La història de la ciència
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona ha estat testimoni dels principals avenços tecnològics en els seus 250 anys d’història
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, situada a la rambla de les Flors, ha estat testimoni dels principals avenços tecnològics del país en els seus 250 anys d’història.
En alguns d’aquest avenços científics hi van participar directament alguns acadèmics, com Martí Franquès, químic barceloní que va descriure el tant per cent d’oxigen a l’aire el darrer terç del segle XVIII; el doctor Salvà, amb l’invent del primer telègraf; Joan Casadevall, autor de la primera flora de Catalunya; o l’autor del primer mapa cartogràfic. A l’acadèmia també s’hi feien demostracions d’avenços científics, com la primera radiografia de l’estat espanyol, concretament, d’una clau, una mà i un peix.
L’acadèmia es va fundar l’any 1764. Tres anys després, com a conseqüència de l’expulsió dels Jesuïtes, s’hi van començar a donar les primeres classes de matemàtiques i física als ciutadans de Barcelona. Molts dels acadèmics que les impartien eren metges i farmacèutics, però sabien una mica de tot.
A l’edifici hi ha un parell de petites cúpules i un terrat que es van fer per observar els astres i determinar l’hora, i per establir un servei de meteorologia. Però just abans d’acabar la construcció de l’acadèmia, es va instal·lar l’enllumenat a gas a la ciutat i es va decidir construir l’observatori Fabra a aquests efectes. Tots dos edificis van ser dissenyats pel mateix arquitecte, Domènech i Estapà. La sèrie de dades meteorològiques del Fabra és única a Europa. Només falta un dia, el de la nevada del 1962, perquè no s’hi va poder pujar.
A l’acadèmia s’hi guarden objectes científics antics. Un d’ells és una càmera daguerreotip de les més completes del món. Amb ella es van fer les primeres imatges daguerrotip d’Espanya, concretament al Pla de Palau. A la Sala dels Rellotges hi ha alguns astrolabis, uns instruments que s’utilitzaven per la navegació. Hi ha un astrolabi d’Azarquiel, de gran valor, i un astrolabi llatí, fabricat a Barcelona. També hi ha un rellotge astronòmic que, a més de l’hora, aporta altres informacions respecte els astres. Es coneix com el rellotge Billeter perquè el va construir el 1869 un rellotger suís establert a Gràcia anomenat així. A l’acadèmia també hi ha una de les biblioteques més importants de l’estat en fons científics del segle XVIII.
A la façana de la Reial Acadèmia hi ha un rellotge que durant molt de temps va marcar l’hora oficial de la ciutat. Avui, encara marca l’hora amb una gran precisió.
En els seus 250 anys d’història, l’acadèmia ha rebut visites de persones il·lustres, normalment lligades a conferències. Una de les que ha tingut més ressò és la visita d’Albert Einstein, el 1923, només dos anys després de rebre el Nobel. Encara es conserva el rebut del què va cobrar, 500 pessetes.
Avui, l’acadèmia continua fent seguiment dels avenços científics i tecnològics que es van produint arreu.
