L’any 1825 només hi havia 25 bombers a Barcelona i tots eren voluntaris
L’escriptor i antropòleg Xavier Theros explica que el cos el van formar voluntaris fins que a mitjans del segle XIX es va integrar a l’Ajuntament.
ls bombers del segle XVII es dedicaven a apagar el foc amb cubells d’aigua i llançar ganxos a les parets dels edificis per obrir-hi forats perquè en fugissin les persones atrapades a dins. En els incendis de l’època també estava a l’ordre del dia que algun veí aprofités la confusió per saquejar l’indret. Segons l’escriptor i antropòleg Xavier Theros, la mala sort dels residents era doble: perdien la casa i a sobre els robaven. Tots aquests elements es poden veure en aquesta xilografia, que reflecteix la feina d’aquella època.
Aquells primers bombers de Barcelona s’anomenaven Sapadors Bombers, perquè feien servir bombes d’aigua. Aleshores eren un cos militar de voluntaris, que l’any 1826 estava format per 25 homes que treballaven per a l’arquitecte municipal. L’any 1833 es considera el moment fundacional dels bombers, perquè va ser quan se’n va publicar el primer reglament.
A finals del segle XIX el cos va començar a utilitzar una bomba d’aigua Ludvigsberg, que es coneixia com “la sueca”. En aquella època els bombers vestien uniformes i cascos d’inspiració prussiana. La gran revolució tecnològica els va arribar gràcies a l’Exposició Universal del 1888, amb vehicles nous i bombes més potents, la creació d’un número de telèfon d’emergències i la instal·lació de boques d’incendis als carrers.
Amb motiu de l’Exposició Internacional següent, l’any 1929, va obrir el parc de bombers del carrer de Lleida, que disposava d’una torre de vigilància des d’on detectar possibles focs a la ciutat. En aquell moment ja tenien vehicles propis, dotats amb escales extensibles, i també els primers equips respiratoris per actuar en espais plens de fum.
Tres anys més tard es va edificar la caserna central del carrer de Provença, que durant molts anys va ser l’edifici més emblemàtic dels bombers de la ciutat. Ja l’any 1963, es va produir l’incendi de l’empresa de perfumeria Myrurgia. Segons explica Xavier Theros, durant uns dies tot el barri de la Sagrada Família va fer olor de perfum de marca.
La recuperació de la ciutat després de la Guerra Civil va permetre que durant la dècada del 1960 s’obrissin parcs de bombers nous, també el de Vallvidrera, dedicat als incendis forestals. I en els darrers anys se n’han construït fins a sis: al Poble-sec, la Zona Franca, l’Eixample, Sant Andreu, la Vall d’Hebron i el Poblenou.
