Just després de complir-se el primer any de mandat del nou consistori, i gairebé dos mesos després que Laura Pérez fos nomenada com a regidora del Districte de Sants-Montjuïc, arran de l’entrada del PSC al govern de l’Ajuntament, ens ha obert les portes del seu despatx a la tercera planta de la seu del Districte de Sants-Montjuïc, per poder-la conèixer una mica més, tractar diversos aspectes que afecten els veïns i veïnes dels nostres barris i saber quines accions tenen previstes des del govern per afrontar-los.
Quina ha estat la seva trajectòria professional fins a dia d’avui?
Tots tenim un passat professional, i el meu ha estat molt marcat per la cooperació internacional en el desenvolupament. Vaig estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, després vaig fer estudis superiors en cooperació internacional, i especialitzant-me en temes adreçats contra la violència masclista o contra la violència vers les dones a l’espai públic. També he treballat a llatinoamericà, estant a Guatemala, El Salvador, i vivint tres anys a Quito (Equador), i un any i mig a Cusco (Perú). Han estat molts aprenentatges, centrats a llatinoamericà, i aquests me’ls he portat a Barcelona, coincidint en el moment que ja estava embarassada de la meva nena, la Maqueva; i en el moment que ha començat l’aventura de Barcelona en Comú.
Quines són les principals inquietuds com a regidora del Districte de Sants-Montjuïc?
Parlant d’aventures, aquesta és un dels canvis més gratificants i il·lusionats. He de dir que durant un any, a les Corts, s’havia fet una feina que costa deixar enrere, sobretot aquelles relacions humanes amb les entitats i associacions de veïns que ens han ajudat molt a començar un camí i un canvi. Aquests dos mesos a Sants-Montjuïc han estat molt intensos, i estic molt contenta i il·lusionada amb aquest repte i que suposa ser regidora del Districte de Sants-Montjuïc.
Com creu que ha de ser la regidora d’un districte com el de Sants-Montjuïc?
Primer operativa, perquè és un districte molt divers, molt intens, i amb molta vida cultural, associativa i esportiva; i aquesta intensitat demanda un nivell de proximitat i d’operativitat, ja que els veïns volen veure resultats a les demandes que hi ha, que són moltes i diverses.
Quina ha estat, fins ara, la seva manera de governar?
Sobretot, m’agrada respondre a tothom. Tot i que a vegades ens retreuen el temps a donar una reunió, de veritat, que des de l’equip tècnic tenim la voluntat de donar resposta a tots els problemes i demandes, des d’un punt de vista realista, i des del que es pot fer i del nivell competencial. La gent ha de sentir que estàs al seu costat, que tingui la sensació que està sent escoltada, i que estàs intentant posar solucions a aquells neguits i necessitats que hi ha al barri, i que són moltes.
Té previst continuar-ho fent?
La veritat que el volum de demandes, correus, trucades o reunions és molt més alt. Això suposa un nivell d’exigència més elevat i, per tant, hem d’intentar que no decaigui aquesta percepció. De fet, puc dir que durant aquests dos primers mesos, la rebuda, per part de les entitats i en els consells de barri, ha estat molt bona; i la sensació de què estem aquí per treballar és generalitzada, més enllà de les diferències que hi pugui haver de percepció o línia política, però crec que el nivell personal és molt important a l’hora de fer política, s’ha de sentir d’aquesta manera.
Pel que fa als nostres barris, quines són les principals problemàtiques amb les quals s’ha trobat i treballarà per trobar-hi una solució?
Problemàtiques són moltes i molt diverses. Podríem fer una radiografia inicial del que han estat els consells de barri, les fires d’entitats, les festes majors i les primeres reunions que hem tingut. Hi ha moltes problemàtiques relacionades amb la convivència, que també són problemàtiques de nivell de ciutat, amb gentrificació problemàtica com la zona de turisme massiu, com el Poble-sec, són problemàtiques que en una ciutat s’han d’anar treballant, però difícilment són solucionables. Un cas, per exemple, és la suspensió de llicències del triangle de Sants i Hostafrancs. Ha arribat un moment en el qual la problemàtica ha estat identificada pels veïns, hi ha una proposta de millores, i comencem a treballar de la mà de veïns i veïnes per trobar-hi una solució. Creiem que l’espai públic té un ús molt intensiu i la dinamització comercial es veu una mica afectada per uns usos determinats. La Marina, el Poble-sec i Font de la Guatlla són barris afectats per l’activitat de la muntanya i, per tant, tenen unes característiques específiques en mobilitat. També hi ha el tema del soroll a la plaça Navas, però també a Font de la Guatlla és una problemàtica molt identificada. Respecte als solars buits, per exemple, es qüestionen els efectes que tenen aquests, vers la salut i la tranquil·litat dels veïns d’Hostafrancs o Badal. Però també tenim moltes oportunitats, ja que durant aquests dos primers mesos, he pogut veure quines oportunitats té aquest districte. Per exemple, la Lleialtat Santsenca davant la necessitat d’equipaments, el Palau de la Premsa i la mobilització veïnal que està havent-hi al voltant per recuperar espais pel barri. Crec que les demandes d’equipaments en positiu i tenir un teixit social tan organitzat ens dóna moltíssimes oportunitats per fer un munt de coses des del Districte.
Quines creu que són les problemàtiques sobre les quals cal incidir amb major urgència i, en aquest sentit, quins són els barris sobre els quals creu que cal incidir més, i per què?
A la Marina estem començant a treballar pel Pla de Barris, perquè aquest barri siguin els espais on es pugui desenvolupar, juntament amb altres barris com la Bordeta, per fer i revertir una manca d’inversions que hi ha hagut fins al moment, per revertir també un disseny urbanístic que aïlla alguns barris de la ciutat, amb el tema central del metro, on compartim la reivindicació veïnal, i en la que incidim en les comissions amb la Generalitat, posant solucions clares, posant els diners de l’Ajuntament a disposició per trobar una solució a un tema que realment ens preocupa. Respecte a la convivència, ja hem sortit amb una primera campanya de ciutat, intentant posar èmfasi en quins són aquelles problemàtiques identificades pels veïns, com són els sorolls, els pisos il·legals, la cura del mobiliari urbà, el civisme, la convivència i la neteja amb els animals de companyia, etc. Necessitats que intentem afinar per anar posant solucions.
Actualment, hi ha diversos projectes en qüestió d’equipaments, transport o urbanisme, que es troben en curs però encara no han finalitzat. Per exemple, la construcció del CAP Badal, l’arribada del metro a la Marina, completar el PERI d’Hostafrancs, llargament reivindicat, o acabar amb les obres de remodelació de l’avinguda Paral.lel, entre d’altres. Quins d’aquests o altres projectes té previst finalitzar al més aviat possible?
Potser ha faltat esmentar Can Batlló, com a tema il·lusionant i tema de mandat. És un espai de la ciutat que crea moltes oportunitats en diferents temes que en realitat coincideixen molt en les prioritats de govern, com l’economia social i solidària, en qüestions d’ocupació, zona verda, espais d’audiovisuals, entre d’altres. Crec que Can Batlló és un espai d’oportunitat i un projecte de lluita ciutadana, de reivindicació veïnal i de moltíssimes hores de feina per part del veïnal, per això crec que aquest ha de ser un dels projectes que comenci a veure la llum en els tres anys vinents. Altres projectes, com els equipaments de Badal, on el CAP serà el primer que vegi la llum, ja que les obres començaran abans d’acabar l’any. Però també hi ha moltes millores en l’àmbit urbanístic, com la pacificació de carrers que també fan molta il·lusió, ja que afecten la vida quotidiana dels veïns, com el calaix de Sants, o les obres de remodelació del carrer Corral que s’inauguraran aviat, i d’altres. Respecte al Paral·lel i la muntanya de Montjuïc, cal una definició d’usos i executar un pla director de la muntanya. Cal entomar el tema del Paral·lel, i que ha tingut més lideratge ciutadà a partir de diverses reivindicacions. En definitiva hi ha molts altres, i és que el pla d’inversions d’aquest mandat té molt els ulls posats a Sants-Montjuïc, esperem que s’aprovi i que tinguem una planificació del districte que estigui a l’altura a les necessitats d’inversió que tenim. I pel que fa als PERI, en tenim molts al districte, i pel que fa al d’Hostafrancs, hem de continuar avançant, però potser no és un dels que acabi veient la llum, ja que és un PERI a llarg termini, on l’acció d’aquest mandat ha de marcar la direcció. Tenim altres PERI al Poble-sec i Font de la Guatlla, són temes a llarg termini, que malauradament estan afectant la qualitat dels habitatges i de l’espai públic en aquelles zones i, per tant, no podem deixar-los passar, sinó entomar cap a la direcció correcta.
Parlant de Can Vies, com valora la gestió de l’anterior regidor, Jaume Asens. Manté la idea que un procés participatiu serà la solució per decidir el futur de l’edifici?
Jo admiro personalment i professionalment al Jaume Asens i, des que estic de regidora, he sentit acompanyament, en particular, amb el tema de Can Vies, ja que l’anterior regidor coneixia molt bé, i m’ha servit molt tenir la seva perspectiva de com entomar les coses. Potser no parlaria tant d’un procés participatiu. El que si comparteixo, és que ha d’haver un lideratge ciutadà i ha d’haver-hi un lideratge de veïns i veïnes per definir el com seguir amb aquest planejament. Comparteixo que la solució implica fer compatible l’existència de Can Vies, un referent polític i social del barri, amb un pas que permeti la mobilitat còmode per la zona del calaix, que ja està propera a la seva inauguració. Hem d’apuntar cap a una solució sostenible i compatible dels dos usos, i ho hem de fer amb un lideratge veïnal, perquè l’Ajuntament té molt a dir, i s’haurà de negociar amb les diferents forces polítiques, i s’haurà d’entomar aquest tema. Pensem que els errors del passat ens han de fer caure en la necessitat de què veïns i veïnes decideixin també que volen fer d’aquell espai. Sants té un lideratge veïnal, i des del Districte ens hem posat en contacte amb elles, ja que des de fa mesos estan fent molta feina de diàleg i d’entesa per projectar solucions, i quan tinguin una proposta l’analitzarem amb altres veïns i veïnes per trobar una solució.
És comprometre’n a trobar una solució abans de finalitzar el mandat?
Clar, quants anys porta el tema de Can Vies? Uns dinou anys… Jo em comprometo a posar tots els esforços i el temps per dedicar-hi. Crec que podem arribar a tenir una solució, però realment són molts actors, i hi ha diferents visions, i també és un treball de diàleg continu, on ningú se senti ofès amb el procés de solució, per això és delicat. Seria molt fàcil dir que aquesta és la solució i imposar-la, però ens hem adonat que aquest no és el sistema, i s’han de respectar les diferents veus del barri, i intentar trobar un equilibri de solucions, que sigui mantenir Can Vies i trobar una solució de mobilitat en aquella zona.
Diversos veïns del Turó del Font de la Guatlla demanen que siguin desafectats. També demanen portar les millores necessàries al barri per convertir-lo en un espai habitable. Hi ha alguna possibilitat en desafectar aquesta zona?
Crec que no és una resposta fàcil. Fins i tot, els tècnics que coneixen tot el procés i els 40 anys del PERI de Font de la Guatlla no podrien respondre aquesta pregunta. Nosaltres celebrem, per una banda, que s’hagi constituït l’associació “Salvem el Turó”, perquè és una manera de tenir un interlocutor vàlid i reconegut dins de la comunitat per parlar, i que juntament amb l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla fan pinya per establir la demanda de millora de la zona. Vaig anar-hi personalment, i crec que fa mesos ells estan posicionant bé el tema i, per tant, els grups polítics veuen la necessitat de revisar aquest pla, que probablement s’ha quedat obsolet amb matèria de mobilitat i d’objectius i, fins i tot, en reurbanització de la zona i en matèria d’habitatge. Per tant, ens vam comprometre, a partir de setembre, a tenir una taula de treball on participi urbanisme i diferents departaments de la Casa Gran, liderat pel Districte. Aquest espai no tindrà l’objectiu de desafectar, però si en veure com millorem la part afectada i el barri, com la manca d’urbanització d’alguns carrers, etc. La taula també tindrà l’objectiu de revisar el PERI, per saber quines oportunitats tenim en matèria d’habitatge, i veure la necessitat d’aquell carrer que en el seu dia van establir que si ho seria. Crec que ho hem de revisar amb cura amb els veïns, en una taula transparent i oberta.
Referint-nos als habitatges afectats del carrer Burgos, els veïns demanen a l’ajuntament que actuï i que se’ls informi per saber quan seran reallotjats. Es compromet durant aquests tres anys a posar fi al malson de diverses famílies afectades?
És cert, compartim que tenim una problemàtica que afecta a més de 40 unitats familiars i, a més, hi ha problemàtiques en els habitatges. Per això, des d’aquest mes de juliol, des de la part tècnica del Districte, s’estan fent inspeccions en aquells habitatges que ens han demanat, perquè pensem que hi ha propietaris que s’han de fer càrrec de quin és l’estat, mentre es fan les expropiacions i reallotjaments. Hi ha un tema d’urgència i de necessitat de com acompanyem, mentrestant, a 43 veïns i veïnes. També cal posar-se en els reallotjaments, pendents d’una obra que està sense realitzar, i sinó veure la possibilitat que tenim també en altres zones de la ciutat, on s’està construint habitatge públic per oferir una altra solució de reallotjament.
