La popularització dels drons s’estén a tots els àmbits i el món de l’esport no es queda enrere. La innovació tecnològica va aterrar al districte de Sants-Montjuïc a principis de temporada com a prova pilot i ara ja forma part de molts entrenaments i partits al camp de la Satalia.
El dispositiu, de 3 quilos i valorat en 7 mil euros, és dirigit per control remot i duu càmeres incorporades juntament amb un sistema de GPS que permeten l’enregistrament de vídeos amb perspectiva d’ocell. Els usos que se li poden donar són diversos: controlar incendis forestals, analitzar el trànsit, facilitar l’actuació en situacions d’emergència, el manteniment d’infraestructures o, com és aquest cas, millorar tàctiques esportives, entre d’altres.
Les imatges obtingudes es reprodueixen en un ordinador amb un programa -encara en desenvolupament- que analitza, per exemple, els moviments i les distàncies entre línies, per facilitar-ne la interpretació a l’entrenador. “La visió zenital dóna molta informació. Els entrenadors sempre busquem una perspectiva enlairada des de les grades i ara amb l’aparell ho tenim des del terra”, explicava el coordinador del club i entrenador de l’Infantil de l’APA Poble-sec, Gerard Trives, que n’és el promotor.
Trives ha assegurat que des que utilitzen l’aparell ja han notat algunes millores, sobretot en “les col·locacions dels jugadors i les distàncies entre les línies, ja siguin horitzontals o verticals”. El dispositiu, enlairat a un màxim de 120 metres, és quasi invisible a cop d’ull tant pels jugadors com pel públic, però el brunzit constant recorda en tot moment la seva presència. “No em fa res, jugo amb el meu equip i intento marcar els que puc” deia en Samuel, davanter centre de 13 anys.
Tot i que últimament s’han generalitzat molt, no tothom pot manipular-los. L’aparell és dirigit per control remot pel pilot professional de drons i director de l’empresa Drone It, Jorge Muñoz. Es necessita una llicència específica que s’obté després de realitzar un curs teòric i unes pràctiques, a més de tenir una assegurança. Muñoz va destacar la seguretat de l’aparell que “està equipat amb sistemes que no deixarien que caigués, abans tornaria al seu punt d’origen”. A més, ha incidit en la figura del pilot com a element clau, ja que els drons “són màquines intel·ligents, però s’han de manar, per això la persona ha d’estar qualificada per detectar quan hi ha una amenaça”.
L’Apa Poble-sec no és l’únic equip que ha buscat la resposta en la tecnologia. Altres equips com el Nàpols, l’Everton i el Granada també han utilitzat el dispositiu en els seus entrenaments. “L’ús del dron s’acabarà generalitzant en tots els àmbits i el futbol pot ser un d’ells”, assegurava Trives, mentre que Muñoz anava més enllà apuntant que “es podrà extrapolar a tots els esports”.
Els drons encara han de superar molts obstacles legislatius. L’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha redactat una nova llei per regular-ne l’ús, però no es pot aprovar fins que es formi el Govern espanyol. La normativa actual acota molt l’àmbit d’utilització, ja que prohibeix, per exemple, sobrevolar nuclis urbans, grans aglomeracions de persones o durant la nit. Tot i les limitacions que presenta el sector, els drons sembla que han aterrat per quedar-se i l’aplicació en el futbol és només la punta de l’iceberg.
