Daily Archives: 5 de febrer de 2018

FINAL DE CURS DEL PROJECTE D’OCUPABILITAT PER A JOVES AL BARRI DE POBLE-SEC

El passat 26 de gener, els i les joves del Projecte Comunitari d’Ocupabilitat en Comunicació Digital van finalitzar amb un acte de cloenda a la seu del Districte Sants-Montjuïc.

Aquest Projecte de Comunicació digital està dintre de la vessant Serveis a la comunitat de la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec que col·labora juntament amb Districte Sants-Montjuïc i Barcelona Activa.

Aquesta Acció de Formació s’engloba en el marc de la MESURA DE GOVERN DEL DISTRICTE DE SANTS – MONTJUÏC per la millora de l’ocupabilitat al barri de Poble-sec en col·laboració amb la xarxa social i comunitària del barri.

L’objectiu del curs ha sigut dotar als/les alumnes de 16 a 25 anys de coneixements i experiència en l’àmbit de la comunicació digital i audiovisual que els aportin noves oportunitats de desenvolupament personal i laboral.

Un total de 10 joves van iniciar el curs durant mes d’octubre del 2017 i han finalitzat el passat 26 de gener 2018. Han rebut formació dels/les mestres de COLECTIC amb el suport de Barcelona Activa i també han tingut que elaborar un pla de comunicació digital a les entitats del barri que els han acollit. Aquestes entitats que han acollit aquests/es joves en formació han sigut: Coordinadora d’Entitats de Poble-sec, Raons Públiques, Associació La Sargantana-La Vilella, Diari Zona Sec, Associació de Veïns/es de la França Xica, Alberg de Sant Joan de Déu i Associació de Comerciants de Poble-sec. També cal destacar la participació de la Universitat de l’UPC per què han aportat suport amb dos joves universitaris de Informàtica per acompanyar als i les joves i a les entitats en aquest procés.

Finalment, els i les joves que han finalitzat aquest projecte de formació, comunitari i d’ocupabilitat han sigut: Claudia Ingénito, Helena Gómez, Lady Pazmiño, Carlos Chacón i Saray Rodríguez. Les nostres felicitacions per tots/es ells/es i a continuar amb nous projectes comunitaris en un futur.

Ana Maria Muñoz Carrasco
Tècnica d’Ocupabilitat de la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec.

ES PRESENTA AL POBLE-SEC UN LLIBRE SOBRE ELS ORÍGENS DEL PARAL·LEL AMB TEXTOS INÈDITS DE ROSSEND LLURBA

El passat de l’avinguda del Paral·lel és el fil conductor de l’obra “Història del Paral·lel: memòries d’un home del carrer”, que compta amb textos inèdits de Rossend Llurba. L’escriptor i autor del pròleg, Enric H. March, va presentar l’obra en un acte organitzat pel Centre de Recerca i Històrica del Poble-sec, dimarts al vespre a la Biblioteca Francesc Boix del Poble-sec.

Qui va ser Rossend Llurba?

Va ser un lletrista de cançons, autor dramàtic i articulista, i també va jugar un paper molt important com a cronista del Paral·lel de principis de segle XX.

Quina va ser la seva vinculació amb el barri?

Ell neix a Vilosell, un petit poble de les Garrigues, però des de molt petitet ve a viure a Barcelona i va viure al carrer del Roser, al Poble Sec. Es va convertir en un protagonista privilegiat d’aquell Paral·lel que just a finals del segle XIX començava a néixer. En aquest sentit, tenim una persona que de primera mà i per primera vegada narra com neix el Paral·lel.

Com descriu l’avinguda en aquest recull de textos?

Aquest llibre parteix d’un document que era totalment inèdit, eren uns fulls que estaven mecanografiats i preparats per poder ser publicats en el seu moment en una col·lecció que es deia monografies històriques de Barcelona de la llibreria Millà, per no es van arribar a publicar mai. Aleshores, en Xavier Albertí, que va ser un dels comissaris de l’exposició “El Paral·lel 1894-1939” va localitzar aquests manuscrits a la llibreria Millà. Per una sèrie de casualitats, van aparèixer les nétes de Rossend Llurba, que tenien en el seu poder els manuscrits del seu avi, i es va poder veure la coincidència entre uns manuscrits i els altres i es va poder fixar quina era l’autoria.

Què voleu transmetre amb aquesta publicació?

Una història del Paral·lel. De fet, és la primera història del Paral·lel que s’escriu viscuda en primera persona. Hi havia un parell d’obres de referència, com “Una biografia del Paralelo”, que va sortir el 1944; i “El Paral·lel història d’un mite” publicada per Miquel Badenes el 1990. S’ha aconseguit poder publicar una història del Paral·lel, viscuda en primera mà. Els manuscrits de Rossend Llurba queden tallats en una data determinada perquè quan mor no pot continuar amb aquesta història. El que s’ha fet és una recerca de tot el material que va escriure, i s’ha pogut fer tot un buidatge d’articles que Rossend Llurba va escriure per diverses revistes i aquests han servit per completar aquesta història que havia quedat interrompuda. La resta del llibre és completada amb una sèrie de material, com per exemple el cuplet “La Font del Xirineu”, el primer que s’escriu i es canta en llengua catalana, i es completa amb una petita obra de teatre i amb un conte d’en Llurba.

Què és el que destaca del Paral·lel d’aquella època?

És una història molt detallista pel que fa al naixement i la desaparició de tots els locals que acabaran conformant aquesta avinguda. No entra en els detalls de què es feia o quins artistes actuaven. Es converteix en una mena de nòmina de tots aquests locals, que apareixien i desapareixien d’una setmana per l’altre. En aquest sentit, és un relat molt viu de tot el que passava.

Com a escriptor i impulsor d’aquest recull, com valora que surti a la llum aquests escrits?

Des del meu punt de vista personal, com a persona que es dedica a investigar temes de l’oci popular del segle XIX i principis del segle XX és cabdal que existeixi una obra com aquesta i és especialment important que l’Editorial Comanegra hagi posat tot l’esforç en publicar un llibre com aquest. Surten moltes coses que fins que no les edita en Rossend Llurba no se sabia de la seva existència. Només per això, podem donar gràcies a l’existència d’aquest llibre.

Com va anar la presentació del llibre al Poble-sec?

Va ser una presentació agraïda, perquè com ho fas precisament en un dels barris que es troba a l’avinguda del Paral·lel, sempre et dóna la sensació que ho estàs vivint d’una altra manera, ja que el tipus de públic que tens és coneixedor de la història del seu barri i això el fa que sigui més agraït. Tot i que sempre vas amb precaució, perquè potser de vegades sempre expliques coses que com a barceloní et sembla una cosa sorprenent i per un veí no és res de l’altre món, perquè ho han viscut tota la vida. I en aquest sentit, molt bé. Sempre és d’agrair poder fer presentacions en el lloc concret on s’està explicant la història del llibre.

BIBLIOTECA FRANCESC BOIX – TALLER D’ESCRIPTURA TERAPÈUTICA I NARRATIVA REPARADORA

Autoajuda. A càrrec d’Esther Vernet. Dimarts, 6, 13 i 20 de febrer, a les 19 h. Cal inscripció prèvia

Esther Vernet, infermera i fundadora del centre “Gabinet psico-físico Helos”

Sessions per conèixer i practicar la programació neurolingüística (PNL), l’escriptura terapèutica i la narrativa reparadora com a eines per al desenvolupament de les habilitats i recursos personals.

Els participants han de portar el material d’escriptura.

Dimarts 6, 13 i 20 de febrer a les 19 h (3 sessions d’1h 30 min)

Cal inscripció prèvia

Activitat gratuïta

Sala d’actes (planta baixa)