El teatre Arnau, vestigi d’una època
Va viure els seus millors moments els anys 20, amb estrelles com Raquel Meller
El teatre Arnau, situat a la plaça Raquel Meller, és l’únic local que es conserva dret com a testimoni de l’època en què els barcelonins van ocupar el Paral·lel com a zona d’esbarjo i diversió.
Després de l’enderroc de les muralles de la ciutat, el 1854, el Paral·lel es va convertir en el lloc on els habitants del Raval i sobretot la població obrera de Barcelona anava a gaudir de les poques hores d’oci de les que disposava. Fins a aquell moment, la zona d’esbarjo se centrava a la plaça de Catalunya i a la rambla. El Paral·lel era senzillament un camí de traginers, un lloc hi acampaven gitanos, un espai de trànsit pels lladres que s’amagaven a les coves de la muntanya de Montjuïc.
Els primers locals que es van construir al Paral·lel van ser tavernes fetes amb quatre fustes que de vegades tenien un petit escenari on es feien espectacles. Més endavant, es van construir els teatres de barraca, amb el sostre fet de fusta a dues vessants, com l’Arnau.
Els primers espectacles seguien els gustos populars de l’època, com les pantomimes o la sarsuela. Després va arribar el music hall i la revista. Sovint, entre un espectacle i el següent, es feien varietats: hi apareixien mags, números de circ i cinema.
Al llarg de la seva història, el teatre Arnau ha passat per diferents fases.
Durant la Primera Guerra Mundial, va canviar el nom pel de Folies Bergere, prenent la referència dels locals de París, el centre de l’espectacle a Europa. En aquesta etapa, es va construir una sala anomenada Salon Bleu, un espai per a festes privades que va causar molt d’impacte. A les parets hi havia unes pintures de l’artista Feliu Elies, conegut com Aja, de les quals, avui, se’n desconeix la seva existència. Aquells van ser els any en què va triomfar Raquel Meller, la primera que va cantar un cuplet en català.
Als anys 30, l’Arnau va recuperar el seu nom original, però funcionava únicament com a cinema. No va ser fins els anys 40 que va recuperar els espectacles teatrals. I entre els anys 50 i 70, va tornar a ser una sala de cinema. Després va anar recuperant l’activitat teatral, però la crisi que va patir el sector a tota la ciutat va fer que acabés desapareixent com a escenari viu.
Després de molts anys tancat, l’Arnau tornarà a obrir les portes. Està previst un projecte de reforma del local que respectarà l’estructura original de teatre de barraca i el sostre. A més, es recuperarà l’interior tal com era als seus orígens i disposarà d’un teatre a la italiana.
