El barri del Poble-sec va celebrar divendres un debat electoral per conèixer l’opinió dels partits polítics sobre els principals projectes urbanístics i problemàtiques que afecten el seu barri. Els periodistes del diari Zona-Sec, amb la col·laboració de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec van ser els encarregats d’organitzar el debat, que es va fer al centre cívic El Sortidor.
L’acte va comptar amb la presència de Barcelona en Comú amb Laura Pérez, Junts per Catalunya amb Georgina Lázaro, Esquerra Republicana amb Jordi Fexas, la CUP amb Arnau López i el Partit Popular amb José Antonio Calleja. Ciutadans no hi va assistir i el Partit Socialista va excusar-se per la suspensió de la campanya durant tres dies per la mort del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.
El debat es va dividir en dos blocs principals: un amb cinc preguntes concretes dirigides als polítics i un altre en què era el veïnat qui preguntava. En aquesta primera part es va parlar sobre seguretat i convivència. Des de d’Esquerra Republicana, Jordi Fexas, destacava el paper dels educadors de carrer: “volem recuperar la figura de l’educador de carrer i dels agents cívics, amb més formació i intervenció a l’espai públic”.
Tant republicans com la CUP separaven convivència i seguretat. Arnau López va parlar d’un civisme “basat en el coneixement de la forma de vida del veïnat”, afegia que “cal anar més enllà de la visió punitiva”. Mentre que els populars sí que opten per a “crear més llocs de treball a nivell policial de control i de prevenció, amb sancions efectives”, tal i com detallava José Antonio Calleja.
Pels comuns, Laura Pérez, a banda de distingir entre convivència i delictes, opinava que “cal estar molt a prop del veïnat per conèixer realment el què passa al barri, calen també eines per tractar delictes des de la visió policial”. Per tancar aquest punt, Georgina Lázaro de Junts per Catalunya explicava que el problema del civisme “ve de lluny i que cal reforçar la col·laboració entre treballadors”.
La cultura és un dels aspectes més importants del barri. En aquest aspecte, els diferents partits coincidien en la majoria de punts. Barcelona en Comú parlava de potenciar les sales comunitàries amb l’ajuda dels comerços i de tot el públic. Tant Junts per Catalunya com Esquerra coincidien amb l’avinguda Paral·lel com a centre neuràlgic d’aquest aspecte, però els republicans apuntaven als equipaments de la muntanya com els museus. La CUP, igual que Junts per Catalunya, també senyalaven els centres cívics Albareda i Sortidor com espais a potenciar i per fomentar el teixit associatiu. Mentre que el Partit Popular va destacar que cal anar més enllà del Paral·lel i fer funcionar un circuit cultural i recuperar equipaments, també esportius, com els de la muntanya.
Al llarg de la legislatura s’ha tirat endavant el pla d’usos del Paral·lel per evitar el monocultiu del servei de la restauració. Aquest problema afecta altres zones com el carrer Blai. Des de la CUP s’optava per un pla d’usos que ho reguli “al mil·límetre” i limitar el turisme en una ciutat ja s’aturada.
Des del PP veuen el comerç com un punt prioritari, on cal potenciar dinamitzar el comerç de proximitat i , igual que la CUP, “harmonitzar els usos de Sant Antoni, Poble-sec i Raval”. José Antonio Calleja afegia que “s’ha de promocionar i incentivar comerços que malauradament al Poble-sec no es troben”.
Per a Barcelona en Comú, el comerç és un element clau per lluitar contra la gentrificació i la seguretat. Laura Pérez detallava que “el comerç és neteja, és il·luminació i és companyia, per diversificar l’economia volem donar suport a l’economia social i solidària i aquest és un barri ric en això”.
Des de Junts per Catalunya creuen que els plans d’usos que s’han treballat són vàl·lids però cal un nou pla de comerç. Lázaro destacava que “hem de treballar de la mà dels eixos comercials i s’han de potenciar els comerços especials i del teixit d’artesans”. Per últim, el grup d’Esquerra celebra mantenir comerços locals quan en moltes ciutats europees s’han esvaït. Però que “si no augmentem els salaris no hi ha una capacitat per consumir, a nivell normatiu tenim els plans d’usos i la protecció del comerç emblemàtic”.
Els altres temes preguntats al debat va ser la falta d’espai públic i el problema de l’habitatge. En el primer cas, els diferents partits van parlar d’un pla d’equipaments complet, reivindicant espais com la Casa de la Premsa o l’antic Palau d’Esports, així com recuperar les piscines municipals, tirar endavant espais per a gent gran i família o ampliar la biblioteca Francesc Boix. Davant la falta d’espai per la situació del barri entre la muntanya, el mar i la fira, apuntaven que cal buscar espais existents buits. La regidora Laura Pérez, però, va matisar que hi ha les lleis d’arquitectura i de contractació pública que estableixen uns terminis estrictes. Per tant, afegia que no es pot fer màgia i prometre recuperar un espai en dos mesos.
Sobre habitatge, Junts per Catalunya va parlar de construir més parc públic i obtenir més col·laboració público-privada. Esquerra va posar en valor la llei de regulació d’habitatge del Parlament, però mantenien que calen més consensos. Per la seva banda, la CUP va destacar que caldria canviar la llei perquè un ajuntament pogués regular el preu del lloguer ja que aquesta competència és estatal. Des del Partit Popular es va demanar potenciar el parc d’habitatge públic i es va lamentar que el govern actual no hagi complert les seves promeses. Per últim, des de Barcelona en Comú es va parlar d’augmentar els recursos en l’ajut al lloguer, de construir més habitatge social i de perseguir pisos buits, així com potenciar el cohabitatge. A més, van afegir que cal més treball entre Govern espanyol, català i Ajuntament.
En la segona part es va donar veu als veïns i veïnes del barri. Dues de les qüestions d’interès més general i que van provocar més expectació, van ser el futur del Palau d’Esports i de la Fira, on tots els partits van coincidir en què cal recuperar aquest equipament pel gaudi del veïnat i de les entitats davant la falta d’espais al barri. Sobre la convivència al carrer Blai, el PP es lamentava haver fet tard en aquest tema: “es va fer una distribució de terrasses difícil de continuar endavant ara”.
Des de Barcelona en Comú, tal i com deia Laura Pérez, “el prioritari són els veïns”. La regidora afegia que “s’ataca al govern dient que volem acabar amb l’activitat econòmica, però s’han de defensar els veïns”. Per la seva banda, Georgina Lázaro de Junts per Catalunya apuntava a una solució de consens: “problemes que afecten gran part de la població s’han de fer des del diàleg i no fer-ne una confrontació, cal defensar els drets del sector i el dret al descans”.
Jordi Fexas, d’Esquerra Republicana, anava pel mateix camí que Lázaro. Cal respectar la normativa i trobar l’equilibri, segons el candidat republicà. Fexas destacava que “volem garantir drets, la normativa sempre va al darrere però és per garantir tant el dret al descans com l’econòmic”. Finalment, la CUP creia que el monocultiu de restauració és un focus de problemes. Per a ells “cal potenciar el comerç de proximitat i no donar més llicències d’aquests negocis actuals”.
