Han passat 80 anys des que s’iniciava la guerra i la revolució a la ciutat de Barcelona, és per això, que el Districte de Sants-Montjuïc, a través del Comissionat de Programes de Memòria, va organitzar un acte de record per tots aquells ciutadans que van defensar els nostres barris. L’acte es va celebrar dilluns al vespre, just al costat de l’entrada del Refugi 307 del barri del Poble-sec, i va comptar amb la presència de la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, qui va recordar que aquest refugi “va ser construït pels mateixos veïns d’aquest barri, i suposa una mostra més de com l’autoorganització veïnal fou una part fonamental de la resistència de la ciutat a l’aviació i als atacs dels feixistes”. Per la seva banda, el Conseller de Cultura del Districte de Sants-Montjuïc, Joan Sanromà, va explicar el paper que va tenir el districte durant el 18 i 19 de juliol de 1936: “Hi va haver els primers tiroteigs a la plaça d’Espanya per frenar la baixada de les tropes que havien sortit de la caserna del carrer Tarragona”, explicava i, més tard, hi van haver barricades i trets a prop de l’avinguda del Paral·lel. I és que Sanromà, recordava que “el Poble-sec va ser un dels barris més sensibles als bombardejos de l’aviació italiana, que sobretot s’efectuaven de nit”.
Més tard, el santsenc Joan Manuel Parisi, va interpretar el poema “Oda a Barcelona”, escrit per Pere Quart (Joan Oliver) a finals del 1936, tota una exaltació de la Barcelona revolucionària, immersa en un conflicte bèl·lic. A més, es va escoltar la peça de l’”Oda a l’alegria”, de Ludwig van Beethoven, que Pau Casals no va poder tocar per l’inici de la guerra. Amb aquesta interpretació també es va homenatjar al músic, que el 18 de juliol de 1936, davant la prohibició de tocar, va demanar interpretar aquesta peça per última vegada, i així expressar l’esperança de “tocar-la de nou quan hi hagués pau”. Mai més no la va tornar a interpretar al seu país. Però dilluns, sí que es va escoltar, gràcies a la interpretació d’aquesta que fan fer l’Orfeó Atlàntida, l’Orfeó de Sants, la Societat Coral la Floresta, la Coral Sant Medir, i la Coral de l’Església Evangèlica. Casals havia de tocar aquesta peça durant l’acte d’obertura de l’Olimpíada Popular a l’Estadi Lluís Companys de Montjuïc, en el que havia d’haver estat l’escenari principal d’aquell esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l’inici de la guerra civil.
Per acabar, Pérez va llegir la declaració del govern de la ciutat amb el títol “Volem la pau però no l’oblit”, on reivindicava i homenatjava els homes i les dones que van defensar la Barcelona popular i igualitària, els drets socials i nacionals assolits i els valors universals de la pau, la democràcia i la llibertat. Així, el Districte de Sants-Montjuïc, en el marc dels 80 anys de la guerra i la revolució a la ciutat, ha col·locat una pancarta al balcó de la seu del Districte, al carrer de Creu Coberta, on hi figura el text “Barcelona in memoriam 19.07.1936 – 19.07.2016”, i un breu poema de Màrius Torres, escrit l’any 1942: “Jo vull la pau però no vull l’oblit”. La pancarta estarà penjada fins al 29 de juliol, en record d’uns fets que formen part de la identitat de la ciutat.
