Mèxic torna a estar present a la BiblioMusiCineteca amb nous esdeveniments surgits de la presència puntual a Barcelona d´escriptors i artistes.
El passat divendres varem tenir ocasió de gaudir del documental sobre la primera òpera en llengua nauatxl i de conéixer el procès de producció i estrena, amb la presència d´Enid Negrete, la directora i el seu equip de producció, que a finals de mes seràn a la Quadrinneal d´Escenografía de Praga.
Demà dijous l´escriptor i poeta mexicà Irving Ramírez de Xalapa-Veracruz, que just acaba d´arribar avui a Barcelona, presentarà el seu nou llibre El espejo de tiempos futuros (informació a continuació).
Pel dissabte, acabem de lligar, aprofitant l´estancia per pocs dies del periodista Rogelio Espinoza del colectiu premsa lliure LaGuillotina de la Ciudad de México i el pintor Edison Blas, la conferència Prensa Libre, Arte Urbano y luchas indigenas en México. Acte del que us enviarem demà una nova nota informativa amb més material.
Dijous 11-19.00 hores Presentació del llibre ‘El espejo de los tiempos futuros’
La BiblioMusiCineteca i Ediciones Érice tenim el plaer convidar-vos a la presentació del llibre
‘El espejo de los tiempos futuros’ de l’escriptor mexicà Irving Ramírez. L’acte es durà a terme el dia dijous, 11 de juny, a les 19.00 hores. La presentació estarà a càrrec del filòleg, especialista en civilitzacions antigues i director del programa de ràdio El Cercle Enigmàtic, Daniel Rodellas. També comptarem amb la presència de l’autor i de la periodista mexicana Claudia Constantino.
Novel·la en dos temps: un l’Edat Mitjana, on un monjo i els seus amics, busquen llibres sobre l’Anticrist en la història, i descobreixen una profecia essencial; són perseguits per un senyor feudal obsessionat amb el tema, i que els assetja per tota Europa amb el seu poder. Alternativament, es narra una altra història en el futur postapocalíptic: una novel·la distòpica, on un ex defensor (l’única policia admesa), cerca als seus amics d’antany (quan eren joves), dispersos pel món, i s’enfronta a un govern que es coneix com El Sindicat del Crim (els serials killers més famosos), i que permet la violència ja institucionalitzada. I que connecta aquesta trama amb la primera novel·la al final. Es conjuguen la novel·la d’aventures amb la novel·la de tesi. El desenllaç és d’ambigües ressonàncies mítiques.
Qui és Irving Ramírez?
Irving Ramírez (Mèxic). Va publicar els llibres de poesia: Vagabundo en la niebla, Amarizar a solas i Prófugo de simonía. Va guanyar el premi de primera novel·la Juan Rulfo, amb Yo canto el cuerpo gélido (Joaquín Mortíz-Planeta 1999). Va publicar la novel·la: Mi único sueño voluntario, en 2001. I el llibre d’assajos La Nave de Los sigilos el 2002. El 2006 va quedar finalista del premi de novel·la Herralde d’Anagrama amb la seva novel·la El Espejo de los tiempos futuros.
Us hi esperem.
Dissabte dia 13 a les 19.00 hores.
Prensa libre, arte urbano y luchas indígenas en México
Rogelio Espinoza, escritor y periodista, en representación del colectivo La Guillotina de Ciudad de México, hablará de la prensa libre y militante de este grupo.
Son 20 años difundiendo la movilización y las luchas de los pueblos indígenas de México, desde el levantamiento en 1994 de los zapatistas en Chiapas hasta la actual resistencia del pueblo wiharika por la conservación de su patrimonio histórico y cultural en la Sierra de Real de Catorce.
Edison Blas, pintor de origen oaxaqueño, presentará su trabajo en arte urbano y otros formatos de pintura, inscrito también en la lucha de los pueblos indígenas de México por recuperar el espacio y la dignidad que históricamente se les ha negado.
Rogelio Espinoza, escriptor i periodista, en representació del col·lectiu La Guillotina de Ciutat de Mèxic, parlarà de la premsa lliure i militant d’aquest grup. Vint anys de difusió de la mobilització i les lluites dels pobles indígenes de Mèxic, de l’alçament el 1994 dels zapatistas a Chiapas a l’actual resistència del poble wiharika per conservar el seu patrimoni històric i cultural a la Sierra de Real de Catorce.
Edison Blas, pintor amb arrels a Oaxaca, presentarà el seu treball en art urbà i altres formats de pintura, que també s’inscriu en la lluita dels pobles indígenes de Mèxic per recuperar l’espai i la dignitat que se’ls ha negat històricament.
