La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar inicialment el Pla d’Usos de l’avinguda del Paral·lel del Poble-Sec i obre ara un període d’al·legacions. La tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, explica que “els objectius són garantir la vida quotidiana, evitar el monocultiu de l’oci nocturn i potenciar l’activitat cultural”. En aquest sentit, i tal i com afegeix la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, es vol lluitar contra la gentrificació per fer “un Paral·lel pels barris, no només un lloc de pas entre els creuers del port i la plaça Espanya”.
Prèviament, el desembre del 2017 es va activar una suspensió temporal de llicències per així tenir un any d’estudi de la situació. El maig del 2018 es va obrir el procés participatiu, sobre el qual, Jordi Camina de la plataforma Som Paral·lel, detalla que “va ser molt bo i esperem que el Pla d’Usos no es modifiqui gaire”. Algunes de les principals mesures que recull el Pla seran la impossibilitat d’instal·lar un nou comerç o algun altre local de concurrència pública paret per paret amb un habitatge, l’obligació de tenir locals de joc a 100 metres de distància d’escoles, locals institucionals o sanitaris en cas de noves obertures, així com els d’exhibició sexual i de prostitució a 200 metres.
Amb tot, l’Ajuntament ha volgut limitar l’obertura de nous locals de restauració per evitar-ne el monocultiu. Actualment, un de cada tres locals de l’avinguda del Paral·lel està destinat a activitats de concurrència pública. I, dintre d’aquests, el 91,59% són locals de restauració. En aquest sentit, el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-Sec, Antoni Reig, detalla que “és positiu tot el que serveixi per ordenar i posar seny al territori”.
Per últim, Manel Tort, president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec-Paral·lel, comenta que “el Paral·lel és una via principal per ser una referència cultural i gastronòmica, però també amb serveis”, a més que “Barcelona sempre s’ha caracteritzat pel món teatral i ho hem de fomentar”.
