Daily Archives: 2 d'abril de 2020

STONBERG EDITORIAL – LECTURA GRATUÏTA

L’escriptora i ex-mestra del Poble-sec, Júlia Costa ens passa l’escrit següent:

L’editorial Stonberg, que em va publicar la darrera novel·la, ofereix aquests dies la possibilitats de llegir llibres del seu fons de forma gratuïta, avui li ha tocat a ‘El Parc i les Ombres’.

Sé que molts de vosaltres ja el teniu o l’heu llegit, d’altres no vau poder venir a les presentacions i les properes, programades per a l’abril, no es podran realitzar. Us envio l’enllaç, per si voleu llegir el llibre o passar la informació a persones que hi puguin tenir interès.

Espero que us agradi, a la web de l’editorial podeu posar comentaris, també me’ls podeu enviar de forma personal.

Moltes gràcies!

LA GRIP DE 1580, A BETEVÉ

El gran catarro, la grip del 1580

El 1580, els barcelonins van patir la primera gran epidèmia de grip de la qual se’n té documentació

L’epidèmia del 1580 es va anomenar el gran catarro, perquè els símptomes que tenien els malalts eren tos, sequedat, febre i convulsions. Unes 20.000 persones van caure malaltes en el període de mitjans d’agost i mitjans de setembre del 1580 i, tenint en compte que a Barcelona hi havia una població de 35.0000 habitants, l’efecte de l’epidèmia va ser devastador.

Els metges de l’època van creure erròniament que l’epidèmia va ser causada per l’entrada d’aire molt calent. La millor cura que van trobar per als malalts era la presa de brous calents i productes expectorants, ja que els remeis habituals de l’època —com els dejús― no servien.

Per evitar la propagació de l’epidèmia, el Consell de Cent va establir controls de la gent que va arribar a Barcelona a cases anomenades llatzerets. Allà, van quedar reclosos fins a un màxim de 40 dies (la quarantena) fins que es va demostrar que no patien cap símptoma de grip.

Aquest sistema de quarantenes als llatzerets es va mantenir fins a les darreres epidèmies del segle XIX.

La grip, malgrat la seva extensió, no va causar gaires morts directes.

ELS TELEFÈRICS DE BARCELONA, A BETEVÉ

La Barcelona telefèrica

Els telefèrics de Montjuïc han servit per integrar la muntanya a la ciutat

Els telefèrics de Montjuïc han estat peces fonamentals en la transformació de la muntanya i la seva relació amb la ciutat.

El primer telefèric de la muntanya de Montjuïc es va projectar els anys 20 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Havia d’anar des de la platja de Sant Sebastià i el port de Barcelona, fins el recinte de l’exposició. A finals dels anys 20 es va fundar una empresa anomenada Ferrocarril Aéreo San Sebastián Miramar S. L. que va ser l’encarregada d’explotar aquesta nova línia. Un cop presentat el projecte, la junta del port de Barcelona se’n va adonar que les dues torres que havien de sostenir els cables sobre la zona portuària no eren prou altes i que el màstil d’algun vaixell hi podia topar. Per evitar-ho, es va fer un replantejament del projecte amb les torres més altes. Es va inaugurar el 1931, dos anys més tard del previst.

El transbordador aeri del port va ser el primer telefèric urbà.
Amb l’esclat de la guerra civil l’empresa va ser col·lectivitzada i en poc temps el telefèric va deixar de funcionar. Alguns testimonis asseguren que a una de les torres, a la de Jaume I, s’hi van instal·lar metralladores a mode de bateria antiaèria. El cert és que a conseqüència dels bombardeigs es van trencar alguns cables i una de les cabines es va precipitar al mar i no es va poder recuperar.
Durant la postguerra i fins els anys 60, el transbordador aeri va estar sense servei. Però en aquest període va patir alguns incidents. El 15 d’agost de 1957, un helicòpter de la VI Flota dels EEUU va topar amb el cable i en l’accident van morir tots els passatgers. Després d’aquest accident, les autoritats van decidir arreglar el telefèric i tornar-lo a posar en funcionament. Va tornar a funcionar el 1966.

Durant els anys 60, l’ajuntament de Barcelona, amb Porcioles d’alcalde, va aprovar una remodelació de la muntanya de Montjuïc per convertir-la en un atractiu turístic. Entre els diversos projectes, hi havia el de la construcció d’un nou sistema de telefèric, que en realitat era un sistema de telecabines. Havia de comunicar el parc de Montjuïc amb Miramar i l’interior del castell. El nou telefèric el va inaugurar el general Franco el 1970.

El 2004, TMB va tancar el telefèric per remodelar-lo i el va tornar a obrir el 2007 amb un gran èxit de públic.

Els transports per cable i els elèctrics a la muntanya de Montjuïc han contribuït a la seva transformació amb motiu de dos grans esdeveniments, l’Expo del 29 i els Jocs Olímpics del 92. Però també han servit per integrar la muntanya a la ciutat.

EL GAS A BARCELONA, A BETEVÉ

La revolució del gas

L’arribada del gas va canviar la vida dels barcelonins, al segle XIX la seva utilització en l’enllumenat públic va revolucionar la vida nocturna de la ciutat.