Divendres, 23 de juny, rebuda de La Flama del Canigó al Poble Sec
PROGRAMA
Rebuda de La Flama del Canigó a la Plaça del Molino i passejada pels carrers i places del barri
Itinerari: plaça del Molino, Vila i Vilà, passeig de Montjuïc, Piquer, Fontrodona, Magalhanes, Margarit, passeig de l’Exposició, Radas, Magalhanes, Mare de Deu del Remei, Grasses, plaça Santa Madrona, Olivera, Bòbila, La França Xica, Rades, Elkano, Margarit, Magalhanes i final a la plaça del Sortidor
20.15 h Lectura del Missatge de La Flama del Canigó 2017, encesa simbòlica de la foguera i ballada de sardanes a la plaça del Sortidor. (Coca i vi)
Participa:
· Amics de la Sardana
· Associació Ciclista Montjuïc
· Club Atlètic Running
· Club de Bàsquet Sant Antoni | Poble-sec
· Foment Excursionista de Barcelona
· Societat Coral Els Moderns del Poble Sec
Organitza: Coordinadora d’Entitats del Poble Sec
23.30 h Revetlla de Sant Joan a la plaça del Sortidor
Organitza:
· Centre Cívic El Sortidor
MISSATGE DE LA FLAMA 2017
Del Canigó són els fallaires, dones i homes que mereixen el nostre reconeixement, que pugen al cim del nostre Sinaí per omplir el sarró de l’esperit de resistència de Josep de la Trinxeria i per baixar-nos aquesta flama que encén les fogueres i ens il·lumina el cor. I alhora amb la col·laboració dels diferents equips de foc que es distribueixen per les diverses rutes que travessen el país portant la flama als carrers i places de pobles i ciutats, per encendre les fogueres de la nit de la llibertat, en les quals cremarem tot allò que no serveix per a res, també les lleis que ens neguen el dret a ser i estar.
Quan la foguera sigui ben alta donarem les gràcies als iniciadors d’aquesta tradició, sense oblidar aquells que per raons diverses no ens poden acompanyar al voltant de la foguera mentre nosaltres, amb un gotet de malvasia i un tros de coca de Sant Joan, parlem, riem, estimem i planifiquem el futur, amb la il·lusió d’estrenar un estat nou i nostre. Fem nostres les paraules de Vicent Andrés Estelles: “Allò que val és la consciència de saber que no s’és res, si no s’és poble”.
Incorporem a l’imaginari col·lectiu els límits territorials dels nostres parlars catalans, agermanem-nos aferrissadament en defensa de la nostra identitat, i tinguem una esperança “infinita”, com deia Pere Quart, alegre, combativa i culta, en guanyar la batalla. No deixem que ningú s’atreveixi a apagar-nos les fogueres, aquestes fogueres que fan aflorar els sentiments més nobles dels nostres estimats Països Catalans.
Un record fraternal als amics provençals, que també encenen les fogueres amb la flama del Canigó tot recordant els lligams històrics i culturals de les nacions de Provença i Catalunya.
Lluitem amb força contra la complaença fins tenir la feina feta i ben endreçada. Recordem les paraules de la Muriel Casals: “Nosaltres som el somni”. I, amb coratge, el convertirem en realitat.
Toni Ayala
