Monthly Archives: novembre 2018

El forn La Fabrique engega la iniciativa “Preu solidari”

Ofereix descomptes d’entre un 20 % i un 30 % en quatre productes per a clients amb dificultats econòmiques44

La Fabrique va obrir portes al Poble-sec fa sis anys. Segons explica el seu administrador, en Yoann Simonte, aquest obrador “va néixer de la necessitat de produir menjar sa, ecològic, amb matèria primera de quilòmetre zero i sostenible al barri”. En els últims anys s’han adonat que el seu producte no està a l’abast de tothom, per això han decidit crear un preu solidari.

Fins a 4 productes amb un 20-30 % de descompte
Aquesta iniciativa va dirigida a persones amb pocs recursos per a les quals els preus dels seus productes ecològics i artesanals són massa elevats. Simonte explica que han seleccionat els quatre productes més demanats —la baguet, el pa de pagès blanc, el de blat forment i la xapata integral— i els hi ha aplicat un descompte que ronda el 20 i el 30 %. Per exemple en el cas de la baguet, un dels productes més venuts, el preu habitual és 1,20 euros i el preu solidari, 1 euro.

“Només s’ha de demanar”
Des de La Fabrique expliquen que, tot i que fa poques setmanes que aquest projecte està en marxa, algunes persones ja han començat a demanar la rebaixa. “Necessitem més divulgació, però estem molt contents perquè la gent mira els cartells que hem posat a la botiga i pregunta”. Per gaudir d’aquests descomptes no cal presentar cap documentació, ja que el forn es refia de la gent que demana el descompte perquè realment els costa arribar a final de mes.

L’Acadèmia del Cinema Català va dedicar el dia 27 de novembre un homenatge, realitzat a CaixaFòrum, als Estudis Orphea i Trilla. Dels Trilla poca cosa es va dir, gairebé res. I dels Orphea, poca cosa, més enllà dels quatre tòpics de sempre sobre l’incendi, el cinema sonor pioner i la resta. L’única persona que va entrar a fons en el tema va ser Esteve Riambau, actual director de la Biblioteca. Una conferència seva, il·lustrada amb imatges o amb la projecció del documental de Xavier Juncosa, del 2002, que no sé on deu parar, ens hauria informat molt més a fons de les característiques i importància real d’aquells estudis. Riambau va desmuntar tòpics i mites i això no sempre es rebut de forma positiva, ens plau més envoltar fets i llocs d’una mena d’aura on incideixen conspiracions i fatalitats. Del passat, per llei natural, en van quedant pocs testimonis, i això fa que tot sigui susceptible de reinventar-se segons modes i tendències.

Podeu llegar el text complet seguint el vinc del blog adjunt

Mercè Managuerra dirigirà un nou espai escènic al barri.

L’exdirectora del Teatre Akademia vol apostar per un teatre social. Es dirà Dau al Sec i es trobarà al carrer Salvà.

El Poble-sec és terra fèrtil per a la creació de projectes culturals i l’aparició d’un de nou sempre és motiu de celebració. En aquest cas es tracta d’un teatre, Dau al Sec, que obrirà les seves portes ben aviat al carrer de Salvà, 86, en un espai que es va construir el 1910 i que va ser una fàbrica de joguines, una pastisseria i un magatzem abans que, als anys 80, l’adquirís la companyia de teatre gestual Vol Ras. Va ser casualitat o una jugada del destí que, just en el moment en què l’actriu Mercè Managuerra deixava el seu càrrec com a directora del teatre Akademia, la companyia Vol Ras posés a la venda la sala: “Aquest espai és molt màgic. Jo havia fet cursos aquí i sabia que s’hi produeix alguna cosa…”, explica qui va ser alma mater del teatre Akademia durant deu anys.
Després de rehabilitar l’espai i aïllar la sala acústicament, Dau al Sec està preparat per acollir una programació i unes activitats molt particulars: “Vull fer un teatre social, més radical que el que fèiem al teatre Akademia, que tenia un finançament molt particular. Aquí programarem espectacles que puguin ser fets de moltes maneres diferents, per això no volem grades”, diu Managuerra.

Agenda escènica
La sala tindrà una capacitat per a 89 espectadors i, tot i que ja s’hi ha fet alguna cosa a tall de presentació, la programació com a tal arrencarà amb una lectura dramatitzada i ja s’estan fent assajos del Mercader de Venècia mentre acaben de posar-ho tot a lloc. La seva directora explica que no concep l’espai únicament per fer-hi espectacles: “M’interessa fer activitats culturals teatrals, propostes per a nens, conferències, laboratoris de teatre, un premi per a gent que comença… volem ser una agenda escènica, més que només un teatre”. Fer teatre amb una vessant social és un altre dels objectius que es marca la directora: “A més de fer textos bons i complexos vull proposar altres experiències, m’encantaria fer una coral de nens i avis amb cançons que es porten al cor”, diu.

Un teatre per al barri
Quan encara no han obert les portes de la sala, la seva directora ja té clar que el que més l’interessa és tenir contacte amb la gent del barri, “veure quines necessitats culturals hi ha, quines parts estan més coixes, actuar al carrer quan fa calor, sortir de l’espai…”, explica. Per a Managuerra, “l’art és salut, espiritualitat i compartir amb tothom. Aquestes coses són les que m’agradaria que formessin part de Dau al Sec”.

Coincidint amb el sopar del 29è aniversari de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec al centre cívic el Sortidor, divendres passat es va fer entrega del 9è Premi Poble-sec, que té com a objectiu guardonar a persones i entitats de rellevància pública que són exemple d’enriquiment cultural per al barri.

El president de la Coordinadora, Antoni Reig, va ser l’encarregat d’homenatjar la figura de Felipe Alonso, històric quiosquer de la plaça del Setge: “Fa 46 anys que en Felipe obra cada dia el quiosc que hem decidit premiar, ara pensa en la jubilació que tindrà en dos anys. Si diem que som poblesequins els que vivim i treballem a Poble-sec, en Felipe és un poblesequí de pedigrí”. I a continuació es va dedicar a repassar la seva història personal, destacant que els seus pares eren republicans d’Almeria i que arran de la guerra civil van marxar a Brasil, d’on no tornarien fins al 1969. Reig va apuntar que un dels motius de pes que els ha impulsat a escollir-lo com a guanyador ha estat “la seva habitual amabilitat ajudant sempre que pot” i va destacar que “fins i tot els Mossos d’Esquadra li van entregar una medalla al mèrit policial per una actuació que va fer en defensa d’uns veïns”. En el moment de recollir el guardó, Felipe Alonso va pronunciar unes breus paraules amb molta emoció: “Quan em van dir que em donaven aquest premi, vaig dir que no el mereixia, que hi havia gent que el mereixia més que jo. Vull agrair-ho als representants polítics i a tots els veïns i amics del barri, sobretot a la Coordinadora i el seu president.

Tot seguit, Montserrat Ballarín, presidenta del Districte de Sants-Montjuïc, va destacar la tasca de la Coordinadora: “Sempre és un plaer poder estar escoltant el que fa la Coordinadora i un resum de què feu totes les entitats al llarg de l’any”. I, va voler parlar del barri: “És un espai amb molts reptes, amb un actiu importantíssim per superar els problemes i amb una gent que és un exemple de com acollir als que vénen de fora, persones que tenen la mentalitat de treballar junts pel bé comú”.

Per acabar la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, va voler reforçar la idea que “no tots els barris de la ciutat poden parlar del relleu com es parla al Poble-sec”, i va referir-se a la missió i l’esperit de la Coordinadora: “Tenim un districte i un barri que és actiu, que amb associacionisme té una màquina de teixir comunitat, i crec que aquest és un moment importantíssim, pels reptes que tenim com a societat i com a país”.

<

ul>
Hola! escoles, entitats i associacions del barri del Poble-sec,

Sóm l’Esplai Xerinola, una entitat educativa des del lleure molt arrelada al barri existent des de fa 40 anys. Actualment es troba en moment d’expansió i començem per fer la campanya de captació d’infants més que mai, ja que en aquests moments ens fan molta falta. En aquest sentit, l’equip de gestió del projecte està començant a fer la difusió pertinent a les escoles, centres i entitats més propers per captar els infants que comprenguin les edats de 5 fins als 16 anys amb motiu d’augmentar el nombre màxim d’inscripcions possible, ja que l’Esplai necessita funcionar amb més infants del barri.

Esplai Xerinola
Poeta Cabanyes, 80
Telèfon 634 107 079
Correu: ce.esplaixerinola@gmail.com

L’Esplai Xerinola -L’Esplai inclusiu per a totxs

La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la Federació Catalana del Voluntariat Social signem un conveni de col·laboració.

L’acord estableix un marc de col·laboració entre les dues entitats per tal de millorar la promoció del voluntariat social a Barcelona, concretament al barri del Poble-sec.

El document s’ha signat amb la presència del president de la FCVS, Jordi Balot, i del president de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, Antoni Reig.

La Federació Catalana de Voluntariat Social http://voluntaris.cat/la-fcvs-i-la-coordinadora-dentitats-del-poble-sec-signen-un-conveni-de-col%C2%B7laboracio/voluntaris.cat (FCVS) i la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec http://poblesec.barcelona.ppe.entitats.diba.cat/ han signat amb data 21 de novembre de 2018, un conveni de col·laboració que estableix un marc d’actuació per millorar la promoció del voluntariat social a Barcelona, i més concretament, a les entitats del barri del Poble-sec situat al districte de Sants-Montjuïc.

En la signatura del conveni han estat presents el president de la FCVS, Jordi Balot, i el president de la Coordinadora, Antoni Reig.

D’aquesta manera, la FCVS i La Coordinadora treballarem conjuntament per identificar iniciatives o projectes específics que contribueixin a potenciar el voluntariat a escala general. En aquest sentit, ambdues parts també es comprometen a fer difusió d’actes, activitats, jornades i cursos de voluntariat de l’altra entitat i, en general, a realitzar qualsevol activitat conjunta encaminada a intercanviar coneixements, experiències i expertesa en relació a l’àmbit del voluntariat.

Per garantir un bon seguiment i avaluació del conveni, s’ha establert una Comissió de Coordinació que es reunirà com a mínim un cop l’any, integrada per representants de les dues entitats, i que també ho farà a petició de qualsevol dels seus membres.

La nostra societat està en flux constant i la composició dels nostres barris canvia sense parar. Això pot crear conflictes i dificultats, tant per les persones que fa temps que hi viuen com per les que acaben d’arribar. Entre altres iniciatives per millorar el diàleg, s’han creat unes càpsules d’interculturalitat al barri del Poble-sec. Pel Districte de Sants-Montjuïc aquest projecte, promogut entre els comerciants i associacions, és una eina de treball comunitari per apropar entre si les realitats que viuen botiguers d’un mateix barri amb orígens molt diversos. Al Poble-sec, la feina s’ha centrat en la comunitat pakistanesa, però abans s’havien impulsat processos similars als eixos comercials de Sants, Sants-Badal i la Marina, sobretot amb la comunitat xinesa i les associacions de comerciants.

Per fer balanç del projecte Càpsules d’Interculturalitat a l’Associació de Comerciants Poble-sec i Paral·lel, es va organitzar una xerrada dimecres 14 de novembre, al centre cívic El Sortidor. La sessió formativa i informativa va comptar amb el suport del Departament de Gestió de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica; i la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte Sants-Montjuïc. Aquesta va anar a càrrec d’Ahmed Sardar, dinamitzador comercial, intèrpret i mediador expert en el context cultural pakistanès; Cristina Velasco, dinamitzadora de l’entitat comercial; Begoña Ruiz, coordinadora de les Càpsules d’Interculturalitat per a associacions; i Manel Tort, president de l’associació de comerciants, qui va introduir el tema, endinsant-nos en la realitat comercial del Poble-sec.

A la xerrada es va explicar que el projecte es va implementar per fer-lo servir com a eina de cohesió per refermar el sentiment de pertinença i l’orgull dels comerciants, que alhora són veïns i veïnes. Es va mostrar de manera visual la seva implementació i els resultats obtinguts, i també es va presentar la cultura del Pakistan i el procés de migració a Barcelona. “Aquest projecte consisteix a anar a visitar tots els comerciants de la zona del Poble-sec i Paral.lel, un per un, d’origen pakistanès… Ha consistit a explicar tots els serveis que dóna l’associació. Al final els problemes que tenen tots els comerciants són semblants, ja siguin la gent del Pakistan, de la Xina, o d’aquí”, expressava Sardar. Finalment, Tort va subratllar la importància de seguir treballant per apropar tots els comerciants. “Això no es pot refredar perquè si no costarà molt una altra vegada engegar el mateix projecte. Tenim un factor a favor i és que ja la comunitat pakistanesa no és nova. Ja hi ha una segona generació.”

Adjuntem el programa de les diferents activitats als barris del districte de Sants-Montjuïc, amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones.

El passat dia 20 de noviembre, la xerrada de CERHISEC va ser memorable, malgrat que l’assistència va resultar minoritària. Vam comptar amb Ferran Baile, de la BiblioMusiCineteca, actor, periodista cultural i moltes coses més. Baile ens va portar a la xerrada Ricard Reguant, un altre d’aquests grans personatges inclassificables del món de l’espectacle, que ha fet de tot en el teatre i el cinema, des que era una criatura. Reguant era nebot de l’actor Lluís Nonell, qui va tenir cura del Romea durant anys, mort de forma prematura, i que avui és recordat, com tants altres, molt menys del que mereixeria.

L’experiència, a més a més, forneix aquesta grapa indefinible que, de tota manera, tan sols assoleixen en plenitud les persones amb intel·ligència, humanitat i comprensió vers la matèria vital de la qual estem pastats. Baile i Reguant ja tenen aquesta edat en la qual l’experiència acumulada és un grau a considerar. Pel que fa a Iquino, avui, és molt més que l’home cantellut i a voltes incoherent que feia pel·lícules marranotes (moltes de les quals amb un gran èxit de públic, tot s’ha de dir) lligades a la servitud del moment, pel guany, sense entrar en temes qualitatius, i ha passat a ser un mite a reivindicar, complex i valorable a fons en molts aspectes.

El tema de la xerrada eren, doncs, Iquino i els seus estudis, estudis que durant vint anys van ser al Paral·lel, aquell Paral·lel de la postguerra que gairebé s’està evidenciant com més interessant, fins i tot, que el d’abans, aquell que l’exposició del CCCB va mitificar a bastament. Els estudis Iquino es trobaven al número 106 del Paral·lel. Abans, allà, hi havia hagut el Royal Concert i alguna cosa més i, ja després de la guerra, l’emblemàtic Amaya.

Podeu llegar la crónica completa de Júlia Costa, al voltant la xerrada, si seguiu el vincle adjunt del seu blog Un balcó al Poble-sec.