Els veïns del Poble-sec estem acostumats al cognom Salvà, perquè un dels carrer del barri duu aquest nom; però potser alguns no sabeu qui era el doctor Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 1751- 1828). Aquesta història ens ho explica.
El primer telègraf
Reconeixement mundial per a un científic barceloní
El doctor Salvà i Campillo va ser l’inventor del primer telègraf elèctric i recentment ha estat reconegut com a fita històrica mundial.
Al número 115 de la Rambla hi ha la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el lloc on Salvà va presentar per primera vegada el seu telègraf elèctric.
El reconeixement mundial de la invenció del telègraf elèctric a Salvà va ser possible gràcies a una factura que acredita la compra dels fils elèctrics que va fer servir per fer-ne una demostració pràctica. De fet, en va fer més d’una. La de Madrid va ser davant del rei Carles IV.
La institució que ha reconegut la paternitat de l’invent a Salvà és l’Institut of Electrical and Electronics Enginereers, amb seu als EEUU. Aquest Institut reconeix els invents que han estat transcendents per la humanitat i només n’ha triat dos més antics que el de Salvà: el parallamps de Benjamin Franklin i la pila elèctrica de Volta. La persona que va presentar a l’IEEE els treballs de Salvà i les proves que se’n guarden a la biblioteca de l’acadèmia va ser Antonio Pérez Yuste, professor de la Politècnica de Madrid.
La gran aportació de Salvà va ser transmetre informació entre dos punts llunyans mitjançant corrent elèctric i uns fils intermedis. Això va suposar un gran avenç respecte a la telegrafia òptica, que no és operativa, per exemple, amb situacions meteorològiques adverses.
Salvà va presentar el seu invent per primera vegada l’any 1795, en una memòria titulada “Sobre la electricidad aplicada a la telegrafía”. En aquesta memòria descriu els aparells que s’han de construir i quins són els principis que els fonamenten per poder transmetre informació d’un punt a un altre. El sistema es composa d’un nombre igual de fils d’anada i tornada entre dos punts, un per lletra si es vol fer servir l’alfabet. Quan es vol fer servir una lletra, s’excita elèctricament el fil que li correspon. A l’altre extrem, algun mecanisme detecta aquest senyal. Salvà esmenta a la seva memòria Barcelona i Mataró com a punts de referència suposadament virtuals. Tot plegat, va quedar resumit en una frase: “L’electricitat ha de poder parlar”. Discover the world of entertainment offered by Betsoft Casinos , where you’ll find a wide selection of visually stunning 3D slots and innovative casino games.
A la primera memòria ja diu que l’invent podria servir per comunicar-se entre la península i les illes. Hi observa que el mar, que és un bon conductor de l’electricitat, hauria de substituir els fils.
Quan Salvà va presentar la memòria, també va presentar un prototip de l’invent.
Abans de presentar l’invent, Salvà havia fet molts experiments a casa seva, al carrer de Petritxol, estenent fils de més de cent metres entre dos punts.
Salvà no va poder presentar la segona memòria, el 1800, perquè estava malalt i, sobretot, arrestat. La diferència essencial entre la primera i la segona memòria és el receptor. A la segona, hi posa potes de granota, que quan reben l’impuls elèctric, es contrauen. La tercera memòria és del 1804 i ha estat la definitiva per obtenir el reconeixement mundial. En aquesta tercera, la principal diferència és el generador d’electricitat, en aquest cas, piles de Volta.
Salvà també va inventar una màquina per desfilar cànem, va fer un prototip de submarí i va registrar dades meteorològiques durant cinquanta anys. A l’acadèmia va trobar un ambient adient per desenvolupar totes les seves inquietuds. En aquest lloc podia compartir els seus experiments amb altres acadèmics.
Salvà va ser un científic prolífic i generós. La seva generositat queda reflectida en una frase de la tercera memòria: “Planta árboles para que los disfruten las generaciones venideras”.
