La grip del 1918: la pandèmia més mortífera
A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts
La pandèmia de grip del 1918, coneguda com la grip espanyola, va posar a prova la ciutat que no donava l’abast per atendre els malalts i enterrar els morts.
Josep Pla recorda en un dels seus escrits el 8 de març de 1918, el dia que va anar a la Universitat de Barcelona per assistir a les classes i es va trobar les portes tancades a causa de la pandèmia més gran que ha assolat el món.
La tardor del 1918, la ciutat es va col·lapsar. La universitat no va ser la única a tancar. Es van haver de suspendre molts esdeveniments públics a causa dels estralls que estava causant la grip. La Casa de la Caritat, encarregada de retirar els cadàvers de la ciutat, no donava a l’abast. No tots van poder rebre tractament, i ni tan sols, l’extrema unció.
Sobre l’inici de l’epidèmia hi ha diferents hipòtesis. Hi ha historiadors que el situen a un campament militar dels EEUU. En aquest cas, l’haurien dut a Europa els soldats americans durant la Primera Guerra Mundial. També hi ha qui diu que hauria arribat amb els treballadors del camp del sud de França. El cert és que en aquell moment, tota Europa està en guerra. França, Alemanya o la Gran Bretanya estan molt castigades després de quatre anys d’enfrontaments i els seus governs donen ordres als mitjans de comunicació de no alarmar més la seva població amb notícies sobre la grip. En canvi, a Espanya, els diaris en parlaven obertament. És per això que a tota Europa es va conèixer com la grip espanyola i se’n va situar el seu origen a Madrid.
Es tracta d’una grip estranya. Els infectats passaven de tenir quatre esternuts i unes dècimes de febre, a tenir una pneumònia greu i molt sovint mortal, en només 48 hores. Els metges no sabien com combatre-la. En aquella època encara no hi havia antibiòtics i només podien administrar quinina per baixar la febre. Per això, és una època on van aparèixer molts productes miraculosos que asseguraven poder acabar amb la malaltia. Però a més de la manca de tractament, les autoritats, al principi, van tenir una postura dubitativa. Van trigar molt a donar les primeres directrius per ordenar la desinfecció i el rec. A més, cal recordar que aquella tardor venia precedida d’un estiu molt sec.
La grip es va presentar en tres onades. La primera va arribar a la primavera de 1918. La segona, a final d’estiu. Però la més intensa i la que més es va patir a Barcelona, va arribar a la tardor del 1918. Atacava especialment la gent jova, en edat de treballar i de reproduir-se.
A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts, encara que és impossible saber les xifres exactes. Només el 9 d’octubre del 1918 es van registrar 900 defuncions. Arreu del món, la xifra de morts estaria al voltant dels 50 milions, però en podrien ser molts més. Tanta mortaldat, va tenir una gran repercussió demogràfica a Catalunya i a tota Europa.
La grip espanyola va marxar tan misteriosament com havia arribat. El nombre de malalts va anar minvant fins que la pandèmia es va donar per acabada.
A començament del segle XXI, una expedició científica a Alaska va exhumar el cadàver d’un home mort de la grip espanyola un segle enrere, congelat al permafrost. D’aquesta manera, van poder aïllar el virus i ara sabem alguna cosa més sobre la pandèmia més mortal de la història.
