Celebrem molt el Nadal, la Castanyada i Sant Jordi, i ens vam preguntar per què no incloure una festivitat del Ramadà. És una oportunitat molt bonica per compartir i fer barri”.
Milions de persones al món celebren aquesta tradició que, tot i la idea preconcebuda que en puguem tenir, no es redueix només en no menjar i no beure. Des de que surt el sol fins que es pon, els qui el practiquen deixen de fer coses com fumar o tenir relacions sexuals. Les germanes Nadia i Souad ens expliquen emocionades l’excepcionalitat d’aquest mes, en el que “resen més” i preparen “menjars especials, sobretot molts dolços”.
D’aquesta manera, el Ramadà i l’Iftar transcendeixen el contingut religiós per esdevenir una festivitat cultural i comunitària. A Lola López, comissionada d’immigració, interculturalitat i diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, li recorda a una celebració que fem a finals d’any. “És com el nostre Nadal, un moment de trobada, de solidaritat, on les persones tenen uns espais de reflexió personal”.
Els motius del dejuni són amplis i complexos. No obstant, tots els assistents a la celebració van posar molt d’èmfasi en el paper clau de l’empatia en la concepció del Ramadà. En Nassar explica que el fan “per sentir i acompanyar aquells que no tenen res”. “Si la gent menja tot l’any no sents com ho ha passat el pobre: la gana, la set”, conclou la Souad.
A la celebració hi havia famílies, voluntaris i educadors. Molts dels assistents, en especial els joves que van venir no acompanyats, van recordar amb tendresa la celebració de l’Iftar a les seves ciutats d’origen. Va ser una celebració familiar i acollidora, després de tot un dia de feina i esforç. Perquè el Ramadà no atura res. La quotidianitat, la feina, l’escola, els esports i les trobades no s’alteren.
Enguany el Ramadà ha començat el 6 de maig i ha acabat el vespre del 3 de juny. Els dies del mes venen donats per la mida de la lluna, i fins que no la vegin plena no trenquen el mes de dejuni.