Monthly Archives: novembre 2015

L’Ajuntament de Barcelona va lliurar dijous al vespre la Medalla d’Honor a 15 entitats i a 10 persones de la ciutat. Els 25 guardons entregats a personalitats i entitats durant un acte al Saló de Cent, han volgut destacar la seva contribució al desenvolupament de la consciència ciutadana, virtuts i valors cívics. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va destacar la importància de les persones, entitats i moviments socials, ja que contribueixen cada dia “a fer de Barcelona una punta de llança de la transformació social, un espai de construcció de drets, d’identitats plurals, de justícia social”. En aquest sentit, va recalcar que són aquestes persones l’autèntic “orgull de ciutat”.

Cada districte va poder escollir dos guardonats: una entitat i un veí. El Consell del Districte de Sants-Montjuïc va decidir entregar la Medalla d’Honor a Jordi Suñé de Sanjuan, nascut a la Bordeta, molt lligat a la Festa Major del seu barri i un dels pioners de la creació de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta. Des dels anys setanta també ha promogut l’esport al barri com a eina de cohesió social. De fet, l’any 1982 va impulsar la creació del camp de futbol Magòria. Entre els anys noranta i els dos mil ha fet créixer la Societat Esportiva Mercat Nou Magòria, on ha estat president fins a l’any passat, i ha contribuït dins del món associatiu, tant dins com fora del districte.

Sants-Montjuïc també va voler reconèixer la tasca en favor de la inclusió de les persones amb discapacitat de la Fundació Privada Artesà del barri del Poble-sec. L’entitat, nascuda l’any 1979 com a Associació de Pares de Discapacitats Psíquics del Poble-sec, va néixer a la mà de pares amb fills amb discapacitat intel·lectual que, preocupats pel seu futur, van crear un taller dedicat a l’artesania com a eina rehabilitadora que els ajudés en el seu camí en la integració sociolaboral, un cop acabat el període educatiu obligatori. Des de llavors, l’entitat ha anat desenvolupant la seva tasca, cada cop en espais més amplis. Actualment, la Fundació ofereix atenció, en els seus diferents serveis, a 123 persones amb discapacitat intel·lectual, a 14 persones en les 3 llars-residències, a 65 participants del Club Social, a un grup de 315 familiars i a més de 150 clients de neteja del Centre Especial de Treball. A més, avui dia també col·labora amb diverses universitats del país i amb altres entitats i institucions.

La Fundació Privada Jordi Sierra i Fabra, amb seu al barri de Sants-Badal, també va ser reconeguda a nivell de ciutat per la seva important tasca en favor a la promoció de l’educació i la cultura entre els més joves a través de la creació literària i la cultura. L’entitat privada, sense ànim de lucre i finançada pel seu impulsor, té l’objectiu d’ajudar als joves escriptors a iniciar-se en l’àmbit literari, fomentant el plaer de la lectura. Per això l’actual seu compta amb un espai multidisciplinari des d’on s’impulsen activitats i s’ofereixen eines perquè els més joves puguin desenvolupar el seu procés cultural i creatiu.

La Junta Directiva de La Coordinadora ha acordat adherir-se a la manifestació convocada per la #PlataformaMaiMés i convida a les associacions i entitats del Poble-sec a participar a la manifestació del dissabte 28 de novembre a les 5 de la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona.

El punt de trobada per anar-hi tots junts des del Poble-sec és a la Plaça del Molino (davant del Molino a les 16.30 hores).

Un any més la Fundació Banc dels Aliments organitza la campanya de recollida el Gran Recapte d’Aliments a Catalunya. Bona Voluntat en Acció tornem a col·laborar-hi i necessitem voluntaris per organitzar un punt de recollida d’aliments a un supermercat.

L’objectiu d’aquest any és que a Catalunya és recollint 4.700.000 Kg gràcies a la feina de 25.000 persones voluntàries. Així les entitats podrem donar suport amb aliments a la gent més necessitada, que no para de créixer.

És per això que és necessari que entre tots ho donem tot per lluitar contra la fam d’aquí.

La campanya d’enguany es celebrarà els dies 27 (divendres) i 28 (dissabte) de novembre a supermercats i mercats d’arreu de Catalunya.

Com cada any, Bona Voluntat en Acció col·labora en aquesta campanya recollint aliments. El lloc de recollida que ens han assignat es el
SUPERMERCAT LIDL del carrer Vilà-i-vilà nº 35-37, a un minut del Paral·lel.

Hem previst cobrir els torns amb 2 ó 3 persones i en els següents horaris:

Divendres 27 de Novembre
De 10h a 12’45h
De 12’45h a 15’30h
De 15’30h a 18’15h
De 18’15h a 21h

Dissabte 28 de Novembre
De 10h a 12’45h
De 12’45h a 15’30h
De 15’30h a 18’15h
De 18’15h a 21h

Els interessats us heu d’adreçat el correu electrònic: info@bonavoluntat.org indicant nom, telèfon i e-mail de contacte i torn/s sol·licitat/s.

La funció dels voluntaris és convidar als clients del supermercat a fer donacions, rebre-les i col·locar-les en grans caixes que estaran preparades.

Us demanem la vostra col·laboració per fer algun d’aquests TORNS i que així, entre tots, aquest any recollim molts més aliments per ajudar a qui més ho necessita!! Del total d’aliments recollits el Banc els centralitzarà i els repartirà a entitats com la nostra que fem la distribució directe a famílies que ho necessiten.

Al següent enllaç podeu veure un video promocional realitzat pel Banc dels Aliments: https://www.youtube.com/watch?v=gQgHVJLa-IA
&feature=youtu.be

Moltes gràcies a tots per la vostra ajuda.

El Premi 25 de Novembre ha reconegut el protocol d’actuació contra les agressions sexistes de les festes majors del Poble-sec. Aquest guardó, en reconeixement de la lluita contra la violència masclista, s’ha lliurat aquesta tarda al Saló de Cent de l’Ajuntament, en una cerimònia presidida per l’alcaldessa, Ada Colau.

Els guanyadors rebran 7.500 euros per desenvolupar el seu projecte. Es tracta d’un protocol elaborat per diverses entitats del Poble-sec, com l’assemblea de barri, els castellers i l’ateneu cooperatiu i el Grup de Dones la Base. El document preveu un seguit d’accions per combatre els comentaris ofensius o degradants, els abusos verbals i els tocaments no desitjats que, sovint, es produeixen en el marc de les festes.

En primer lloc, es preveu fer un seguit d’accions preventives, com la distribució de cartells i fullets informatius, i l’emissió de falques per megafonia, durant els concerts, per avisar de qualsevol agressió i alertar que no es toleraran fets d’aquesta naturalesa. En cas que es produeixi una agressió, el protocol estableix tres procediments: primer, avisar l’agressor; en segon lloc, si no desisteix, expulsar-lo de la plaça mitjançant una muralla humana; i, per últim, acompanyar la víctima en cas que necessiti atenció mèdica o interposar una denúncia.

El jurat del Premi 25 de Novembre també ha reconegut amb dues mencions un projecte del Col·lectiu Punt 6 i un altre de l’Associació Trama.

El passat divendres a la nit es van entregar els Premis de l’Associació Arca de Noè coincidint amb el sopar d’aquesta entitat barcelonina. Els guardons que es van entregar tenen l’objectiu de distingir i homenatjar a aquells periodistes que han exaltat activitats literàries, artístiques o professionals. La cerimònia que va tenir lloc al restaurant de l’Hotel Tryp Apolo de l’Avinguda Paral·lel del barri del Poble-sec, va comptar amb la presència del president de l’associació, Joan Mateu, i diversos representants d’entitats de la ciutat.

En aquesta edició, la redactora en cap del diari El País i analista de diferents mitjans de comunicació, Milagros Pérez Oliva va rebre el Premi Gasela “per la defensa dels valors humans i de les persones” explicava el “tritó” de l’associació. Pérez va expressar la felicitat per “donar-me aquesta oportunitat de compartir aquesta nit amb aquesta fauna que coneixia”. També va destacar que l’associació “és molt simpàtica, de la qual es pot pertànyer, perquè no es pot parlar ni de política, futbol i religió, i com jo cada dia en parlo en una tertúlia, això em sembla una delícia”.

Més tard, es va entregar el Premi Pantera atorgat al doctor en periodisme, tertulià a ràdio i televisió, i subdirector de El Periódico de Catalunya, Albert Sáez per “haver estat patronat d’una revista Cavall Fort, agermanada amb l’Arca, i per ser un home molt arrelat a les nostres tradicions” deia en “periquito” de l’entitat. Sáez va dir que “M’heu fet pensar molt, perquè això de ser pantera no arribo a saber si és positiu o negatiu, però he arribat a la conclusió que sóc una mica pantera, és a dir, tranquil”.

Durant l’esdeveniment també es va lliurar el 14è Premi Paparra al programa Kukurota, un programa del Club Super 3, produït per Televisió de Catalunya. Un espai de divulgació destinat a un públic juvenil i familiar. En Pau Ferran, presentador del programa va encarregar-se de recollir el guardó que “ens fa molt contents, ja que és un programa que intenta explicar curiositats de les bèsties, com són els animals d’una manera diferent”.

Finalment, Àngels Torras, delegada de Cultura de la Generalitat de Catalunya, present a l’acte, va felicitar a l’entitat “de llarga tradició, que es renova, amb trets de modernitat, i que continua preservant les seves essències i valors fundacionals”.

L’Agrupació Ciclista Montjuïc, coneguda com “la Grupa” i amb gairebé 100 anys d’història, va ser guardonada el passat divendres a la nit, al lliurament del 6è Premi Poble-sec que es va celebrar amb un sopar en el marc del 26è aniversari de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec al centre cívic del Sortidor. Des de fa sis anys el barri vol fer un reconeixement a “aquella persona, entitat o grup que hagi portat el nom del barri més enllà del Poble-sec, i aquesta entitat és la degana de Catalunya i la segona d’Espanya, i ha estat una de les pioneres de la Volta Ciclista Catalunya” deia el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, Josep Guzmán.

El club ciclista va ser fundat el dia 7 d’octubre de 1917, quan Llorenç Cabrol Nadal va reunir a casa seva, al carrer Creu dels Molers, nº 40, un grup d’amics i afeccionats al ciclisme que van acordar la creació d’un grup ciclista. En Joaquim Ferri, president del club, amb 89 anys, va encarregar-se de recollir el premi reivindicant que l’entitat sempre ha estat i és coneguda com “la Grupa”. També va agrair aquest reconeixement, “cal que es promocioni més l’agrupació a la gent del Poble-sec”, i va assegurar que “s’està preparant la festa del centenari”. Ferri recordava que quan va complir 80 anys “vaig anar a Àustria i vaig guanyar la copa de veterans”.

Davant la gran afluència de convidats que van assistir al Centre Cívic El Sortidor, enguany amb 127 persones, quatre per cada entitat, l’organització es plantejarà canviar d’espai per realitzar la celebració. “Estem creixent i esperem que el camí no acabi, ja que quan una entitat es crea, la idea és que mai s’aturi” assegurava Guzmán. Durant el seu discurs també va anunciar que de les 31 entitats ciutadanes que van presentar les seves candidatures en el Consell de Ciutat per tal d’iniciar un procés de renovació, la primera de les 15 entitats que tindran representació en el Consell de Ciutat i, per tant, la més votada, ha estat la Coordinadora.

El sopar també va comptar amb la presència d’un ampli ventall d’autoritats del Districte de Sants-Montjuïc. Carolina López, consellera del Districte de Sants-Montjuïc, en representació al regidor que es trobava a Bogotà, va demanar que el teixit comunitari i les entitats “siguin més forts que mai, i és indubtable el treball que fa la Coordinadora, per això esperem que continuem treballant junts per trobar llocs per cooperar amb la resta d’actors del barri”. La presidenta del Districte de Sants-Montjuïc, Montserrat Ballarín va voler fer èmfasi a diverses de les xifres “molt simbòliques i significatives del que està passant aquí, 6 anys dels premis, 26 anys de la Coordinadora, 110 entitats que formeu part de la Coordinadora, i els 98 anys de la Grupa, un orgull de poder comptar amb una entitat amb tants anys d’història”. També van assistir-hi Sergi Sarri, conseller-portaveu de CiU al Districte de Sants-Montjuïc; Ángel Lao, conseller-portaveu de Ciutadans al Districte de Sants-Montjuïc; Jordi Fexas, conseller-portaveu d’ERC al Districte de Sants-Montjuïc i José Antonio Calleja, conseller-portaveu del PP al Districte de Sants-Montjuïc.

Nota de la Junta de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)

10 novembre, 2015

La revisió veritablement necessària del Funicular de Montjuïc

Aquests dies enrere TMB ha sorprès els usuaris del Funicular de Montjuïc amb l’anunci del seu tancament per obres de manteniment durant quatre mesos. “Aproximats”, es pot llegir en el web de l’empresa. La reacció de les AMPA’S dels centres escolars més propers i del veïnat més afectat no s’ha fet esperar: aquest tancament segueix a un altre de cinc mesos durant el passat curs escolar, aleshores provocat per una esllavissada dels talussos sobre els quals se situa el restaurant Xalet de Montjuïc. La necessitat tècnica de les aturades per motius de seguretat és evident que no es posa en qüestió. També s’entén que els materials que calen per a la renovació actual necessària de vagons i infraestructura no entressin en els programes de fàbrica de l’any passat i que això impedís fer coincidir amb l’aturada accidental les tasques de manteniment que ara s’aborden.

Però sí que cal qüestionar les mesures que es posen en marxa per cobrir el servei, doncs són insuficients i afecten seriosament la vida quotidiana de famílies i veïns. Un trajecte que dura dos minuts no es pot convertir en un de 30. L’autobús de substitució hauria de mantenir com a mínim la mateixa freqüència de pas i garantir el compliment d’horaris. S’hauria d’estudiar un recorregut alternatiu a l’actual, que eviti els embussos de la plaça Drassanes i el faci més curt. S’haurien d’habilitar marquesines en les dues parades.

Ara bé, el més important és que TMB revisi el concepte i que d’ara en endavant deixi de considerar el Funicular de Montjuïc com un transport prioritàriament turístic i el tracti com a un transport públic ciutadà. És una reivindicació històrica feta des del territori i mai atesa, reclamada també amb visió de ciutat, per la dimensió que té Montjuïc com a parc estratègic per a la ciutadania de Barcelona. Programar la revisió tècnica anual fora del període lectiu escolar es fa imperatiu: l’afectació que pot representar per al turista és mínima, i en canvi resulta un gran daltabaix per a les famílies dels centres escolars Bosc de Montjuïc, Tres Pins i IES Bosc, per als treballadors dels equipaments de la muntanya i per al veïnat del barri. A més a més, s’ha d’augmentar la seva freqüència de pas, doncs la connexió amb el metro el converteix en el mitjà més ràpid i accessible de la muntanya. També s’hauria d’abordar la futura construcció d’una parada intermitja a Nou de la Rambla, que donaria un gran servei a la part alta de Poble Sec, molt deficitària en transport públic. I definir i projectar la prolongació de la línia fins a la cota alta de la muntanya que la MPGM de Montjuïc preveu, recuperant així l’antigament construïda pel parc Maricel, que permetrà facilitar la tan somiada conquesta del Castell per part de la ciutat. De fet, resulta bastant urgent la definició d’un ajornat Pla de Mobilitat a Montjuïc, que possibiliti millorar l’accés amb transport públic, tan deficient.

El funicular és un mitjà amable, sostenible i ecològic, mediambientalment ben integrat en la condició de parc de Montjuïc i funciona des de la seva creació al 1928 com a un transport que els barcelonins fan seu malgrat les dificultats, i si no preguntem als milers de barraquistes que durant dècades van haver de pagar un bitllet especial. Aconseguida al 2002 la integració tarifària, el funicular mai no ha estat però tractat com l’important mitjà de transport públic que és de facto per a la ciutadania. Des d’aquí instem a TMB i al govern del consistori a fer-ho. Amb mesures concretes, a curt i a mitjà termini. Afavorint d’una vegada els veïns i veïnes, els treballadors i les famílies que l’utilitzen a diari i no només el turista.

Montserrat Ballarín i Espuña és presidenta del Districte de Sants-Montjuïc i regidora del grup socialista a l’Ajuntament de Barcelona. Ballarín va néixer l’any 1968 a un poble d’Osca. Amb 18 anys va venir a Barcelona per estudiar durant cinc anys però s’hi ha quedat fins al dia d’avui. Entre el 2003 i 2011 va ser regidora a l’Ajuntament de Barcelona i després va tornar a l’ensenyament universitari. Aquest 2015 se li ha obert de nou la possibilitat de tornar a l’Ajuntament de Barcelona, i així ho ha fet. Assegura que Sants-Montjuïc és un districte amb “molta força, varietat, viu, i on es comencen a forjar molts moviments que després tenen reflex en l’àmbit de ciutat”. També diu que la principal prioritat és que el metro arribi als barris de la Marina.

Ha tingut una àmplia trajectòria professional, sobretot enfocada en l’àmbit financer i tributari, oi?
He de dir que vaig néixer a un poble d’Osca, i quan tenia 18 anys vaig venir a Barcelona per estudiar dret durant 5 anys i tornar, però aquesta ciutat té un imant que és molt difícil desprendre’s. Quan vaig acabar els estudis vaig dedicar-me a la vida universitària obtenint una beca de la Generalitat amb la qual vaig poder fer el doctorat i la carrera. Però com que tinc una vena social i política, en un moment donat, vaig decidir vincular-me al partit que jo creia que representava millor els meus valors i el meu model de societat que era el PSC. Vaig estar militant des de la base, i l’any 2003, quan ja era professora titular a la UPF de dret financer i tributari, se’m va oferir la possibilitat que el meu nom pogués anar a una llista, i finalment vaig sortir escollida. Durant aquells 8 anys de govern molt intensos i interessants, vaig poder-me dedicar al Districte de Les Corts, després Sant Martí i Horta-Guinardó. Començar inicialment com a regidora de Districte permet aprendre la política i la proximitat de la gent, els interessos, etc. Durant tots els anys que vaig estar a govern vaig ser regidora d’Hisenda, i entre el 2006 i 2011, a més a més, vaig portar Educació. Durant quatre anys també vaig ser diputada de Benestar Social a la Diputació de Barcelona. Però l’important no són els càrrecs, sinó el compromís i treballar col·lectivament amb els teus companys. Més tard, l’any 2011 vaig pensar que seria el moment de professionalitzar-me més, i vaig tornar a viure de la universitat, on pensava continuar fins quan a principis de campanya d’aquest 2015 se’m va tornar a oferir la possibilitat de tornar a l’Ajuntament.

Què és el que et va fer prendre aquesta decisió?
Ja he dit que aquesta ciutat és un imant massa potent per dir que no. Em considero que estic al servei del partit. Es va decidir que podia fer un paper, i que la meva experiència era útil perquè realment havien estat vuit anys amb càrrecs i diverses responsabilitats. I poder tocar moltes tecles és un avantatge.

Fa gairebé 30 anys que vas arribar a Barcelona. Des de llavors has vist una ciutat que ha anat evolucionant. Com l’ha vist créixer?
Poc després d’arribar vaig viure tota l’etapa olímpica. Vaig viure des d’assignació de Barcelona com a ciutat olímpica, la transformació de la ciutat, el caos de les rondes… I després he viscut com Barcelona s’ha obert al mar i com aquesta s’ha posat en el mapa del món. Vagis on vagis Barcelona la coneix tothom. Crec que té més potència que el nom d’Espanya o Catalunya.

Què és allò que canviaria de la Barcelona actual?
M’agradaria que fos una ciutat amb menys desigualtat. Déu n’hi do el nivell d’igualtat que ha assumit, però en els darrers anys a causa de la crisi econòmica i polítiques conservadores, la distància entre rics i pobres s’ha incrementat molt. Crec que cap ciutat amb un nivell de desigualtat és acceptable, per això hem de continuar treballant.

Tal com comentava, entre el 2003 i el 2011 va ser regidora d’un govern d’esquerres a la ciutat, i ara hi torna amb un govern d’esquerres al capdavant. Creu que ajudarà a resoldre aquesta problemàtica?
És cert que hi ha diferències entre l’esquerra i la dreta, i l’esquerra centra la feina per acabar amb aquestes desigualtats. És cert que el govern actual treballarà per això, però per nosaltres, lluitar contra les desigualtats no es limita a donar suport a ajuts socials. Per nosaltres és important l’educació i, sobretot, l’ocupació, i és que l’atur és la principal font de desigualtats. Nosaltres som d’una esquerra que pensem que cal aconseguir que la ciutat tingui activitat econòmica. En aquest sentit, el nostre accent, des de l’oposició és posar-lo en l’acompanyament de persones aturades, formació, ajut, i crear inversió.

Fent referència als pressupostos de 2016, des del PSC encara no s’ha decidit el sentit del vot. Què en pensa que l’Ajuntament potenciï la despesa social en els pressupostos de l’any vinent?
En aquests moments la conjuntura de Barcelona és complicada, hi ha 7 grups polítics, i per tirar endavant qualsevol mesura cal que tres o quatre grups negociïn. És cert que nosaltres no vam donar suport a aquests pressupostos. Vam dir que aquests pressupostos no eren els que la ciutat necessitava. Compartim amb el govern que és el moment de fer menys inversió urbanística i més despesa social. Nosaltres vam analitzar el marc pressupostari dels quatre anys vinents i, per exemple, en inversions vam veure que el pressupost total tenia una inversió inferior als mil milions d’euros, això és la meitat del que ha invertit el govern Trias, i la tercera part del que es va invertir en el govern de Jordi Hereu. En aquest sentit, pensem que no pot ser que hi hagi aquesta baixada d’inversió. Per tant, volem parlar-lo més detingudament. En aquests pressupostos també hi ha elements que no hem sabut veure reflectits, referents a tots aquells aspectes relacionats amb l’acompanyament d’emprenedors que decideixen crear un negoci, també hem vist que queien les partides en el comerç, etc. Potser això té una explicació, i s’hagi redreçat aquest suport per una altra manera. També és cert que el pressupost ens va presentar el document 48 hores abans que és el que marca la llei, però no és el mateix un expedient de dues pàgines que un de més de 500 pàgines. També he de dir que anteriorment havíem tingut converses amb el govern, quan ens havien avançat línies generals, però que no valen, ja que cal veure-ho amb els números que no ens han acabat de convèncer. Crec que aquest govern, potser pel fet de ser nous o ser pocs, hi ha una certa improvisació, i aquest tipus d’acord requereixen molta confiança mútua, més diàleg, treballar els temes conjuntament, etc. No descartem en un futur donar aquesta confiança.

Està sent difícil governar, a causa de la diversitat de colors al Consistori? Tot i això, d’aquesta manera se’n beneficiarà el conjunt de la ciutadania?
Dependrà de com es faci. De les eleccions del mes de maig van sortir dos missatges clars. El primer que un govern d’esquerres i nou havia de governar la ciutat, i el segon és aquesta diversitat de grups polítics. Per tant aquest govern d’esquerres ha de portar el timó del vaixell, amb la capacitat de trobar consensos a la resta de grups. Si es fa bé beneficiarà, ja que la diversitat sempre és bona. Durant aquests cinc mesos hi ha hagut iniciatives polítiques de tots els tipus, per tant, tenim una geometria variable que pot donar per tot. Crec que hi ha marge per acords que puguin ser útils pel conjunt de la ciutadania.

Abans recordava que havia estat regidora de diversos districtes de la ciutat, però és la primera vegada que té el càrrec de presidenta d’un d’aquests. Com va rebre aquest càrrec?
Les presidències dels districtes en aquest mandat van ser pactats entre tots els grups de l’Ajuntament des de l’oposició. En aquests moments el govern municipal té 11 regidors, i cada regidor és regidor executiu de cada un dels districtes de la ciutat. El mateix govern va veure que no tenia capacitat d’alhora presidir el districte, i no va posar cap trava que els partits de l’oposició ens repartíssim pels diferents districtes. En el meu cas estava en un dels districtes on estava adscrita, Sants-Montjuïc, perquè sempre m’ha semblat un districte amb molta força, varietat, viu, i on es comencen a forjar molts moviments que després tenen reflex en l’àmbit de ciutat. En un primer moment la CUP havia manifestat que volia la presidència de Sants-Montjuïc, però finalment van renunciar, per tant, per distribució li va tocar al PSC. Jo estic encantada, em va fer molta il·lusió perquè vius tota la varietat i transformació d’aquest districte, la convivència entre la tradició de les festes i que he pogut viure i veure la identitat de les persones. Durant aquests mesos he anat coneixent el districte, he vist que el teixit associatiu, comercial i esportiu és molt potent. També estic intentant conèixer els temes calents del districte.

En aquest sentit, en quin aspecte, prioritàriament, cal incidir?
Hi ha diversos temes oberts, però si pogués triar, és el transport de la Marina. Crec que és el que afecta a més persones, per això cal posar èmfasi perquè el metro arribi al més aviat possible al barri de la Marina. D’aquesta manera canviarà la manera de viure del barri, és una millora incalculable. També hi ha altres qüestions i transformacions urbanístiques que s’estan fent o estan pendents

Diumenge 15 de novembre, una data que quedarà marcada a foc en la història de la colla dels Castellers del Poble-sec. Era la diada de l’any, una diada de màxims, una diada d’il·lusió, emoció i sensacions, un regal per tota la colla, una diada que havia de ser recordada. I així va ser. Ens vam citar a la nostra “plaça”, al C/Blai, al nostre barri, amb els i les companyes dels Al·lots de Llevant, els Castellers de la Sagrada Família i els Castellers d’Esparraguera.

Castellers del Poble-sec: 3pd4, 4d8, 3d8, 2d7, 2pd5
Al·lots de Llevant: 2pd4, 3d7, 2d6, 4d6a, pd5
Castellers de la Sagrada Família: 2pd4, 2d7, 4d8, id3d8, id3d8, vd5.
Castellers d’Esparraguera: 2pd4, 4d7, 3d7, 2d6, 2pd4

Des de primera hora del matí els i les Bandarres i el barri del Poble-sec ja respiraven ambient de diada, ambient de jornada important. Des de les 8 del matí els músics dels Bandarres van començar a despertar al barri amb el toc de matinades i la conseqüent cercavila. Ambient festiu des del primer moment. Poc a poc es van anar afegint castelleres i castellers al seguici, conjurant-nos per la diada que vindria.

Una mica abans de les 12h la plaça ja estava plena de gom a gom; la tensió, els nervis, l’emoció i la il·lusió es podien palpar a l’ambient; una plaça plena de Bandarres pintats amb els colors de la colla ho confirmava. Era el moment d’espolsar-se els nervis, arremangar-se, enfaixar-se, afinar les gralles i a pujar! Els pilars d’inici servien per donar per començada la diada: 3 pilars de
4 per part dels Bandarres i 2 pilars de 4 dels Al·lots, els “Safencs” i els Burdeus.

En primera ronda els Bandarres ho tenien clar; abans de fer història s’havien de convertir en colla de 8. I així va ser: van plantar a plaça un extraordinari 4d8 que els convertia en colla de 8. Un castell celebrat amb nervis perquè el que venia en segona ronda així ho reclamava. Un 3d7 servia per obrir l’actuació dels Al·lots de Llevant; una bona torre de 7 encetava l’actuació dels
de la Sagrada Família; i tancava la primera ronda un 4d7 dels d’Esparraguera.

En segona ronda venia el plat fort dels poble-sequins: el 3d8. Si en primera ronda ens havíem convertit en colla de 8, en segona ronda tindríem a tocar una fita història, realitzar la primera clàssica de vuit de la colla! Sabíem que el moment era històric i vam actuar en conseqüència. En el primer intent, sense desmuntar cap peu, vam descarregar el primer 3d8 de la colla; un castell treballat, patit, però sobretot celebrat. Tota la colla es va fondre en una gran abraçada plena de somriures, llàgrimes d’emoció i crits d’alegria. Des de la
canalla fins a la pinya, des dels músics fins al tronc, tots vam demostrar la nostra alegria i el nostre orgull de ser Bandarres.

En segona ronda, els illencs van tirar la torre de 6; els “safencs” van tornar a coronar i descarregar el 4d8, el segon de la seva història; i els esparreguerencs van optar pel 3d7.

En darrera ronda als de blau-cel els hi mancava la cirereta del pastís per realitzar la seva primera clàssica de 8. Van tirar una sòlida torre de 7, buc insígnia de la colla, que va acabar de desfermar els ànims de la colla: acabàvem de fer història! Els Al·lots de Llevant van optar per un castell compost com ho és el 4d6 amb agulla; els de la Sagrada Família també volien fer història però van desmuntar dos intents més que estables de 3d8; i els d’Esparraguera van optar per la torre de 6.

La diada històrica bandarra estava apunt d’acabar. Pilars de comiat: 2 pilars de 5 per part dels Bandarres, un pilar de 5 per part dels Al·lots, un vano de 5 dels “safencs” i 2 pilars de 4 dels d’Esparraguera. Toc de vermut amb les llàgrimes als ulls, cercavila i a celebrar-ho!

Ho havíem aconseguit! Havíem fet el nostre primer 3d8 al primer intent! Som l’única colla del món casteller que ha descarregat el 4d8 i el 3d8 en el seu primer intent! I havíem fet la primera clàssica de 8 de la història de la colla! Els Bandarres estàvem, i estem, tocant el cel i amb l’alegria pels núvols; i no és per menys!

Gràcies Colla!

Qui som nosaltres? Som poble-sequins!

Vídeos: https://www.youtube.com/playlist?list=PLB9B04lYuwONXYPNNLphvelEzyUIbPA6

Fotografies: https://picasaweb.google.com/117072874726702213807/CapDeSetmanaClassicaDe8Tardor15Nov15

Castellers del Poble Sec
Comunicació
cps@castellersdelpoblesec.cat

El Funicular de Montjuïc va tancar el passat 2 de novembre per realitzar una revisió tècnica que s’allargarà fins a aproximadament el 13 de març de 2016. Aquest tancament segueix a un altre de cinc mesos que va afectar els usuaris durant el passat curs escolar, a causa d’una esllavissada. I és que són moltes les famílies que cada dia han d’utilitzar aquest transport públic per accedir a la muntanya de Montjuïc, on s’ubiquen els centres escolars Bosc de Montjuïc, Tres Pins i IES Bosc. En aquest sentit, la Federació d’Associacions i Veïns de Barcelona ha emès un comunicat per demanar que es deixi de considerar el Funicular de Montjuïc com un transport prioritàriament turístic i el tracti com a un transport públic ciutadà.

La presidenta de la FAVB, Ana Menéndez també ha criticat el fet de no haver fet coincidir aquesta revisió tècnica amb el tancament del funicular, per això reclama que “no es tornin a fer les revisions anuals en període lectiu, sinó que es facin coincidir a l’estiu o durant l’aturada del Nadal”, ja que segons diu Menéndez “l’inconvenient que suposa per un turista que visita la muntanya una vegada no és el mateix que per aquelles famílies que l’utilitzen cada dia”. Menéndez també jutja el trajecte d’autobús que s’ha aplicat com a alternativa per accedir a la muntanya de Montjuïc des del Paral·lel, ja que “el trajecte que és molt curt, concretament de 2 minuts, ara amb els embussos a la Carbonera es converteix amb un trajecte de 30 minuts”, per això s’ha demanat estudiar la possibilitat un recorregut alternatiu per evitar aquest tram més transitat.

Des del Districte de Sants-Montjuïc, el seu gerent Francesc Jiménez assegura que la llançadora que està funcionant per substituir el funicular “no dura els trenta minuts, però tampoc és la durada a la qual estan acostumats els usuaris”. A més, explica que l’aturada tècnica del funicular s’està realitzant amb el compliment d’una normativa de transport per cable que “obliga a fer una revisió profunda al cap de 22.500 hores de funcionament, i aquest funicular just ara les complia”. Tot i això, des del Consistori es va plantejar a TMB la possibilitat d’haver fet aquesta revisió durant l’aturada del funicular per l’esllavissada, però la falta de disponibilitat d’empreses que fessin revisions a vagons de funiculars va ser la causa per no fer coincidir aquestes dues parades funcionals: “No hi ha gaires empreses que facin aquest tipus de revisions, per tant, en el moment de la parada per l’esllavissada es va intentar fer-la coincidir, però no hi havia tallers” assegura Jiménez.

La Cecília Bufarull, mare d’un alumne de l’Escola Bosc de Montjuïc assegura que “el trajecte és més llarg, ja fa un tomb molt gran, a vegades amb embussos, i hi ha més temps d’espera al carrer fins que no arriba l’autobús”. Bufarull també lamenta que des d’ahir “no ens han avisat del canvi de parada per tornar a baixar”. I és que, des d’aquest passat dilluns, arran de les peticions ateses per TMB, s’ha traçat un nou recorregut més curt de baixada “pel passeig de Santa Madrona i carrer Lleida, un recorregut més circular que fa guanyar uns minuts” descriu Jiménez.

Una altra de les reivindicacions incloses en el comunicat és la d’habilitar marquesines en les dues parades, a la inicial i a la final, per això des del Districte de Sants-Montjuïc, juntament amb TMB, “s’està estudiant l’amplada de la vorera per permetre el pas del vianant”.