ENTREVISTA AMB JAUME ASENS, REGIDOR DEL DISTRICTE

Quan tot just acabem de superar els primers vuit mesos de nou govern al Districte, hem volgut entrevistar amb profunditat al regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jaume Asens, per tal de valorar totes aquelles coses que s’han fet, aquelles que encara queden pendents, els projectes i alguns dels principals temes d’actualitat dels diferents barris del districte. Recordem que Asens, des del passat mes de juny no només és regidor d’aquest Districte, també és Tercer Tinent d’Alcalde i director de l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència.

Des del punt de vista més crític i personal, com em descriuria aquests primers vuit mesos de mandat com a regidor del Districte de Sants-Montjuïc?

Ha sigut una experiència intensa. M’he topat amb una realitat densa, i amb un teixit associatiu molt ben organitzat, ja que és un dels districtes amb més associacions per veí i això implica més feina i compromís. En l’àmbit personal, suposa un canvi de vida radical, hi ha molts compromisos públics, a més, recordo que som un govern en minoria.

Què li està semblant l’experiència? Ha viscut alguna situació complicada?

Com a experiència difícil, com a regidor, aquesta mateixa setmana hi ha hagut un moment bonic que ha sigut l’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona, on hem pogut entregar dos premis vinculats al districte; un a l’escola Miquel Bleach per la seva proposta innovadora on mesclava art i educació. L’art ha de servir com a mitjà per educar i la cultura per fer dels nostres joves més actius, és a dir, no simples clients consumidors passius, sinó exigents vigilants i, per tant, és molt important que la cultura arribi a les escoles. L’altre premi va ser pels Castellers de Poble Sec que han fet una proposta de combinació de la tradició i la modernitat, i amb uns castells virtuals i tecnològics han fet unes torres humanes molt representatives de la cultura catalana. Es tracta d’una experimentació molt interessant. Tanmateix, el diumenge va morir un activista del barri que va decidir abandonar-nos – el Pablo Molano – va ser per mi un moment personal dur perquè el coneixia de fa molts anys. Tots dos havíem compartit molts espais d’activisme, i ara ens trobàvem en llocs diferents, ja que ell estava a l’altra banda fent el seu paper d’activista, i a mi em tocava un rol institucional com a regidor. El tenia a l’altra banda interpel·lant-me – a vegades fins i tot de forma dura -. Recordo que va ser un dels impulsors perquè el carrer Blai es pacifiqués més en les propostes de reordenació singular. Es tracta del fet que més m’ha afectat negativament, perquè li tenia molta estima, i perquè era una persona que havia destacat per la seva perseverança, la seva coherència, la seva dignitat en la seva lluita, pels seus valors que va portar a la pràctica amb tanta energia….

El passat 24 de maig, de les més de 75.000 persones que van votar a Sants-Montjuïc, 21.145 van apostar per vostè i el seu equip de Barcelona en Comú. Creu que durant aquests mesos ha arribat a aportar major confiança a la resta dels veïns (prop de 54.000) que en el seu moment, pel motiu que sigui, no van considerar el seu partit com a la millor opció per liderar aquest mandat?

No sé de veritat. En tot cas, és aviat per fer aquest pronòstic. També és veritat que no em preocupa en termes electorals, és a dir, la confiança no la vincularia al suport electoral, ja que es pot tenir confiança a un regidor, a un equip de govern i decidir votar una altra opció per motius diversos o ideològics. Crec que el vot és una cosa complexa, que no té només a veure amb una valoració positiva o no d’un mandat o d’una feina feta. La gent que no venim de la política professional, vivim d’una forma diferent; per començar d’una forma transitòria i per continuar pel fet que venim d’on venim, creiem que el component electoral no hauria d’estar tan present i, per tant, sí que és cert que ens agradaria tenir aquesta confiança, però no la vinculo que s’hagi de traduir en un vot quan acabi el mandat.

Com està sent el contacte amb els veïns i veïnes dels nostres barris?

És de les coses més boniques del càrrec, i és una de les diferències amb la responsabilitat que em toca com a tinent d’alcalde on no tinc tant de contacte amb el carrer. El fet d’estar en el Districte et permet estar més en sintonia amb les inquietuds de la gent, és una sensació també estranya. Jo com advocat tenia moltes interpel·lacions també de carrer, però ara són molt més plurals. Molta gent et felicita o també hi ha gent que et diu el que l’ha molestat o el que no li agrada.

I amb l’oposició?

Al Districte hi ha un ambient molt saludable, i això ho valoro molt perquè no ho trobo tant a l’Ajuntament. Aquesta és una de les sensacions insatisfactòries, ja que els que no venim de la política ens xoca més veure que hi ha molta deshonestedat, que hi ha una certa guerra bruta, la gent no vota per conviccions, sinó per interessos de partit… Hi ha una lògica de partit que s’imposa molt i a vegades un troba a faltar una certa lleialtat o una bona fe. Això és una de les coses que personalment em desgasta més, em fan més mal… Com per exemple, veure a companys d’altres partits com apugen el to o com fan al·lusions personals que a vegades freguen l’ofensa. En definitiva, hi ha un grau de crispació que, en canvi, no l’he trobat al Districte, sobretot amb els companys del Partit Popular o Ciutadans. Per exemple, José Antonio Calleja, conseller-portaveu del PPC al Districte de Sants-Montjuïc m’ha sorprès molt gratament i he de reconèixer que tenia certs prejudicis que no són certs. Calleja és una persona afable que trepitja carrer i manté un respecte a l’hora de parlar que li agraeixo molt.

A diferència dels anteriors mandants, quin és el model que està utilitzant per gestionar els nostres barris i per quin motiu ho fa?

Estem intentant que hi hagi una major participació, que aquesta sigui més efectiva, més eficaç, més real, i també intentem que es pugui fer des d’una filosofia més descentralitzada i amb un major marge de maniobra dels consellers de Districte. Per això estem intentant crear un equip de confiança que superi les velles lògiques de la política. A mi m’agradaria que els veïns de la Marina coneguessin més a la consellera que al seu regidor perquè això voldria dir que hauríem arribat a un grau de descentralització important i, a més, perquè els consellers són els que tenen més contacte als carrers. També perquè tenim a un govern d’11 regidors a l’Ajuntament i, per tant, tenim moltes més responsabilitats. En el meu cas, no puc dedicar-li tot el temps que voldria al Districte i, per tant, sempre em disculpo. Ens preocupem per altres coses més importants, no ens centrem tant a fer-nos fotos, volem que es vegin altres cares del Districte que com deia té una vinculació més intensa que la meva.

Què és allò que més el preocupa de la realitat dels nostres barris en aquests moments?

La que més ens preocupa són les desigualtats. Nosaltres vam dir que volíem fer un pla de xoc per reduir les desigualtats, i estem aconseguint coses inimaginables per implicar nous plans d’ocupació, duplicar beques de menjador, fer habitatge social i parc de lloguer social, etc. Per això, vam destinar 100 milions d’euros del superàvit a invertir en polítiques d’aquest tipus. Això és un avenç important pel districte, i molt especialment per la Marina, un espai on aquesta desigualtat es visualitza: les rendes més altes es mantenen i les més baixes han pujat del 20% al 40%. Si es compara la Marina amb Pedralbes, hi ha unes diferències brutals de més de 10 punts en l’índex d’esperança de vida. Aquesta és una de les nostres prioritats, però n’hi han altres com l’arribada del metro, l’accés a l’habitatge, parades d’allotjaments, etc. En aquest sentit, hem creat una oficina per intentar evitar que es desallotgin els veïns del districte, intentant solucionar tots els problemes. També estem pendent del fracàs escolar sobretot al barri d’Hostrafrancs. Al Poble-sec i, concretament, al carrer Blai l’excés de turistes ha massificat el turisme…

Fa uns dies s’anunciava que l’ajuntament invertiria 150 milions d’euros en el conjunt de la ciutat, tenint una major incidència en alguns barris, entre els quals els de la Marina. Sap quina és la partida econòmica rebrà el barri? Quines intervencions prioritàries farà?

La partida encara no està definida. És un projecte molt ambiciós que està pensat per 10 anys vista. El que tenim clar són els barris prioritaris als quals s’han detectat diferents indicadors de manca d’equipaments i amb dificultats amb l’habitatge. En aquest sentit, hem decidit fer un desplegament de polítiques integrals que solucionin aquests problemes.

Parlant de gestió, en el nostre districte hi ha molts projectes que es troben en curs en aquests moments, tant en qüestió d’equipaments, millores urbanístiques, transport, etc. Quins d’aquests projectes són els que més aviat veurem finalitzats? Tenen pensat executar d’altres de nous durant els anys vinents en els diferents barris?

Com a punt fort el Pla d’Actuació de Districte que ens guia a l’hora de marcar els objectius i prioritats pel que fa a actuacions. Aquestes giren al voltant de l’habitatge a la Marina, però també a Can Batlló volem impulsar un eix econòmic amb les cooperatives d’habitatge. També tenim previst un pla de mobilitat i de comerç del barri, ja que el comerç és bàsic per crear sentit de barri i cohesió, així com reforçar la identitat del barri. A més, pel que fa a l’educació, hi ha un pla d’èxit escolar que vol revertir la situació de fracàs i d’absentisme que hi ha en aquest àmbit.

Si ens referim a Can Vies, vostè, en l’últim consell de barri de Sants, va expressar que convocaria una reunió perquè tothom pogués expressar la seva opinió sobre aquesta qüestió. Ja s’ha realitzat o hi ha una data fixada per aquesta?

No, encara no hi ha cap data fixada, però ho farem aviat. En relació a Can Vies, una altra ferida del Districte, vull destacar tres idees: Primer que Can Vies és un centre social que porta al barri des de 1997 i han hagut tres governs que no han resolt el seu futur, per tant, hem de treballar amb tranquil·litat i paciència. En l’anterior mandat, els incidents produïts van fer obrir la ferida, per això ara cal refredar la situació. També vull recordar que les activitats que s’estan realitzant ara a Can Vies no comporten molèsties perquè acaben abans de les 10 de la nit, per tant, ens hem de felicitar que s’estan reconduint els problemes que es generaven arran de la convivència. La tercera idea és que estem treballant amb l’objectiu de trobar una forma de compaginar les dues demandes que hi ha al barri; per una banda, hi ha gent que voldria que Can Vies s’enderroqués perquè s’executi el PGM aprovat, i d’altres que volen que no s’executi per mantenir Can Vies. Hi ha la possibilitat que es faci la rampa que vagi fins al calaix per satisfer aquesta demanda i, alhora, mantenir Can Vies com un equipament de barri. També estem detectant que aquest pla urbanístic ha quedat desfasat perquè es va aprovar fa molts anys, i ara mateix, moltes de les persones afectades estan en contra, perquè no treuen el benefici econòmic que treien en el seu moment. En aquest sentit, hi ha molts propietaris de les finques afectades per aquest pla urbanístic que ens estan fent arribar que ara no volen participar de l’execució d’aquest pla, per tant, ens obliga a revisar-lo. Volem abordar el tema de Can Vies sense arrogància i amb molta humilitat reconeixent que Can Vies és un referent cultural, polític i un símbol. Hem d’anar amb molta cautela, sense idees preconcebudes i disposats a parlar de tot. Després que molts veïns parlessin de Can Vies a diferents espais, en l’últim Consell de Barri de Sants vaig dir d’un dia reunir-nos per centrar-nos amb Can Vies. Fa dues setmanes em vaig reunir amb la plataforma “Adéu Can Vies”, va ser una reunió satisfactòria, ells van sortir contents. El compromís és trobar-nos de nou pròximament.

També va assegurar que un procés participatiu seria la fórmula que utilitzaria per decidir el futur de l’edifici. Continuen mantenint aquesta idea?

Sí. Nosaltres no volem posar-nos medalles, sinó que volem donar el protagonisme a les entitats del barri, a qui farem un acompanyament perquè liderin el procés. A banda de les reunions que s’estan fent amb els actors implicats, crearem espais específics per poder-ho debatre.

Quan tenen previst acabar amb aquest procés?

No sé quan s’acabarà. La pròxima reunió del Consell de Barri de Sants la fixarem en unes dues setmanes. Esperem que quan acabi el mandat tinguem resolt el problema, fins i tot molt abans. Tot i això, serà un procés llarg, ja que si finalment es modifica el pla urbanístic – una de les possibilitats – aquesta no serà immediata, ja que caldrà un debat a l’Ajuntament amb la intervenció dels altres grups parlamentaris, etc. Si polititzem Can Vies, no ens sortirem, per tant, hem d’intentar construir un consens ampli on ningú aparegui com a guanyador.

Fa uns dies es presentava el Programa d’Actuació Municipal i el Programa d’Actuació de Districte, en un Consell Ciutadà. Quin és el pressupost que es destinaran als nostres barris i sobre quines polítiques tindran més incidència?

El pressupost encara no està definit. Cal tenir en compte que el PAD i PAM estan subjectes al PIM i a l’aprovació del pressupost que encara haurem de discutir amb els altres grups municipals. Sí que hi ha temes que per nosaltres són importants com les millores urbanístiques a la plaça Can Mantega, també hem començat les obres al carrer Corral i Melcior de Palau, i en breu al carrer Oliveres al Poble-sec, o en l’obertura del carrer Diputació, una via que serà de prioritat pels vianants. També hi ha equipament destacats com la Lleieltat Santsenca que inaugurarem el 2017, el CAP de Sants-Badal on començaran aviat les obres d’adequació del terreny, l’escola de mitjans d’audiovisuals a Can Batlló, els locals del carrer Química encara per definir els seus usos, entre d’altres. Pel que fa a la mobilitat, cal destacar la connexió de la Zona Franca amb el carril bici l’any 2017… Hi ha molts àmbits al PAD provisional perquè la gent ha de participar aportant les propostes que faci, votant i fent comentaris. Nosaltres hem recollit el que ens ha arribat des dels barris. Per exemple, a Font de la Guatlla, amb una associació molt ben organitzada, ens van venir amb diverses exigències com el PERI; a Hostafrancs el Pla de Comerç de Desenvolupament; a la Bordeta l’impuls de Coopolis i a Sants de les cooperatives socials i solidàries, etc.

Pel que fa a l’arribada de la Línia 10 de metro a la Marina. Arriba a l’aeroport, però el veïnat de la Marina demana que també es posin en servei les parades que passen pels seus barris. Després que fa dues setmanes s’anunciés un pacte entre Generalitat i Ajuntament per fer arribar el metro a aquests barris, de quina manera treballaran des del Consistori per complir amb les necessitats d’aquests veïns?

Sempre hem volgut ser prudents i no aixecar falses expectatives, ja que és un tema sensible i no es pot jugar amb els somnis de la gent. Hem intentat anar pas a pas, i ara hem fet un. L’alcaldessa quan va es va reunir amb l’anterior president de Catalunya, va assenyalar que aquesta era una de les tres prioritats del govern. També ho va fer amb la ministra de foment i amb el nou president de la Generalitat. En aquesta última reunió va acabar amb un principi d’acord, amb intenció de col•laborar perquè la línia de metro arribi. Ara per ara no s’ha concretat, encara s’ha de fer el protocol i s’ha de crear la comissió tècnica que estudiï els detalls. Nosaltres vam expressar el compromís de col•laborar econòmicament, una obligació que és de la Generalitat, però que per desencallar la situació, sempre i quan es reconegués el deute estarem disposats a aportar diners públics sabent els efectes en l’àmbit d’inversions en equipaments de la Marina i en altres barris.

Veu viable que l’any 2017 es posin en servei les tres estacions del passeig de la Zona Franca? I quan parlem de 2017 se sap si serà a durant el primer semestre o a finals d’anys?

Sí, però ara mateix no estem en disposició. De fet, l’execució de les obres és el fàcil, ja que les obres no són excessivament complicades. La predisposició hi és, ho veig viable. És una qüestió de voluntat política.

Diverses entitats del territori, encapçalades per Òmnium Sants-Montjuïc i Sants-Montjuïc per la Independència, estan impulsant una iniciativa per substituir el nom de l’avinguda Maria Cristina de Montjuïc pel nom de l’avinguda del general Josep Moragues. Com a regidor que n’opina?

No tinc suficients elements per donar un posicionament clar. Tot i això, tenim un compromís clar en recuperar la memòria històrica i democràtica d’aquesta ciutat vinculada als moviments socials, republicans i del país. Per això, hem creat un comissionat, ja que és un tema que ens preocupa. Fa unes setmanes, vam decidir treure la medalla a la Infanta Cristina, ara mateix jutjada a Palma de Mallorca, cosa que demostra que no tenim gaires simpaties cap a la dinastia borbònica, sobre representada als nostres carrers en aquests moments. Cal fer visibles les altres memòries que estan poc representades. Tanmateix no expulsarem l’altra memòria que també ha de tenir un espai. En relació a aquesta qüestió, tampoc sé si els veïns estan d’acord en substituir aquest nom.

Un altre dels punts que ha destacat en la seva presentació del PAD, és Can Batlló, per una banda la plataforma s’ha queixat recentment que els tècnics municipals els estan posant “pals a les rodes”, i fa unes setmanes ha transcendit que la regidoria d’Habitat Urbà no anirà a la nau principal. Si és així, quin ús alternatiu li donaran com a administració?

Vaig veure el comunicat i la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz va disculpar-se i em consta que ja té concretada una reunió per finals d’aquest mes. També és cert que Sanz ens ha fet arribar que és complicat que finalment s’acabi traslladant el Departament d’Urbanisme fins a Can Batlló per la gran inversió i per la superfície disponible que no és suficient. Tot i això, no hi ha res descartat. Com a possible alternativa és reforçar l’espai com a viver d’iniciatives vinculades a l’economia solidària i al cooperativisme com Coopolis.

I pel que fa la resta del planejament de Can Batlló en quins terminis estan treballant per aquesta legislatura?

Ara mateix no els tinc, estan oberts. Can Batlló ha de ser la punta de llança de transformació del barri i d’impuls econòmic. Recordem que abans hi havia molta activitat fabril, però quan van desaparèixer va comportar una davallada econòmica important, ara mateix, però creiem que és un dels espais de la ciutat amb més futur. Totes les polítiques que estem fent per impulsar el cooperativisme aterraran a Can Batlló, per tant, serà l’aparador on es podrà veure tota la política d’experimentació en aquest camp.

Ja han passat tres mesos des que van optar per aturar les màquines que estaven treballant en els dos trams que faltaven remodelar a l’avinguda Paral•lel. Durant aquests mesos han estat desenvolupant l’Espai de Treball Compartit del Paral•lel. Tenen ja una projecció aproximada, si més no, de com i quan s’acabaran executant les obres?

Es va ajornar l’execució de la primera fase, per tal d’incorporar el resultat del procés participatiu liderat per les entitats. S’ha de conciliar les queixes d’una part important dels veïns i veïnes del barri que consideren que el procés s’ha de tornar a fer, i qüestionen tota l’obra i l’execució de la fase final. Per això, des del Districte com des d’Urbanisme estem buscant punts en comú, no està sent fàcil. Fa poc em vaig reunir amb la propietària del Molina, una de les entitats queixoses amb aquesta paralització. També ens hem reunit amb entitats que volen aturar l’execució. Ara mateix no m’atreveixo a donar un calendari, està ajornat sense una data clara. L’objectiu és no generar el malestar que es va crear en el mandat anterior.

Al barri de Font de la Guatlla es troba la Masia de Can Cervera, un edifici de titularitat municipal, afectat i sense ús a causa del seu estat de deteriorament. Han estudiat la possibilitat de modificar el planejament per desafectar la masia? Quin creu que seria l’ús al qual s’hauria de destinar aquest espai?

Estem estudiant la desafectació del PERI i la manera de catalogar-la, per tal de protegir i conservar la masia. Ara mateix els serveis tècnics ho estan valorant. Els veïns i veïnes hauran de decidir l’ús que se li farà a través d’un procés participatiu. Nosaltres creiem que seria un espai idoni pels joves, ja que és deficitari al nostre districte.

Fa unes setmanes es van reunir amb els veïns d’Hostafrancs per explicar novetats sobre el PERI d’Hostafrancs, llargament reivindicat durant anys, quines són aquestes novetats i quan s’aniran executant?

Estem en fase de buidatge dels habitatges. Una vegada s’obri el carrer, caldrà decidir si és per un ús prioritari per als vianants, nosaltres creiem que sí. Amb els veïns vam repassar les execucions del PERI realitzades fins ara, així com les que estan pendents, com la del carrer Mir i Giribert que podria suposar l’ampliació de l’escola Francesc Macià. També vam parlar de com fer més amable la plaça Joan Pelegrí i incorporar zones d’ombra i espais per seure, etc.

Comments are closed.