Una diada més, la pluja va voler amenaçar l’actuació castellera de diumenge, però, una diada més, els castells es van imposar. Després d’una nit de llamps i trons, i amb un cel que de tant en tant insinuava pluja, els Castellers del Poble Sec, els Castellers de la Sagrada Família, els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Lleida van protagonitzar una diada molt acolorida a la Plaça del Fort Pienc, que està de Festa Major.
Els amfitrions eren els de la Sagrada Família. La colla de verd va tenir un mal dia, marcat sobretot pels problemes que van tenir amb el que normalment és el seu castell estrella: el tres de set per sota. En primera ronda, van fer un intent que va caure a la darrera aixecada. El repetien a continuació deixant-lo en intent desmuntat després que el cap de colla fes baixar a l’enxaneta veient que el castell no estava prou segur. En segona i tercera ronda van descarregar el 4d7a i el 7d7. Al final de l’actuació, van decidir fer una quarta ronda per fer un altre castell, que va ser un 5d7 que va quedar en intent desmuntat perquè l’enxaneta no ho va veure clar. Una llàstima.
Els moixiganguers, colla amiga, han fet aquest cap de setmana una exhibició de bona feina i bon assaig. Dissabte havien actuat a Valls, on havien descarregat la torre de set, el quatre de vuit i el set de set. Al Fort Pienc van fer una diada molt similar, amb la torre, el carro gros i el cinc de set. Als bandarres els queia la baba admirant la solvència amb què van realitzar tots els castells!
Els Castellers de Lleida van tenir una primera ronda accidentada per culpa d’un intent desmuntat de cinc de set, castell que descarregaven en ronda de repetició. A continuació van plantar la segona torre de set de la diada i el quatre de set amb agulla.
Els bandarres van anar al Fort Pienc amb algunes baixes tant a tronc com a pinya. Això els va privar de plantejar els castells límit de la colla, la torre de set i el tres de set per sota. Així doncs, a primera ronda, van descarregar un quatre de set que presentava uns pisos de terços i quarts lleugers que s’han de convertir aviat en els quarts i quints del quatre de vuit. El cinc de set, tot i que molt just de pinya, va aportar nivell a l’actuació (i suor!) a la segona ronda. El tres de set, descarregat a última ronda, va servir per debutar dos dels terços lleugers que han de convertir-se en quarts del tres de vuit. De nou, l’alegria de la colla la va aportar la canalla; diumenge van debutar una acotxadora i dues enxanetes. En resum: pels bandarres el Fort Pienc va ser una diada productiva i de futur, però fluixa a causa de la baixa assistència.
A què esperem per repetir la torre i el tres per sota? I per plantejar-nos el quatre de vuit?
