El primer vol a motor de l’estat, a Can Tunis
Va ser l’11 de febrer de 1910 i s’hi van aplegar molts espectadors
Gràcies a la passió per volar d’alguns emprenedors de la ciutat, l’any 1910 es va fer a l’antic hipòdrom de Can Tunis, al costat del passeig de la Zona Franca, el primer vol en avió de la península.
El 1908, Josep Comas i Solà i altres entusiastes de l’aviació van crear l’Associació de Locomoció Aèria. Pocs anys després, el 1910, van organitzar l’exhibició del primer vol a l’estat d’un avió propulsat a motor. Per dur-ho a terme, es van posar en contacte amb Mario García, un uruguaià que vivia a Barcelona i que havia fet estudis de pilot i de mecànic d’avions a França. García, al seu torn, per tal d’aconseguir un avió, es va posar en contacte amb Luís Bleriot, un constructor i mecànic d’avions de Pau, a França. Bleriot havia construït diversos aparells, com el Bleriot-11, l’escollit per García per la seva exhibició a Barcelona. Com que Bleriot no podia assistir a l’exhibició, va deixar el tema a mans d’un alumne seu, Julienne Mamet. Tots dos van empaquetar l’avió i el van posar en un tren rumb a Barcelona.
Era un avió monoplaça, amb un únic motor. Tenia només dos eixos: el timó de profunditat, que és la cua, i el timó de direcció, que es feia anar amb els peus. Aquesta mena d’avions volaven molt lents. S’enlairaven a 50 km/h i la seva força propulsora era un motor de tan sols 25 cavalls de potència. Aquest model duia dues rodes al davant i, al darrera, una peça de fusta per recolzar-se. La forma de les ales era molt arrodonida i per això, la premsa el va anomenar “la libèl·lula”.
L’avió va arribar a Barcelona el 9 de febrer de 1910. Es va muntar en un hangar improvisat a l’hipòdrom de Can Tunis, considerat el lloc ideal per efectuar el vol perquè tenia una recta de 300 metres de llarg i 13 d’amplada.
El dia 11 de febrer de 1910, a les quatre de la tarda, es va fer el primer vol. L’avió es va enlairar a una alçada de 60 metres, va fer una volta i va aconseguir aterrar. Va durar dos minuts i es va convertir en el primer vol motoritzat oficial a la península. Hi va assistir molta gent, perquè l’esdeveniment s’havia anunciat. Va tenir tant d’èxit que el 1910 es va celebrar la primera setmana aeronàutica de la península.
El segon vol es va produir el dia 17. En aquest cas, l’avió es va elevar fins als 100 metres i el vol va tenir una durada superior a l’anterior. Però en ple vol, el motor es va aturar. El pilot, Mamet, va aconseguir mantenir-lo fent voltes i va poder aterrar en uns camps del voltant. Com que aquests avions no duien frens, Mamet va saltar de l’aparell i el va agafar per la cua per aturar-lo.
El tercer vol va ser el 20 de febrer. Hi va assistir més gent que en els dos anteriors. L’avió es va enlairar amb èxit, però l’aterratge va ser accidentat. Quan el pilot va entrar en contacte amb la pista, es va trobar un fotògraf plantat amb la seva càmera al bell mig del camí. Va mirar d’esquivar-lo, però l’avió va capotar, va fer una tombarella, va quedar panxa enlaire i se li va trencar l’hèlix i una de les ales. Mamet en va sortir pràcticament il·lès.
Cap al 1916, es va crear la primera empresa d’aviació, Pujol Comabella i Companyia, que va ser la primera escola de pilots i de mecànics. Un dels alumnes d’aquesta escola va ser Salvador Hedilla.
Finalitzats els estudis, Hedilla va construir un avió, al qual va anomenar Monocoque, i amb el que pretenia respondre al repte del govern balear de completar el primer vol entre Barcelona i Palma. Per afrontar el repte, l’hipòdrom e Can Tunis es quedava petit i es va traslladar a un camp proper anomenat “la volateria” perquè hi volaven molts ocells. Des d’allà, Hedilla va assolir el repte de fer el primer vol entre Barcelona i Palma. En aquell terreny hi va establir la base dels primers vols comercials entre Barcelona i Palma, i aquell primitiu aeroport es va convertir en el què avui és l’aeroport del Prat.
