Els milers de persones que van viure als barris de barraques de Montjuïc han rebut homenatge amb una placa monument situada a la cruïlla del passeig Olímpic amb el carrer del Dr. Font i Quer, prop del Jardí Botànic de Barcelona, coincidint amb la zona que ocupaven els barris de barraques com el de Can Valero. L’acte d’inauguració de la placa commemorativa va celebrar-se el passat diumenge al migdia davant la presència d’un centenar de veïns i veïnes que van viure en aquests barris.
En un marc molt emotiu, Francesc Banús, antic habitant de les barraques i membre de la comissió ciutadana per la recuperació de barraques de Barcelona va celebrar la instal·lació de la placa, després de tant de temps demanant: “Aquesta placa fa justícia a tota la història amagada durant molts anys, però que gràcies a l’empremta de molta gent s’ha aconseguit arribar a aquest moment de reconeixement dels antics habitants del barri de barraques” va dir Barnús.
Entre els veïns de les barraques es trobava Isabel Montraveta, historiadora social i treballadora a la muntanya, qui va recordar que “les condicions d’habitatge eren molt precàries, els serveis eren mínims” . Una altra veïna, la Maruja va arribar a les barraques l’any 1953, quan tenia 9 anys i va viure al barri Tres Pins: “Vaig passar la joventut allà, hi havia un centre juvenil, on ens ajuntàvem els joves per fer sortides i activitats” va explicar. Qui també va parlar de la seva experiència va ser Rafael Toro, veí del barri situat als nuclis de Damunt la Fossa i l’Esparver, assegurava que va ser molt feliç vivint allà i “recordo la meva mare, ara amb 93 anys que per omplir un cubell d’aigua a la font trigava una hora, també recordo les tempestes que queien i, després, els camins quedaven impracticables”.
L’acte d’inauguració també va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui va emocionar-se i va agrair a tots els que han construït aquesta ciutat i “als qui heu impulsat la recuperació d’aquesta memòria”. Colau també va incidir en la importància de la placa perquè “ens recorda qui som i d’on venim, per tant ens mostren la nostra identitat”. A més, l’alcaldessa va recordar que “aquestes plaques són un punt de partida perquè ens recorden que som una ciutat que ha estat aixecada per gent anònima”, i per això va clamar a fer “una ciutat amable que estimi, cuidi els seus, no sigui racista”. També va criticar que tot i avui tenir milers de persones treballadores, algunes nascudes aquí i d’altres nouvingudes que estan aixecant la ciutat, “encara continuem tenint racisme, classisme, privilegis, i una ciutat desigual, on la gent pobre es moria molts anys abans que la gent rica”
A l’acte també hi va assistir la regidora de Participació i Territori, Gala Pin, el comissionat de Programes de Memòria, Xavier Domènech, així com representants de la Comissió ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona. També s’hi van voler apropar diferents regidors de l’Ajuntament de Barcelona i consellers del Districte de Sants-Montjuïc.
L’any 1957 a les barraques de Montjuïc hi vivien més de 30.000 persones
A la muntanya de Montjuïc, s’hi va concentrar la població de barraques més elevada de la ciutat de Barcelona durant bona part del segle XX. Molts dels barris van sorgir durant els anys vint i ocupaven terrenys d’antics horts i particulars. Van créixer molt amb la immigració de les dècades dels anys 50 i 60, de manera que aquesta es va haver d’estendre pels vessants de la muntanya fins als límits del castell.
L’any 1957, hi vivien més de 30.000 habitants en 6.090 barraques, sense infraestructures ni equipaments per a una població tan gran. Amb el temps van sorgir de forma improvisada botigues, bars i llocs de trobada. Les parròquies veïnes, ordes religiosos i el voluntariat social van crear capelles, escoles i dispensaris i van contribuir a la promoció social dels habitants.
A partir dels anys seixanta, arran de la creació d’un teixit social, els barraquistes van organitzar-se per reivindicar millores, en un moment en què l’eradicació del barraquisme es convertia en prioritat per a les autoritats franquistes. La construcció de diversos polígons de reallotjament avançava lentament, i el gruix de les barraques no va desaparèixer fins a l’any 1973. Les últimes van ser enderrocades el 1987 amb la construcció de l’Anella Olímpica de Montjuïc. Milers de persones treballadores van ser les protagonistes d’aquestes barraques que van contribuir, amb el seu esforç, a fer gran la ciutat.