La celebració dels Jocs Olímpics de 1992 van ser un esdeveniment que van marcar un abans i un després en la fisonomia urbana de la ciutat de Barcelona. Un dels barris que més va patir aquests canvis i remodelacions urbanístiques va ser el Poble-sec.
El passat dimecres al vespre, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) va oferir una xerrada en què, Josep Guzmán, va fer un repàs de les transformacions que, en només sis anys, es van veure plasmades a la ciutat. Aquestes van servir per “transformar la ciutat i modernitzar el que teníem”, deia. Les remodelacions urbanístiques que van comportar els jocs de fa 25 anys es basaven en “la transformació de l’espai i no en el seu creixement com ho va fer el Pla Cerdà”, apuntava Guzmán.
Els fets van comportar que la ciutat s’obrís al mar, “la ciutat estava d’esquena al mediterrani”, i va servir per recuperar els espais en desús, com l’Estadi Olímpic de Montjuïc o el Palau de la Música. També, les infraestructures viàries van ser modernitzades, com la construcció de les rondes, i els mitjans de transport que van ajudar a descongestionar el centre de la ciutat durant els caps de setmana, quan eren molts els que visitaven la ciutat.
Segons Guzmán la celebració també va ser necessària per “canviar el model econòmic de la ciutat”, ja que l’anterior “era un model econòmic industrial amb moltes fàbriques”, com les que “treien fum negre al nostre barri”. I és que l’historiador recorda que al Poble-sec, Sants o la Marina hi havia moltes indústries. A partir d’aquell moment, doncs, “aquest segon sector va disminuir”, fet que va comportar “un augment del tercer sector”, i “als nostres barris han derivat a ser serveis al turisme”. També va considerar que els jocs van respondre a la “necessitat que Barcelona fos reconeguda internacionalment”.
