Les Alzines arrencades del Paral•lel
Una vegada més, una actuació d’urbanisme municipal barceloní, sota la glamurosa denominació d’Hàbitat Urbà, ens ha impactat per la seva agressivitat: han arrencat les alzines que hi havia a una illeta del principi de l’avinguda del Paral•lel, en la seva confluència amb la Plaça d’Espanya. A més del seu valor com a arbres, tenien una característica molt especial: eren un important refugi d’avifauna, de fringíl•lids, petites aus cantaires que viuen en llibertat dins una ciutat dura i sorollosa i que, per la reducció de la seva població, han esdevingut tots espècies protegides per la normativa europea, estatal i normatives autonòmiques com la Llei de Protecció dels Animals de 1988. Però això, certs tècnics i responsables polítics ho ignoren o l’obliden per sistema.
La reforma de l’avinguda del Paral•lel, feta sense cap consideració per l’opinió dels veïns, que haurien d’haver estat partícips en ser els primers afectats, manté els mateixos principis de despotisme –il•lustrat o no- que anteriors projectes realitzats a la ciutat. Novament, cal esmenar la plana a aquells que són incapaços de veure, a l’hora de projectar, els diferents aspectes que conformen la realitat urbana, aquest hàbitat per definició complex, aspectes diversos que cal tenir presents per aconseguir que l’actuació suposi sempre una millora de la qualitat de vida, tan esperada pels qui hi viuen. Malauradament, alguns no ho entenen així i, amb una línia d’actuació simplista, prescindeixen d’una part tan enriquidora del paisatge urbà com són els elements naturals que, a més, són el suport i el refugi d’altres essers vius com els fringíl•lids, una simbiosi que representa un privilegi per una ciutat com a Barcelona. L’actuació que es du a terme és el resultat d’una ment pobre i empobridora. Entre altres qüestions, s’hauria pogut trobar una solució per tal de mantenir els dos exemplars que ja hi eren i formaven part d’un medi consolidat, fent-los conviure amb el nou carril bici. Si més no, quan des del CEM donen l’avís i alertem del valor d’aquestes alzines, no ens podíem imaginar el menyspreu d’Hàbitat Urbà cap a la implicació ciutadana i que serien arrencades en menys de vint-i-quatre hores. I a més a més, també servien de refugi d’ombra pel vianant que fa la travessa del desert en una Pl. Espanya que dóna absoluta prioritat semafòrica al trànsit del vehicle privat. Amb aquesta desaparició, tenim ja un Paral•lel més gris, una plaça d’Espanya més desolada i dura i una biodiversitat més empobrida a Barcelona.
Oriol Granados, president del CEM,
Centre d’Estudis de Montjuïc
