Daily Archives: 11 de gener de 2016

ENTITATS I VEÏNS DEL POBLE-SEC SUMEN FORCES PER RECUPERAR EL PALAU DE LA PREMSA

Cada vegada són més veïns i entitats que s’estan adherint a la Comissió per a la Recuperació del Palau de la Premsa del barri del Poble-sec. En aquests moments ja compten amb el suport de 600 veïns i 25 entitats, però l’objectiu és “potenciar l’esforç per ampliar aquest suport en el barri” segons Jordi Goñi, membre d’El Troc, butlletí del col·leccionisme del Poble-sec. Des de fa un any, les diferents entitats adherides a la comissió treballen per demanar a l’Ajuntament de Barcelona que “el Palau de la Premsa reverteixi en el barri i sigui un espai, on es puguin fer activitats”. La comissió ha habilitat diferents espais en el barri i vies de comunicació per què qualsevol persona, entitat o col·lectiu es pugui adherir i, fins i tot, “poden ajudar-nos a col·laborar”, recorda Goñi.

La comissió de l’Assemblea de barri del Poble-sec, Cooperasec vol generar alternatives a l’actual sistema econòmic des de l’economia solidària i el cooperativisme. En aquest sentit, segons Alfredo Pérez de Cooperasec “cal un espai en el barri, on es pugui fer difusió o assessorament” i insisteix que l’amplitud d’aquest edifici facilitaria aquesta oportunitat. Pel que fa als usos, segons Pérez “cal ser oberts i participatius”, per això demana que els veïns i col·lectius participin en la seva definició a través d’una diagnosi “amb la que es podran veure quines són les necessitats dels veïns del barri”.

Des de l’Associació de Veïns del Poble-sec recorden que aquesta reivindicació sorgeix arran del Pla de Futur del 2010: “Ho hem tornat a demanar perquè és una qüestió important, ja que en aquella zona del Poble-sec no tenim res”, segons el seu vicepresident, Carles Burgès. És per això que vol que es reconverteixi una part del Palau de la Premsa amb un equipament per a la Gent Gran, “on es puguin trobar i realitzar les activitats adients per aquest col·lectiu” manifesta. I és que segons el vicepresident de l’associació “la gent gran del barri no disposa de cap espai de relació i intercanvi, és a dir, un lloc de trobada per compartir experiències, entre d’altres”.

Fa uns mesos, tècnics del Districte de Sants-Montjuïc van visitar del Palau de la Premsa. Llavors es va acordar amb les entitats fer un estudi històric i arquitectònic de l’edifici que actualment s’estan elaborant, segons Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc. Segons anteriors estudis, s’ha comprovat que durant els anys vuitanta l’edifici va tenir problemes estructurals que van ser reformats “ara molt visibles i que no detecten patologies greus”. Tot i això, caldrà esperar als resultats de les noves investigacions que estaran disponibles a principis de febrer. Llavors es plantejarà la possibilitat que el Palau de la Premsa pugui ser un equipament del barri, “ja que coneixerem el cost de rehabilitació i, alhora, si tenim disponibilitat pressupostaria en el Districte per afrontar-lo” avança Jiménez, deixant clar que “la voluntat hi és”.

EL CANT DE LA SIBIL·LA ES RECUPERA A L’ESGLÉSIA DE SANTA MADRONA

El passat dijous 31 de desembre es va interpretar i cantar per primera vegada el “Cant de la Sibil·la” al Poble-sec, més concretament a l’església de Santa Madrona. “El Cant de la Sibil·la”, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2010, es un drama litúrgic i cant gregorià molt arrelat a l’edat mitjana i que el Concili de Trento va anar fent-lo desaparèixer.

La tradició profètica de les antigues sibil·les (endevinadora del món pagà) orientals, guiades sota la divina inspiració d’Apol·lo, es féu present en el món grec a l’entorn del segle IV aC; les fonts donen testimoni de la puixança d’aquesta tradició, fins la seva penetració en el si de la primitiva tradició cristiana.

Al segle XII l’escenificació que es feia dins l’ofici de matines de Nadal va menar la transformació dels versos en una obra independent que va assolí gran popularitat dins dels Països Catalans, avalada per les diferents versions dels versos de la Sibil·la que han perviscut en llengües catalanitzades a partir del segle XIII. A principis del segle XV, la tradició de cantar versos en llengua catalana durant la nit de Nadal estava arrelada a les parròquies de les nostres viles.

La recuperació moderna del Cant de la Sibil·la a Catalunya cal atribuir-la a mossèn Josep Cucurull, rector de Santa Maria del Mar; actualment hi ha moltes parròquies arreu que estan recuperant aquesta tradició a la que s’hi afegeix l’església de Santa Madrona.

El Cant de la Sibil·la per a veu, cor i orgue fou interpretada per la mezzosoprano Bibiana Goday (Sibil·la) acompanyada a l’orgue per Héctor de Buen i pel Cor Cantaires amics del Poble-sec, format per cantaires de diversos cors del barri, sota la direcció musical d’Alexandrina Polo.

Amb l’assistència de més d’un centenar de persones i l’èxit obtingut entre el públic va quedar palès que aquesta experiència es repetirà l’any vinent en el mateix escenari de l’església de Santa Madrona.