ENTREVISTA A MONTSERRAT BALLARÍN, PRESIDENTA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC

Montserrat Ballarín i Espuña és presidenta del Districte de Sants-Montjuïc i regidora del grup socialista a l’Ajuntament de Barcelona. Ballarín va néixer l’any 1968 a un poble d’Osca. Amb 18 anys va venir a Barcelona per estudiar durant cinc anys però s’hi ha quedat fins al dia d’avui. Entre el 2003 i 2011 va ser regidora a l’Ajuntament de Barcelona i després va tornar a l’ensenyament universitari. Aquest 2015 se li ha obert de nou la possibilitat de tornar a l’Ajuntament de Barcelona, i així ho ha fet. Assegura que Sants-Montjuïc és un districte amb “molta força, varietat, viu, i on es comencen a forjar molts moviments que després tenen reflex en l’àmbit de ciutat”. També diu que la principal prioritat és que el metro arribi als barris de la Marina.

Ha tingut una àmplia trajectòria professional, sobretot enfocada en l’àmbit financer i tributari, oi?
He de dir que vaig néixer a un poble d’Osca, i quan tenia 18 anys vaig venir a Barcelona per estudiar dret durant 5 anys i tornar, però aquesta ciutat té un imant que és molt difícil desprendre’s. Quan vaig acabar els estudis vaig dedicar-me a la vida universitària obtenint una beca de la Generalitat amb la qual vaig poder fer el doctorat i la carrera. Però com que tinc una vena social i política, en un moment donat, vaig decidir vincular-me al partit que jo creia que representava millor els meus valors i el meu model de societat que era el PSC. Vaig estar militant des de la base, i l’any 2003, quan ja era professora titular a la UPF de dret financer i tributari, se’m va oferir la possibilitat que el meu nom pogués anar a una llista, i finalment vaig sortir escollida. Durant aquells 8 anys de govern molt intensos i interessants, vaig poder-me dedicar al Districte de Les Corts, després Sant Martí i Horta-Guinardó. Començar inicialment com a regidora de Districte permet aprendre la política i la proximitat de la gent, els interessos, etc. Durant tots els anys que vaig estar a govern vaig ser regidora d’Hisenda, i entre el 2006 i 2011, a més a més, vaig portar Educació. Durant quatre anys també vaig ser diputada de Benestar Social a la Diputació de Barcelona. Però l’important no són els càrrecs, sinó el compromís i treballar col·lectivament amb els teus companys. Més tard, l’any 2011 vaig pensar que seria el moment de professionalitzar-me més, i vaig tornar a viure de la universitat, on pensava continuar fins quan a principis de campanya d’aquest 2015 se’m va tornar a oferir la possibilitat de tornar a l’Ajuntament.

Què és el que et va fer prendre aquesta decisió?
Ja he dit que aquesta ciutat és un imant massa potent per dir que no. Em considero que estic al servei del partit. Es va decidir que podia fer un paper, i que la meva experiència era útil perquè realment havien estat vuit anys amb càrrecs i diverses responsabilitats. I poder tocar moltes tecles és un avantatge.

Fa gairebé 30 anys que vas arribar a Barcelona. Des de llavors has vist una ciutat que ha anat evolucionant. Com l’ha vist créixer?
Poc després d’arribar vaig viure tota l’etapa olímpica. Vaig viure des d’assignació de Barcelona com a ciutat olímpica, la transformació de la ciutat, el caos de les rondes… I després he viscut com Barcelona s’ha obert al mar i com aquesta s’ha posat en el mapa del món. Vagis on vagis Barcelona la coneix tothom. Crec que té més potència que el nom d’Espanya o Catalunya.

Què és allò que canviaria de la Barcelona actual?
M’agradaria que fos una ciutat amb menys desigualtat. Déu n’hi do el nivell d’igualtat que ha assumit, però en els darrers anys a causa de la crisi econòmica i polítiques conservadores, la distància entre rics i pobres s’ha incrementat molt. Crec que cap ciutat amb un nivell de desigualtat és acceptable, per això hem de continuar treballant.

Tal com comentava, entre el 2003 i el 2011 va ser regidora d’un govern d’esquerres a la ciutat, i ara hi torna amb un govern d’esquerres al capdavant. Creu que ajudarà a resoldre aquesta problemàtica?
És cert que hi ha diferències entre l’esquerra i la dreta, i l’esquerra centra la feina per acabar amb aquestes desigualtats. És cert que el govern actual treballarà per això, però per nosaltres, lluitar contra les desigualtats no es limita a donar suport a ajuts socials. Per nosaltres és important l’educació i, sobretot, l’ocupació, i és que l’atur és la principal font de desigualtats. Nosaltres som d’una esquerra que pensem que cal aconseguir que la ciutat tingui activitat econòmica. En aquest sentit, el nostre accent, des de l’oposició és posar-lo en l’acompanyament de persones aturades, formació, ajut, i crear inversió.

Fent referència als pressupostos de 2016, des del PSC encara no s’ha decidit el sentit del vot. Què en pensa que l’Ajuntament potenciï la despesa social en els pressupostos de l’any vinent?
En aquests moments la conjuntura de Barcelona és complicada, hi ha 7 grups polítics, i per tirar endavant qualsevol mesura cal que tres o quatre grups negociïn. És cert que nosaltres no vam donar suport a aquests pressupostos. Vam dir que aquests pressupostos no eren els que la ciutat necessitava. Compartim amb el govern que és el moment de fer menys inversió urbanística i més despesa social. Nosaltres vam analitzar el marc pressupostari dels quatre anys vinents i, per exemple, en inversions vam veure que el pressupost total tenia una inversió inferior als mil milions d’euros, això és la meitat del que ha invertit el govern Trias, i la tercera part del que es va invertir en el govern de Jordi Hereu. En aquest sentit, pensem que no pot ser que hi hagi aquesta baixada d’inversió. Per tant, volem parlar-lo més detingudament. En aquests pressupostos també hi ha elements que no hem sabut veure reflectits, referents a tots aquells aspectes relacionats amb l’acompanyament d’emprenedors que decideixen crear un negoci, també hem vist que queien les partides en el comerç, etc. Potser això té una explicació, i s’hagi redreçat aquest suport per una altra manera. També és cert que el pressupost ens va presentar el document 48 hores abans que és el que marca la llei, però no és el mateix un expedient de dues pàgines que un de més de 500 pàgines. També he de dir que anteriorment havíem tingut converses amb el govern, quan ens havien avançat línies generals, però que no valen, ja que cal veure-ho amb els números que no ens han acabat de convèncer. Crec que aquest govern, potser pel fet de ser nous o ser pocs, hi ha una certa improvisació, i aquest tipus d’acord requereixen molta confiança mútua, més diàleg, treballar els temes conjuntament, etc. No descartem en un futur donar aquesta confiança.

Està sent difícil governar, a causa de la diversitat de colors al Consistori? Tot i això, d’aquesta manera se’n beneficiarà el conjunt de la ciutadania?
Dependrà de com es faci. De les eleccions del mes de maig van sortir dos missatges clars. El primer que un govern d’esquerres i nou havia de governar la ciutat, i el segon és aquesta diversitat de grups polítics. Per tant aquest govern d’esquerres ha de portar el timó del vaixell, amb la capacitat de trobar consensos a la resta de grups. Si es fa bé beneficiarà, ja que la diversitat sempre és bona. Durant aquests cinc mesos hi ha hagut iniciatives polítiques de tots els tipus, per tant, tenim una geometria variable que pot donar per tot. Crec que hi ha marge per acords que puguin ser útils pel conjunt de la ciutadania.

Abans recordava que havia estat regidora de diversos districtes de la ciutat, però és la primera vegada que té el càrrec de presidenta d’un d’aquests. Com va rebre aquest càrrec?
Les presidències dels districtes en aquest mandat van ser pactats entre tots els grups de l’Ajuntament des de l’oposició. En aquests moments el govern municipal té 11 regidors, i cada regidor és regidor executiu de cada un dels districtes de la ciutat. El mateix govern va veure que no tenia capacitat d’alhora presidir el districte, i no va posar cap trava que els partits de l’oposició ens repartíssim pels diferents districtes. En el meu cas estava en un dels districtes on estava adscrita, Sants-Montjuïc, perquè sempre m’ha semblat un districte amb molta força, varietat, viu, i on es comencen a forjar molts moviments que després tenen reflex en l’àmbit de ciutat. En un primer moment la CUP havia manifestat que volia la presidència de Sants-Montjuïc, però finalment van renunciar, per tant, per distribució li va tocar al PSC. Jo estic encantada, em va fer molta il·lusió perquè vius tota la varietat i transformació d’aquest districte, la convivència entre la tradició de les festes i que he pogut viure i veure la identitat de les persones. Durant aquests mesos he anat coneixent el districte, he vist que el teixit associatiu, comercial i esportiu és molt potent. També estic intentant conèixer els temes calents del districte.

En aquest sentit, en quin aspecte, prioritàriament, cal incidir?
Hi ha diversos temes oberts, però si pogués triar, és el transport de la Marina. Crec que és el que afecta a més persones, per això cal posar èmfasi perquè el metro arribi al més aviat possible al barri de la Marina. D’aquesta manera canviarà la manera de viure del barri, és una millora incalculable. També hi ha altres qüestions i transformacions urbanístiques que s’estan fent o estan pendents

Comments are closed.