Amb el títol “La Vaga de la Canadenca a través de la premsa de l’època”, Josep Guzmán, historiador i membre del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) va presentar dimarts passat, amb la col·laboració d’en Víctor Pelegrí, una xerrada a la Biblioteca Francesc Boix. La xerrada es va centrar en la cobertura que la premsa de l’època va fer de la vaga. La reivindicació va començar el dia 5 de febrer del 1919, a causa inicialment d’una reducció de salaris que va resultar en l’acomiadament de 8 treballadors, a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro — de la Barcelona Traction Light and Power— que popularment era coneguda com “La Canadenca” perquè l’accionista majoritari era the Canadian Bank of Commerce of Toronto (el Banc Canadenc de Comerç de Toronto). A la vaga s’hi van anar afegint progressivament els del ram del gas i la resta de companyies l’electricitat i la indústria tèxtil.
El govern central va declarar l’estat de guerra i més de 3000 obrers van ser detinguts. Els sindicats van implementar la “censura roja” a Barcelona i no van permetre la publicació de notícies periodístiques contra els vaguistes. Després d’una intensa negociació i un míting a les Arenes (el 19 de març) en el que va participar en Salvador Seguí (líder de CNT conegut com “el noi del sucre”), es va arribar a un acord, amb l’establiment d’una jornada de vuit hores, la readmissió de tots els treballadors, l’alliberament dels empresonats, i l’aixecament de l’estat de guerra, i es va retornar al treball el dia 20.
L’acord no es va complir, ja que 79 dels treballadors seguien empresonats, i el dia 24 es va declarar la vaga general a tot el Principat. L’estat de guerra va ser declarat un cop més fins que el 3 d’abril de 1919 el govern central va aprovar i confirmar l’anterior acord. La vaga va tenir conseqüències a tots nivells, ja que hi va haver canvi de governador civil a Barcelona (Carles Emili Montañès, que havia treballat a la Canadenca, va substituir a Carlos González, però va acabar dimitint). Va dimitir el cap de policia Duval, i també contribuir a la caiguda de l’executiu central, encapçalada per Álvaro Figueroa, comte de Romanones. La situació va tornar a la normalitat la primera setmana d’abril i els treballadors van tornar als seus llocs de feina.
Josep Guzmán va parlar de la importància de la vaga de la Canadenca i del seu procés de recerca. “Aquesta vaga va durar 45 dies i jo diria que va ser la primera i molt possiblement l’única vegada que l’obrer ha pogut guanyar al capital. Va durar des del dia 5/6 de febrer fins al 17 de març que arriba el final i el dia 20 de març hi ha una assemblea general a les Arenes que s’aproven els acords. 45 dies en que Barcelona va trasbalsar Barcelona, Catalunya i Espanya, i possiblement quelcom Europa”.
A la xerrada es va resumir el material que s’havia trobat fins ara, i es va explicar els plans per continuar amb la recerca.
Víctor Pelegrí va explicar com el projecte havia canviat la seva perspectiva sobre la vaga. “Em resulta incomprensible imaginar-me un conflicte com aquest a dia d’avui. És a dir, tota la ciutat paralitzada. No sé quanta gent aquí estaria disposada a estar sense aigua, sense llum, sense electricitat, perquè hi ha uns treballadors que estan lluitant, jo crec que és una cosa molt destacable i és la solidaritat de tothom, no només la dels treballadors, sinó també la dels ciutadans i a mi, si més no, m’ha sorprès”.
