Text publicat a El Periódico de Catalunya el dia 24 de desemebre
«Cada cop hi ha més atractius que porten la gent al Poble-sec»
Carme Escales. Barcelona
La interpretació del Narcís, el personatge amb paràlisi cerebral lleu d’‘El cor de la ciutat’ (TV-3), va deixar empremta en el currículum de Ferran Carvajal. L’actor de Vilafranca del Penedès és ara el sergent Trotter a ‘La ratonera’, d’Agatha Christie, al Poble-sec, on viu.
Un gran espai diàfan, proveït d’àmplies taules de treball que ocupen professionals liberals, autònoms, petits emprenedors, creatius, dissenyadors, arquitectes o artistes. És un espai de coworking i no està a l’interior d’una antiga nau fabril rehabilitada al 22@. És al Poble-sec, el barri que, segons un dels seus veïns, l’actor Ferran Carvajal (Vilafranca del Penedès, 1976), «en els últims anys s’està modernitzant i enriquint molt gràcies a les aportacions de veïns i de gent que ha vingut a instal·lar-se o a treballar-hi».
En aquest gran espai compartit per treballar, que va obrir les portes al número 27 del carrer de Blesa, el mes de gener del 2013, van començar treballant-hi dos coworkers i avui hi porten a terme la seva jornada laboral cada dia 80 professionals. Entre ells, Ferran Carvajal, el coreògraf, actor, ballarí i cofundador de Thorus Arts, una plataforma de creació i suport a l’art. Carvajal és també copropietari del bar Seco i soci de l’associació cultural associada a aquest negoci.
«La nostra filosofia és intentar mantenir la idea d’un bar de barri amb productes locals i, al mateix temps, que sigui un canal d’implicació amb el veïnat, amb l’oferta pròpia del bar i a través de l’associació cultural del bar Seco», explica l’actor i veí. «Des de l’associació, participem en l’organització d’actes al barri, sobretot en la gestió de la seva festa major, per a la qual muntem concerts i propostes infantils i esdeveniments culturals i gastronòmics», afegeix Carvajal.
Centre cívic exemplar
L’actor que va formar part de l’elenc de Nissaga de poder: l’herència i d’ Infidels, les dues sèries de Televisió de Catalunya, destaca molt en positiu la tasca del Centre Cívic del Poble-sec com a pol aglutinador d’entitats culturals i d’associacions veïnals del barri. «De la seva coordinadora d’entitats forma part l’associació cultural del Seco. És un dels pocs centres cívics que treballen amb codirecció del districte i del mateix barri a través de les seves moltíssimes entitats», explica el veí. «Gestiona, entre altres projectes, La cuina del món, una trobada intercultural que promou el coneixement i l’aproximació de les diferents cultures a través de la gastronomia pròpia de cada país», descriu Carvajal.
«El teixit d’associacionisme del Poble-sec és un dels més grans de Barcelona. Per nombre d’entitats culturals en relació amb l’extensió del barri aquest teixit social és immens. Hi ha moltíssim moviment associatiu», assenyala també un expert en moviment. Carvajal és responsable precisament d’aquest element, el moviment , en l’obra de teatre El President, que Carme Portaceli dirigeix al TNC.
Carvajal compagina les seves actuacions amb la seva feina de coreògraf i assistent de moviment. «Igual que l’atenció a la llum, l’escenografia i el vestuari, a l’escenari teatral també és clau el moviment», apunta l’expert. L’actor i coreògraf beu del seu domini de la dansa, disciplina en la qual es va iniciar en el món de l’espectacle durant els seus primers anys de carrera al costat de la Fura dels Baus i la companyia de dansa Àngels Margarit.
A peu a la feina
L’intèrpret de les limitacions psíquiques i físiques de l’entranyable Narcís, personatge de la sèrie de TV-3 El cor de la ciutat, que mostrava una lleu paràlisi cerebral, ara –i fins al dia 25 de gener– encarna el sergent Trotter a l’obra d’Agatha Christie La ratonera. El Teatre Apolo acull la representació d’aquesta obra que ja han vist més de 10 milions d’espectadors al món, i que fa 62 anys que triomfa ininterrompudament a Londres, amb diversos rècords Guinness . És a més a més l’obra més vista a Barcelona el 2014.
En una passejada, Carvajal es planta cada tarda al teatre de l’avinguda del Paral·lel. «No sempre passa, però ara, gran part de les meves hores de feina les passo al barri on visc des de fa sis anys», explica. Abans, el Raval va ser el seu barri, no gaire lluny de l’actual però «menys tranquil que el Poble-sec», compara. «Aquí vaig trobar una vivenda que m’interessava, a la falda de la muntanya, i més tranquil·litat», afirma. «I abans no coneixia el Poble-sec», afegeix. «És que aquest és un barri on no véns de passada. Si no hi tens alguna cosa, no véns. I, a més a més, la gravetat natural de la muntanya fa que la gent del barri es mogui, normalment, des de casa seva cap al Paral·lel. Si no hi ha alguna cosa que t’atrau molt, no puges», precisa.
«Afortunadament –afegeix– , cada vegada hi ha més atractius que porten la gent cap al barri. Hi ha artesans que comencen a obrir-hi els seus tallers. I terrasses i carrers de vianants que busquen l’equilibri entre l’oci i el descans, en benefici de tots», acaba dient .
