VEÏNAT I ENTITATS OMPLEN LES COTXERES PEL DEBAT ELECTORAL DE SANTS-MONTJUÏC

El dia 26 de maig se celebren unes noves eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. És per això que des de la ràdio local de Sants-Montjuïc, Sants 3 Ràdio, juntament amb el portal de notícies de Sants-Montjuïc EL3.CAT i amb la col·laboració de les diferents federacions d’entitats del districte, es va organitzar aquest passat dilluns el Debat Electoral de Sants-Montjuïc.

Aquest va comptar amb l’assistència dels alcaldables i regidors dels diferents partits polítics amb representació durant aquesta última legislatura: Barcelona en Comú, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Ciutadans, la CUP i el Partit Popular.

L’auditori de les Cotxeres de Sants es va omplir amb prop de 500 assistents, en un debat en que es va parlar des d’equipaments i obres concretes del districte, fins a temes més generals com joventut, habitatge o seguretat ciutadana. Així, les federacions d’entitats també van tenir el seu espai per a fer arribar diferents qüestions als representants polítics.

En aquest bloc sobre equipaments i grans obres als nostres barris es va parlar principalment de les necessitats del complex esportiu de Magòria, el parc de Can Batlló, els equipaments de la Marina del Prat Vermell o les obres a les places de Sants i d’Espanya. L’actual regidora del Districte i candidats de Barcelona en Comú, Laura Pérez, considerava que “en aquesta legislatura s’han desencallat molts temes, com Magòria o el metro de Marina, en aquest segon mandat podrem veure el camp de futbol fet realitat o la propera obertura del carrer Diputació, així com els equipaments del carrer Roger i el seu nou CAP”. Per la seva banda, Elsa Artadi de JxCat va lamentar “la lentitud en el procés de Magòria”. Així, va afegir que “cal evitar que la Marina del Prat Vermell es converteixi en un barri dormitori i, sobre la plaça de Sants, ens calen els ascensors per a la transformació”.

El grup d’Esquerra Republicana, amb la representació de la regidora Gemma Sendra, va considerar que “Sants és un districte privilegiat amb molts metres quadrats disponibles, hem d’accelerar els processos tècnics i burocràtics per posar en marxa tots els projectes”. En aquest sentit, va afegir que “Can Batlló és un dels temes prioritaris, així com cal acabar de definir la superilla d’Hostafrancs, la redefinició de la muntanya de Montjuïc o el passeig de la Zona Franca”. Per la seva banda, des del Partit Socialista, l’actual presidenta del Districte, Montserrat Ballarín va explicar que “tots aquests que hem esmentat són urgents perquè fa molts anys que estan plantejats”. Concretament, va dir que “Magòria i Can Batlló han de ser dos pols centrals, així com la piscina del carrer Energia o els ascensors de la plaça de Sants, on incomplim el dret a l’accessibilitat”.

Mentre que per a la candidatura de Barcelona pel canvi – Ciutadans, la seva candidata al nostres districte, Anna Clara Martínez, va presentar una bateria de mesures, algunes van ser “un replantejament dels usos de la muntanya de Montjuïc, recuperar el Palau d’Esports i la Casa de la Premsa, nous equipaments a la Marina per satisfer el creixement de població, una reforma del passeig de la Zona Franca o instal·lar un casal de la gent gran al solar del carrer Diputació”. Per part de la CUP, Neus Roca va dir que les principals mancances “són imprescindibles els equipaments de la Magòria per portar a terme tota l’activitat esportiva, així com és molt necessari generar la seguretat del projecte de Can Batlló, on fa falta un institut-escola Cal Maiol el màxim sostenible possible”.

Per últim, per part del Partit Popular, el conseller José Antonio Calleja va destacar que “el projecte de Magòria és imprescindible amb tots els seus espais esportius per fases, cal seguir transformant Can Batlló, amb l’habitatge públic i l’escola Cal Maiol; també s’ha de començar a executar la recuperació del parc de Montjuïc, així com els barris que l’envolten”.

El districte de Sants-Montjuïc compta amb més de 500 entitats, és per això que durant el debat també se’ls hi va donar la veu a través de les seves federacions d’entitats. Per part dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Lluïsa Erill, presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, va preguntar pels projectes en favor de les persones en situació de vulnerabilitat, pels projectes per combatre la gentrificació i com afavorir i revertir la desigualtat de la dona. En representació del barri del Poble-sec, Antoni Reig, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, va destacar deu punts d’urgència: la plaça de les Tres Xemeneies, la nova funció del Palau dels Esports, reivindicar la Casa de la Premsa, aturar l’onada de desnonaments, desenvolupar acció comunitària, incidir en les campanyes d’incivisme i de neteja, la seguretat i convivència, eliminar els nuclis de barraquisme, lluitar contra la contaminació acústica i un barri i un país sense presos polítics i exiliats.

En representació dels barris de la Marina, Antonio Guillén, president de la Unió d’Entitats de la Marina, va reivindicar molta més inversió en equipaments, millora de carrers i, en general, intervencions per satisfer les necessitats d’uns barris tradicionalment oblidats. Per part del barri de Font de la Guatlla, Lluís Maté, president de l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla, va lamentar les promeses electorals i va demanar un compromís clar per tirar endavant tot el què se’ls hi ha dit i el què és necessari. Des dels assistents també es van enviar preguntes: la situació del local del banc de productes no alimentaris La Nau, les polítiques socials al Districte, el lloguer social o la millora al metro de la plaça de Sants.

En aquest cas, va començar parlant la candidatura de Barcelona pel canvi – Ciutadans. La seva representant, Anna Clara Martínez, va destacar que “calen més projectes per al col·lectiu de menors no acompanyats, així com polítiques de inserció social i en matèria de seguretat, com als barris del Poble-sec”. A nivell d’equipaments, volen “recuperar el Palau d’Esports i la Casa de la Premsa, el poliesportiu de la Marina, millorar les instal·lacions dels seus metros i obrir les noves que estaven planificades i més escoles bressol”. Per part de la CUP, Neus Roca, comentava que “el model a seguir és una cohesió social entre comerciants i habitants per garantir la integració plena”. També va afegir que “cal implicar la institució a les plataformes d’acolliment i de cohesió, recuperant també espais per al barri com l’espai de les Tres Xemeneies”.

En el torn de paraula del Partit Popular, José Antonio Calleja va destacar que “és vergonyosa la situació d’incivisme al Poble-sec, s’ha de passar la fase de control amb més policia”. A banda de parlar dels usos de la Casa de la Premsa i del Palau d’Esports, afegir que “calen més places a centres de dia amb finançament públic i afegir recursos per habitatge i beques menjador”. Per la banda de l’actual govern, la regidora Laura Pérez de Barcelona en Comú, va explicar que “hem salvat 41 habitatges afectats a Font de la Guatlla, així com la futura ludoteca d’aquest barri”. Pérez també afegia que “hi ha molts edificis buits, evitar la degradació d’espais i hem recuperat el projecte de Casa de la Premsa, amb el respecte a les persones que hi han lluitat”. A més, deia que “si hem invertit bé en aquest temps, això ha estat en la realitat del nou metro”.

Des del grup de Junts per Catalunya, Elsa Artadi deia que “ens comprometem a complir tot el que posem al nostre programa polític, com el bus de barri a Font de la Guatlla”. A més, afegia que “si ens creiem el casa nostra, casa vostra hem d’exigir una reforma de la llei d’estrangeria”. A nivell de gentrificació, creia que “cal seguir apostant pel lloguer social i assequible, aprofitant l’impost turístic”. Per part d’Esquerra Republicana, Gemma Sendra comentava que “perquè la societat funcioni calen acords a tres bandes, amb acords a nivell privat, públic i social”. A més, cal que “l’administració faci convenis a llarg termini per donar força als barris i en l’obra de govern”. En últim lloc, Montserrat Ballarín, del PSC, va destacar que “cal tornar a tenir uns districtes autònoms amb recursos suficients per poder treballar de la mà de els entitats i del teixit associatiu”. Per acabar, va afegir que “des de la proximitat es pot abordar un lideratge des dels serveis socials amb una acció comunitària molt més efectives i que incorpori a totes les entitats amb experiència amb les persones amb risc d’exclusió social o els menors no acompanyats”.

Comments are closed.