Francesc Macián, veí del Poble-sec que va viure de 1929 a 1976, va ser un dibuixant i tècnic que va destacar en l’àmbit del cinema animat infantil i el cinema publicitari. És reconegut per dirigir El mago de los sueños (1966), considerada una de les millors pel·lícules d’animació espanyoles i per la invenció del M-Tecnofantasy, un aparell cinematogràfic que transformava les imatges rodades en carn i ossos en dibuix. Dimarts passat es va celebrar a la Biblioteca Francesc Boix, una xerrada a càrrec de l’historiador de cinema Jordi Artigas per recordar la carrera de Macián i la seva vida vinculada al món del cinema.
L’acte va ser organitzat pel Centre de Recerca Històrica del Poble-sec. Artigas va recordar molts aspectes de la vida del cineasta, com la seva infància i els seus inicis. Comentava que “de petit anava a molts cinemes, alguns del Paral·lel, tenia una base cultural autodidacta”.
Fill de pare murcià i mare valenciana, des de ben petit va mostrar dots artístiques, ja que li agradava molt el dibuix i, també, juntament amb els seus dos cosins Àngels i Gilberto Soriano, eren molt aficionats al cinema. La primera experiència professional en el món de l’animació va venir de la mà de la producció Sueños de Tay-Pi, on Macián hi va treballar en qualitat de dibuixant intercalador. La pel·lícula es va estrenar l’any 1952 després d’una llarga i complicada producció i la rebuda per part del públic no va ser gaire satisfactòria. L’any 1953 l’Asociación de Dibujantes Españoles va organitzar un homenatge a Walt Disney on Francesc Macián va actuar com a principal representant i presentador de l’esdeveniment. Va ser un acte important per la industria de l’animació espanyola. Més endavant, als anys 50 va gaudir de plenitud amb l’arribada de la publicitat i la televisió. Aquesta va ser “l’època d’or de Macián, amb la publicitat ell va poder recollir diners utilitzats més endavant amb El mago de los sueños”. Al 1964, dotze anys després de la última pel·lícula d’animació feta a Catalunya, va sorgir l’oportunitat de fer una nova producció basada en els contes de Hans Christian Andersen i la família televisiva de moda d’aquella època, els Telerín, que s’anomenaria El mago de los sueños (1966).
El llargmetratge estaria format per sis seqüències on es veuria com un mag explica un conte per anar a dormir a cada un dels sis fills de la família. Aquesta pel·lícula “va ser una de les més ben fetes tant a nivell català com espanyol”.
L’any 1968 va arribar el seu gran invent, l’M-Tecnofantasy. Francesc Macián sempre havia intentat estar a l’avantguarda dels nous mètodes d’animació i, en aquest sentit, va ser un pioner a l’estat espanyol amb l’M-T, un aparell que aconseguia convertir en dibuix les imatges que havien estat rodades amb una càmera convencional. El que permetia aquest invent era un resultat similar a la vinyeta de còmic. Finalment, el cineasta va morir el 1974, amb 46 anys, a causa d’un càncer.
