Informació del web de Museu Etnològic /Festes d’arreu: Santa Madrona, patrona de Barcelona
Festes d’arreu: Santa Madrona, patrona de Barcelona
Fins a mitjan segle XX, no poques barcelonines es deien Madrona, un nom especialment popular a la ciutat en temps passats. I és que, deixeu-vos sorprendre, la llista de les patrones de Barcelona és més llarga del que us pensàveu.
Segur que heu anat alguna vegada al Palau Nacional de Montjuïc, on hi ha el Museu Nacional d’Art de Catalunya però possiblement no us heu fixat mai que, entre aquest edifici i el Museu Etnològic, a tocar dels jardins de Joan Maragall i el recinte del palauet Albéniz, hi ha una petita ermita dedicada a santa Madrona. Només s’obre un cop l’any, el quart diumenge després de Pasqua, quan la parròquia dedicada a aquesta santa organitza un aplec, que commemora la seva diada, el 15 de març. En aquesta esglèsia del Poble-sec s’hi guardaven, fins als fets de la Setmana Tràgica, les relíquies de la santa, que és, tot i que poca gent ho recordi avui, copatrona de Barcelona juntament amb santa Eulàlia i la verge de la Mercè.
Madrona hauria estat, segons la tradició cristiana, una màrtir que va viure i morir entre els segles III i IV després de Crist. Hi ha versions diverses, però la més estesa diu que la jove era de Barcelona i va néixer en una vil·la a l’actual Montjuïc fins que, en quedar-se òrfena, va ser portada a Tesalònica. Denunciada per les seves creences cristianes, va ser martiritzada (o assassinada per la seva mestressa, segons d’altres variants del relat) i el seu sepulcre esdevingué lloc de devoció per als cristians de la zona. Per tal d’evitar que la sepultura seguís sent objecte de veneració, es diu que, l’any 892, els infidels van vendre’s les relíquies, que van adquirides per uns mercaders de Marsella per encàrrec del rei de França. Explica la història que, en passar la nau dels mercaders per les costes de Barcelona en direcció a França, es va desfermar una terrible tempesta que hauria obligat els mariners a buscar refugi en el port de la ciutat. Cada cop que miraven de salpar, el temps empitjorava sobtadament, fins que els mateixos navegants van arribar a la conclusió eren les restes que transportaven les responsables de les males condicions de la mar. La màrtir, era ben clar, es volia quedar a Barcelona.
Efectivament, en desembarcar les relíquies, el mar es va calmar i la nau va poder salpar, deixant les restes de la santa a la ciutat on havia nascut. Les relíquies van ser dipositades en una de les moltes ermites que, en temps, omplien la muntanya de Montjuïc, concretament a la de sant Fruitós, situada precisament a tocar d’on es creia que havia estat la vil·la on havia nascut la santa. L’ermita que acollia les restes de santa Madrona, documentada des del 1403, va acabar sota la seva advocació, tot i que l’actual no és la mateixa que havia acollit les restes de bon principi. De fet, a Montjuïc hi va haver un convent dedicat a santa Madrona, però va ser destruït el 1713 durant una de les batalles de la Guerra de Successió i reconstruït posteriorment a l’actual plaça Reial. A la muntanya només queda avui l’actual ermita, una edificació posterior que data del 1734.
Com que Montjuïc té una situació estratègica, guerres i conflictes, com l’esmentat Combat del Convent de Santa Madrona del 1713, van obligar a traslladar en ocasions diverses les restes de la santa a la Catedral, a Sant Pau del Camp i a la parròquia de santa Madrona que hi havia al Poble-sec, d’on van desaparèixer quan l’església va ser incendiada el 1909, durant la Setmana Tràgica. Només va quedar una petita relíquia que encara es conserva a la reconstruïda parròquia del barri del Poble-sec dedicat a la santa.
Des d’allà surt cada any un aplec que celebra la diada santa Madrona, que havia estat declarada patrona de la ciutat el 1564 i que s’invocava contra les febres malignes, com a protectora dels navegants i com a portadora de pluja, per la qual cosa se li resa especialment a les zones més seques de Catalunya. L’Aplec de Santa Madrona, que encara se celebra actualment, comença amb una cercavila amb els gegants i grallers del barri, i continua a l’ermita de Montjuïc, amb una missa, activitats populars per a petits grans i un dinar popular a l’esplanada del davant. Aprofiteu si voleu veure l’ermita perquè l’aplec serà l’única oportunitat que tindreu de veure el recinte durant l’any.
Enguany, l’Aplec de Santa Madrona, patrona del Poble-sec, es fa el DIA 22 D’ABRIL