Daily Archives: 17 de març de 2020

El primer banc de sang

Per primer cop, es va transportar la sang enlloc dels ferits

A Montjuïc hi ha l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el lloc on es va crear el primer banc de sang modern d’Europa. El doctor Frederic Duran i Jordà en va ser el creador i va ser el primer en transportar sang al front per atendre els ferits de guerra.

El 18 de juliol de 1936, amb l’inici de la guerra civil a Espanya, va sorgir la necessitat de disposar de sang per atendre els ferits. En aquella època, les transfusions es feien de braç a braç i, per tant, calia transportar-los als hospitals. Però el professor Duran i Jordà va pensar que la millor manera d’atendre els ferits era no transportar-los a la ciutat, sinó transportar la sang al font.

Fins aquell moment, mai no s’havia transportat sang. Si bé, a principis de segle, el doctor Argote, un argentí, va comprovar que el citrat podia emmagatzemar la sang, això es va portar a la pràctica per primer cop a l’esmentat edifici de Montjuïc. Era, doncs, una experiència nova.

Duran i Jordà va adaptar un vehicle refrigerat que servia per transportar peix i el va fer servir per transportar la sang al front i als hospitals de primera línia, com el de Casp. A més, Duran i Jordà va dissenyar una ampolla de vidre que permetia que la transfusió passés més ràpidament.

El país es va organitzar i es van mobilitzar 30.000 donants en un any i mig. Era una xifra mai vista fins al moment. La gent venia a donar sang a l’edifici de l’Institut Cartogràfic, que aleshores era un hospital de La Caixa amb 120 llits per ferits del front de l’Aragó. Però l’hospital només tenia dues lliteres i aquestes estaven ocupades a la sala d’operacions. Per tant, només podia atendre les donacions quan la sala estava tancada. D’altra banda, l’hospital també feia col·lectes de sang a les fàbriques o a altres llocs de la ciutat. Val a dir que a Barcelona mai no va faltar sang gràcies a la solidaritat de la gent. En el temps que va durar la guerra, es van fer més de 35.000 donacions.

El 1938, la Generalitat va traslladar el banc de sang a un local de 500 m2 del carrer de Mallorca, des d’on s’enviava sang als ferits de la batalla de l’Ebre.

El banc de sang actual de Barcelona, situat al Poblenou, porta el nom de Frederic Duran i Jordà. Avui, és un dels millors bancs de sang d’Europa, i això és, en part, a l’experiència de tants anys.

La memòria de l’Olympia encara ressona a Sant Antoni

El teatre encara es viu al barri a través de la seva toponímia, hi ha botigues que mantenen el seu nom

L’exemple més clar és el nom d’alguns establiments, que han quedat com el darrer testimoni del què un dia va ser el teatre. Impulsat per l’empresari Josep Ventura, s’hi programaven tot tipus d’espectacles, fins i tot d’aquàtics. Convertint-se durant molts anys en el local polivalent més gran i popular de Barcelona, amb un aforament per a 6.000 persones.

El 4 de desembre del 1924 es va inaugurar el Teatre Circ Olympia a la ronda Sant Pau amb Aldana. Era un teatre gegantí amb una elegant façana noucentista que va ser molt popular en l’època. Toni Oller, de l’Associació Talia Olympia, recorda que hi van passar les grans famílies de pallassos, com els Rivel o els Aragón, que s’hi feien combats de boxa i de lluita lliure, però que també era un “dancing”, on la gent anava a ballar. El 1926 hi va arribar el xarleston i el 1944 s’hi va presentar l’Orquestra Municipal de Barcelona. Durant la Segona República i el franquisme s’hi van arribar a fer mítings polítics.

L’Olympia encara dona nom a alguns negocis

En l’actualitat, el rècord de l’Olympia es manté viu en la toponímia del barri. És el cas de les Galeries Olímpia o el bar que hi ha a tocar. Oller associa que s’hagi conservat el nom amb la importància que va tenir el teatre pel barri. El cas de la floristeria és el que té una relació més directa perquè va néixer dins del teatre i va continuar en funcionament quan va tancar el 1947. Ara ocupa uns baixos on hi havia hagut l’accés principal.

A l’última època va funcionar com a cinema i el 28 de febrer del 1947 s’hi va fer la darrera funció, una representació de ‘La Bohème’ de Giacomo Puccini. Obra de l’arquitecte Francesc Folguera, tenia l’estructura de ferro i la façana d’estil noucentista, per la qual cosa li deien el Liceu del Paral·lel.

L’any 1825 només hi havia 25 bombers a Barcelona i tots eren voluntaris

L’escriptor i antropòleg Xavier Theros explica que el cos el van formar voluntaris fins que a mitjans del segle XIX es va integrar a l’Ajuntament.

ls bombers del segle XVII es dedicaven a apagar el foc amb cubells d’aigua i llançar ganxos a les parets dels edificis per obrir-hi forats perquè en fugissin les persones atrapades a dins. En els incendis de l’època també estava a l’ordre del dia que algun veí aprofités la confusió per saquejar l’indret. Segons l’escriptor i antropòleg Xavier Theros, la mala sort dels residents era doble: perdien la casa i a sobre els robaven. Tots aquests elements es poden veure en aquesta xilografia, que reflecteix la feina d’aquella època.

Aquells primers bombers de Barcelona s’anomenaven Sapadors Bombers, perquè feien servir bombes d’aigua. Aleshores eren un cos militar de voluntaris, que l’any 1826 estava format per 25 homes que treballaven per a l’arquitecte municipal. L’any 1833 es considera el moment fundacional dels bombers, perquè va ser quan se’n va publicar el primer reglament.

A finals del segle XIX el cos va començar a utilitzar una bomba d’aigua Ludvigsberg, que es coneixia com “la sueca”. En aquella època els bombers vestien uniformes i cascos d’inspiració prussiana. La gran revolució tecnològica els va arribar gràcies a l’Exposició Universal del 1888, amb vehicles nous i bombes més potents, la creació d’un número de telèfon d’emergències i la instal·lació de boques d’incendis als carrers.

Amb motiu de l’Exposició Internacional següent, l’any 1929, va obrir el parc de bombers del carrer de Lleida, que disposava d’una torre de vigilància des d’on detectar possibles focs a la ciutat. En aquell moment ja tenien vehicles propis, dotats amb escales extensibles, i també els primers equips respiratoris per actuar en espais plens de fum.

Tres anys més tard es va edificar la caserna central del carrer de Provença, que durant molts anys va ser l’edifici més emblemàtic dels bombers de la ciutat. Ja l’any 1963, es va produir l’incendi de l’empresa de perfumeria Myrurgia. Segons explica Xavier Theros, durant uns dies tot el barri de la Sagrada Família va fer olor de perfum de marca.

La recuperació de la ciutat després de la Guerra Civil va permetre que durant la dècada del 1960 s’obrissin parcs de bombers nous, també el de Vallvidrera, dedicat als incendis forestals. I en els darrers anys se n’han construït fins a sis: al Poble-sec, la Zona Franca, l’Eixample, Sant Andreu, la Vall d’Hebron i el Poblenou.