Daily Archives: 11 de juny de 2014

NOVA LLAR DE L’AFECTAT D’ESCLEROSI MÚLTIPLE, AL POBLE-SEC

L’Associació Catalana La Llar de l’Afectat d’Esclerosi Múltiple d’Hostafrancs ja té el nou local cedit pel Districte de Sants-Montjuïc. Situat al principi del Passeig de l’Exposició, al barri de Poble-sec, l’equipament compta amb un espai d’uns 500 metres quadrats distribuïts en dues plantes.

Blas Membrives, president de l’associació, comenta “Per fi tindrem un lloc més adequat que el que tenim ara” i afegeix que aquest nou local és “un espai més gran” però “una mica lluny per nosaltres”. Tot i la nova ubicació, des de La Llar estan molt contents de com serà la seva nova seu, “l’Ajuntament l’ha posat molt bé” destaca Membrives.

Blas Membrives comenta també, que el local està encara per equipar i cal fer tot l’interior. Per la seva part ells ja han comprat el material de fisioteràpia i rehabilitació necessaris, així com el d’oficina. Tot aquest material està valorat en uns 100.000 euros, afegeix Membrives. A diferència de com passa en el local actual, cada activitat es farà en el seu lloc, el que els permetrà treballar “molt més ràpid i amb moltes més facilitats”.

Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc, explica que la cerca del local no ha estat fàcil, ja que calia que aquest complís certes característiques. Jiménez ha explicat que l’espai escollit és un dels locals que construeix el Patronat Municipal d’Habitatge, després els cedeixen a l’Ajuntament per un lloguer que s’estableix en un conveni i aquest en pot fer ús.

Pel que fa al lloguer que hauran de pagar des de l’associació, Jiménez ha remarcat que es tracta d’un valor simbòlic, un cànon de 650 euros l’any. El gerent del Districte també ha quantificat el cost de les obres d’adequació en uns 400.000 euros, aproximadament. Està previst que el trasllat es pugui fer d’aquí a un any, ha matisat Jiménez.

DISMINUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA DE SANTS-MONTJUÏC EN MÉS DE DUES MIL PERSONES

L’Informe Estadístic “La població estrangera a Barcelona”, basat en el padró a 1 de gener de 2014, del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, mostra que la població estrangera de Barcelona és de 267.578 persones, el 16,7% del total de la població resident a la ciutat. Això representa una disminució de 12.469 residents estrangers, un 4,5% menys que l’any anterior.

Pel que fa al nostre districte la població estrangera a Sants-Montjuïc es redueix en 2.135 persones i es queda en 34.036 ciutadans, un 18,9% dels habitants del districte. La disminució més accentuada ha estat als barris del Poble-sec en 678 habitants menys (-5,4%), Sants amb 400 santsencs (-5,7%) i Hostafrancs 286 hostafranquins (-8,1%).

Aquesta baixada es deu bàsicament a la disminució de residents provinents d’Amèrica del Sud i Àsia. En canvi la població de la Unió Europea i d’Àsia Oriental ha incrementat lleugerament. La important disminució de residents llatinoamericans es deu a una doble raó: un procés important de retorn voluntari al país d’origen i a processos de nacionalització de molts residents llatinoamericans que adquireixen la nacionalitat espanyola.

Malgrat aquesta important disminució de la població estrangera en xifres absolutes, hi ha moviments migratoris minoritaris d’entrada i de sortida, que progressivament poden anar fent variar la composició dels residents segons les nacionalitats. Per tant, podem estar a l’inici d’un nou cicle en què Barcelona concentra una elevada mobilitat de població d’entrada i de sortida ja que d’una banda, manté l’atracció de població estrangera, especialment europea, i de l’altra, en surten aquelles persones que opten per tornar als països d’origen per afrontar millor la situació econòmica. Tanmateix, no es poden extreure lectures simplificadores d’unes dades que mostren moviments poblacionals molt complexos.

Evolució de la població estrangera a Barcelona
L’any 2009, es va produir el màxim de població estrangera resident a la ciutat de Barcelona, aquell any eren 294.918 residents estrangers. Des d’aleshores els estrangers residents han disminuït fins a 267.578 és a dir 27.340 persones menys. Es tracta, doncs, d’una disminució substancial, però que no fa disminuir la diversitat estructural existent a la ciutat, atès que paral·lelament s’ha produït un important procés de nacionalitzacions i de naixements de producte de parelles mixtes. És a dir, a l’actual padró hi figuren persones que abans eren estrangeres, però que actualment han adquirit la nacionalitat espanyola i per tant, figuren en el padró com a nacionals.

Per Nacionalitat
Per nacionalitats, observem una presència cada vegada més notable de les nacionalitats de la unió europea entre les més representades a la ciutat, en especial italians. Seguint els italians tenim els residents procedents de Pakistan, Xina, França, Marroc i Bolívia.

Tot i amb això, les nacionalitats que més han augmentat proporcionalment al pes que tenien el 2013 a la ciutat són les dels grups més minoritaris. Un petit augment del nombre de residents estrangers, atès que són pocs el nombre total de residents d’aquestes nacionalitat comporta un important augment relatiu.

Són els casos de Sud- Àfrica (increment de 34,6%), Kazakhstan (increment de 10,3%), Estònia (22,2%) , Egipte (+18,1%) i Síria (increment del 17,5%). Cal destacar el cas Sirià (increment del 17,5%, atès el greu conflicte que pateix aquest país. En aquest cas el nombre de residents estrangers es deu a un important increment en les sol·licituds d’asil i refugi.

D’altra banda, en canvi, s’ha produït la disminució de les nacionalitats llatinoamericanes amb presència important a la ciutat, entre les quals destaquen Equador (-20,7%), Colòmbia (-20,2%) i Perú (18%).

Per districtes
Per districtes, per primer cop cal destacar que la població estrangera resident a Barcelona ha disminuït en tots els districtes de la ciutat. El descens més important en nombres absoluts s’ha produït a Nou Barris (-2.137) , seguit de Sants–Montjuic (- 2.135) i Ciutat Vella (- 1.452).

Població estrangera per barris
La població estrangera a Barcelona experimenta una disminució en 59 dels 72 barris de la ciutat, mentre que només en 13 barris ha crescut.

Els barris que tenen una caiguda més important de la població estrangera en nombres absoluts són: El Raval (-1.260), el Poble Sec (-678), La Sagrada Família (-490), Ciutat Meridiana (-467), Sant Andreu (-451) i El Guinardó (-426).