Daily Archives: 11 d'abril de 2020

OFICINA D’AFERS RELIGIOSOS – DES DE CASA

Des de l’OAR hem organitzat un cicle sota el títol “L’OAR #desdecasa” amb la voluntat de donar a conèixer aspectes de les diferents tradicions religioses i espirituals de la ciutat, que actualment s’han vist afectades en el seu dia dia per la situació de confinament.

Cadascuna de les sessions on-line (independents entre elles) tindrà una durada aproximada d’una hora, que inclourà una presentació de contingut per part de l’OAR i comptarà amb la participació d’una persona membre d’una de les comunitats de la ciutat.

Iniciem el cicle el dimecres 15 d’abril, a les 18.00 hores, fent una pinzellada sobre el judaisme, a càrrec de Marc Oliveras tècnic de l’OAR, i la celebració de Péssah, a càrrec d’una persona de la Comunitat Jueva Bet Shalom.

Cal inscripció prèvia a oar@bcn.cat indicant nom i cognoms i correu electrònic de contacte (l’aforament és limitat). Un cop feta la inscripció, el mateix dia de la sessió us facilitarem les instruccions i un enllaç a Hangouts Meet de Google per poder assistir-hi. La sessió és gratuïta i en directe. Es prega no realitzar enregistraments.

Podeu trobar tota la informació a: https://ajuntament.barcelona.cat/oficina-afers-religiosos/ca/noticia/l-oar-desdecasa-sessions-on-line-sobre-conviccions-religioses-i-espirituals
Esperem que sigui del vostre interès. Us esperem!

Salutacions cordials,

Oficina d’Afers Religiosos
Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat
Ajuntament de Barcelona
Carrer del Comerç, 44
08003 Barcelona
932564342
oar@bcn.cat
barcelona.cat/oficina-afers-religiosos

XARXA DE SUPORT MUTU POBLE-SEC

@COVIDPOBLESEC #CORONAPOBLESEC

XARXA DE SUPORT MUTU POBLE-SEC

QUE LA POR NO ENS AÏLLI! FEM BARRI, FEM XARXA!

Hem creat una xarxa de suport mutu al barri per ajudar les nostres veïnes grans i gent dependent perquè no hagin de sortir de casa si no és imprescindible.

Necessites que et portem la compra a casa?
Necessites que et baixem les escombraries?
Necessites algú per passejar el teu gos?

Truca o envia un missatge al 679 637 370

Si vols ser voluntari/a, apunta’t al grup de telegram @COVIDPOBLESEC

Amb el següent enllaç

Organització establerta:

S’han creat 5 grups, dividint en zones el barri, per tal de facilitar la gestió de voluntari@s i les demandes que ens arribin.

Hi ha 2 coordinador@s per cada grup, un@ de matí i altr@ de tarda, que rebran les demandes telefòniques de la seva zona i les passaran pel xat per trobar voluntari@s per a cada cas.

Apunteu-vos al xat de la vostra zona:

Zona1: Entre carrers Lleida-Ricart

Zona2: Entre carrers Ricart-Radas

Zona3: Zona Satalia-Entre carrers Creu dels Molers-Margarit

Zona4: Entre carrers Margarit-Roser

Zona5: Des del carrer Roser al Passeig de Josep Carner

Quan entreu al xat, podreu llegir el protocol i les indicacions per fer aquesta tasca voluntària assolint totes les mesures preventives sanitàries i de seguretat.

Mil gràcies per sumar-vos en aquesta iniciativa!

Fem xarxa, fem barri!

EL FOSSAR DE LA PEDRERA, A BETEVÉ

El Fossar de la Pedrera

Un espai d’homenatge a les víctimes del feixisme

El cementiri de Montjuïc acull l’homenatge més important del país a les víctimes del franquisme.
El Fossar de la Pedrera és de les pedreres més antigues de Barcelona, probablement de temps del romans. Gran part dels monuments gòtics de la ciutat, com ara la catedral o Santa Maria del Mar, estan fetes amb pedra d’aquest lloc.

Quan es crea el cementiri de Montjuïc, a finals del segle XIX, hi havia els panteons de les famílies riques, els nínxols de les classes mitjanes i els obrers més pròspers, i les fosses comuns per als més pobres, situades al Fossar de la Pedrera. Aquesta funció es manté des de principis de segle XX fins a entrada la democràcia. Però des del 1939 fins al 1951, aquest fossar adquireix una altra funció.

A partir de la caiguda de Barcelona a mans dels feixistes, el 26 de gener del 1939, es van executar a la ciutat 1707 persones, la majoria, al Camp de la Bota. Els cossos sense vida dels executats eren traslladats al Fossar de les Moreres pel centre de la ciutat a poca velocitat per crear una sensació de terror. Els noms d’aquestes persones estan perfectament documentats a unes columnes del cementiri perquè, a diferència dels morts a les cunetes de tants i tants llocs, aquests van ser legalment executats des del punt de vista de les lleis i els judicis del règim franquista. D’aquestes 1700 persones, un 70% eren de la CNT; 265, d’ERC i 120 del PSUC.

Al Fossar de les Moreres també hi ha un memorial a les Brigades Internacionals, les 40.000 persones que van venir a lluitar contra el feixisme a Espanya de manera voluntària. Aproximadament el 20% eren jueus i també hi ha una placa que els recorda. També hi ha un memorial dedicat als maquis, les persones que van seguir lluitant després de la derrota republicana. S’hi troba a faltar, però, un record pels 10.000 republicans que van ser enviats als camps de concentració, dels quals en van morir 7.000, sobretot a Mauthausen i a Àustria.

El president Lluís Companys també hi té un memorial i hi és enterrat. Després de la seva execució, el 15 d’octubre de 1940, la guàrdia civil va lliurar el cos als enterradors del Fossar de les Moreres. Però la família va aconseguir fer-se amb el cos i posar-lo, de manera clandestina, al nínxol de la minyona de la família. Allà hi va romandre fins a la dignificació de l’espai, als anys 80.

Tot i la importància simbòlica del Fossar de la Pedrera, aquest espai encara és un espai molt oblidat per gran part de la població.

EL PRIMER TELÈFON DE BARCELONA, A BETEVÉ

El primer telèfon

La primera prova de telèfon a tota Espanya es va fer a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona

El primer telèfon va entrar a Catalunya per l’Escola d’Enginyers amb un empresari de material científic. La família Dalmau va ser l’introductora d’aquest revolucionari enginy a Catalunya.

La primera prova de telèfon a Catalunya i a tota Espanya es va fer a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Els responsables de la introducció del telèfon a Catalunya van ser la família Dalmau. Tant el pare com el fill eren constructors d’instruments científics i estaven al cas de gairebé totes les invencions importants que hi havia al món. El 1877, van portar a Barcelona dos exemplars de telèfons Bell que van ser destinats a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, situada a l’edifici de plaça Universitat. L’invent, atribuït a Antonio Meucci, feia molt poc temps que havia estat patentat per Graham Bell, qui en va treure partit econòmic.

El telèfon va ser acceptat d’una forma entusiasta per la comunitat científica, però l’acollida entre la gent va ser més freda malgrat ser una novetat absoluta.

La família Dalmau coneixia bé el circuit d’incorporació d’invents. Tenien molt bones connexions a Europa. Compraven els aparells, en feien la introducció mitjançant un privilegi d’introducció, i a partir d’aquí, els estudiaven, en feien demostracions i rèpliques. Les primeres proves les van fer al laboratori, a l’Escola d’Enginyers Industrials. A les proves de laboratori, ja van fer algun petit experiment de comunicació a una petita distància dins el mateix edifici. Va resultar un èxit i això els va animar a seguir. A finals del 1877, van fer una nova prova de curta distància entre la Ciutadella i Montjuïc utilitzant la línia militar de telèfon. En aquells primers instruments, molt rudimentaris, la veu encara se sentia amb vibracions i sorolls. Les proves de la Ciutadella van donar pas a noves proves a més llarga distància: Barcelona-Girona; Barcelona-Saragossa… Aquestes proves eren capdavanteres a nivell mundial.

Un dels invents que van fer els Dalmau va ser la cambra telefònica, que era una cabina aïllada que permetia seguir la conversa telefònica sense interferències de so de l’exterior. Aquest invent, que donaria pas a les cabines telefòniques, és una aportació mundial.

En aquests primers experiments, la comunicació telefònica es feia entre dos punts, però més tard es comunicarien diversos punts, creant així una xarxa connectada a una central.

El 1917, la Mancomunitat va crear una xarxa pública a tot Catalunya. Barcelona i Catalunya no van ser únicament capdavanters en la transferència de la tecnologia, sinó que també van ser pioners en l’explotació de la tecnologia.