Daily Archives: 8 d'abril de 2019

L’HISTORIADOR ARNAU LÓPEZ EXPLICA L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT VEÏNAL AL POBLE-SEC DES DEL 1962

El Poble-sec és un barri tradicionalment lluitador, amb un fort lligam amb les reivindicacions obreres i veïnals. El passat dijous, el veí del barri i Doctor en Història Contemporània, Arnau López, va presentar la xerrada “El moviment veïnal al Poble-sec (1962-2011): la construcció d’un barri democràtic” a la Sala Anselm Cartañà de la seu del Districte de Sants-Montjuïc, on va explicar l’evolució del moviment social i com s’ha lligat també al context polític que es vivia tant a la ciutat de Barcelona, com a l’estat espanyol.

D’aquesta manera, López va fer un dibuix de com estava configurat llavors el moviment veïnal i com ha evolucionat al llarg dels anys. Des de la creació de l’Associació de Veïns fins al 2011. Així, l’historiador destacava la importància dels anys 70 amb “la fundació de l’associació de veïns, concretament el 2 de març a la parròquia de Santa Madrona”. A partir d’aquí, i al llarg d’aquesta dècada, es viu “una època d’apogeu del moviment veïnal, sobretot el 1979 amb l’ocupació de l’antiga seu del Movimiento, on s’hi trobava abans la Falange”.

Tot i així, els anys següents van ser “una travessera pel desert”, recordava López. Els anys 80 es van viure les primeres derrotes dels moviments veïnals, quan es volia fer fora l’empresa Fecsa. Tot i així, el veïnat va tornar a créixer quan el 1989 es va “fundar la Coordinadora d’Entitats, per part de diferents persones desencantades i amb ganes de tornar al moviment”.

D’aquesta manera, el Poble-sec també va lluitar els anys 90, concretament durant l’època de transformació de la ciutat per als Jocs Olímpics, per a reclamar més equipaments i espais al barri, així com un millor manteniment per a la muntanya de Montjuïc. Més endavant, ja amb l’entrada del segle XXI i els governs socialistes, el Poble-sec va mostrar el seu malestar respecte el Fòrum de les Cultures del 2003. “Allò va ser un fracàs”, recorda Arnau López. El moviment ha anat creixent i entitats com la Coordinadora s’han consolidat i segueixen sent un referent per les seves reivindicacions i el seu tracte amb el veïnat, buscant la integració i la millor convivència.