Monthly Archives: maig 2014

Des del dilluns, 5 de maig de 2014 fins al dilluns, 2 de juny de 2014

Els participants han de fer un recorregut per dotze dels establiments col·laboradors del Poble-sec adherits al programa Voluntariat per la llengua. A l’aparador de cada establiment, hi trobaran un cartell amb la foto d’un lloc o d’un personatge relacionat amb el 1714 i una breu explicació. Cal descobrir de quin personatge o lloc es tracta i verificar la resposta amb l’ajut dels comerciants.

Els premis per als guanyadors de la gimcana són cedits per l’Associació de Comerciants Poble-sec Paral·lel que col·labora en aquesta activitat. El full de respostes s’ha de lliurar, abans del 2 de juny, a la delegació de Sants-Montjuïc del CNL de Barcelona, c/ Guitard, 17.

Tot i el compromís que la gestió del Centre Cultural Albareda es faria a través de la societat civil del barri del Poble-sec finalment el Districte ha optat per la gestió municipal d’aquest equipament inaugurat el novembre del 2012. Francesc Jiménez, gerent del Districte de Sants-Montjuïc, explica que s’ha posat en concurs la prestació de la gestió del centre, tot i que la direcció seguirà sent municipal. És a dir, serà un funcionari de l’ajuntament qui es faci càrrec de la direcció. En canvi, els equips de dinamitzadors i l’equip auxiliar seran posats a concurs públic. L’empresa que el guanyi serà l’encarregada de contractar aquest personal. Aquesta contractació inclou “dos dinamitzadors, un generalista i l’altre especialista en música, ja que el centre d’Albareda estava especialitzat en això; uns informadors i un auxiliar polivalent”, concreta Jiménez.

Josep Guzmán, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, comenta: “Esperem que algun dia tinguem la gestió cívica perquè creiem que és el futur de les entitats i del veïnat en general, el veí ha de gestionar els equipaments públics que té al voltant d’on viu.” I afegeix, contrariat, que “aquesta legislatura s’acabarà i el tema de la gestió cívica quedarà pendent”.

Tot i això, segons explica Jiménez, hi haurà un consell rector en el qual hi participaran les entitats del barri. El concurs està previst que es faci abans de l’estiu, d’aquesta manera al mes d’agost ja es podrien contractar els serveis.

L’activista veïnal de la Bordeta, Josep Romeu, i l’escola de Bosc de Montjuïc rebran la Medalla d’Honor de la Ciutat d’aquest 2014. Així es va decidir per unanimitat en el Consell Plenari del Districte que es va celebrar ahir al vespre. Va ser una proposta ja consensuada prèviament per unanimitat i que per tant va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups. Sobre Josep Romeu, Jordi Martí, regidor del Districte de Sants-Montjuïc en va destacar que és una “persona coneguda per tots els veïns, no solament de la Bordeta, sinó de tots els barris del districte” i per l’amplitud de serveis que voluntàriament presta als barris. Romeu, que assistia al Consell com a oient, va comentar: “Quan m’han proposat de fer una cosa mai he estat capaç de dir dic que no puc.” Sobre l’escola de Bosc el regidor va comentar que a més del centenari també se li volia fer un reconeixement “essencialment pel seu centenari però també per la importància de representativitat de l’escola pública i l’escola municipal”. Durant el plenari també es va debatre la creació i les normes de funcionament intern del Consell del Parc de Montjuïc, que va ser aprovat per unanimitat.

En l’informe del regidor Martí es va centrar en explicar les mesures d’impuls de programes d’ocupació i formació de la Marina de Port i la Marina de Port Vermell, Va comentar que l’Ajuntament de Barcelona ha signat recentment un conveni amb la fundació Mans a les mans que implica una inversió de 150.000 euros. “No tots dedicats a la Marina però si parcialment dedicats a treballar amb joves de les Marines amb risc d’exclusió social” amb l’objectiu de donar-los més formació per tal de reduir la taxa de desocupació.

En l’informe Jordi Martí també es va referir a la regulació d’habitatges d’us turístic, la remodelació del Paral·lel i la instal·lació d’ascensors a la parada de metro del Poble-sec, la finalització de les obres als carrers Trajà i Font Florida, de les obres del carrer Canalejas, de la recuperació del passeig de la Zona Franca entre Can Tunis i el carrer Motors al mes de juny, de la finalització de la plaça Llorca i del carrer Diligències i la plaça Alta de Can Muns, de les obres previstes per la tardor (Ermengarda, Daoiz i Velarde, reurbanització de la plaça del Centre, enderroc i urbanització de l’edifici de la Pèrgola, a Montjuïc, urbanització dels carrers de Plus Ultra, inici de les obres de Can Mantega, etc.) Martí també va referir-se a la propera obertura de Can Muns i del CAP de Bordeta-Magòria, del Mercat de Sants, del local de la Llar, que va dir que estarà en funcionament el 2015, del camp de futbol Ibèria, de l’inici de les obres de la Lleialtat Santsenca el mes que ve, etc.

En la part d’impuls i control el grup del PSC, per boca del conseller Jordi Cunill, va exposar que Barcelona “històricament ha estat mancada d’un servei de metro que doni servei a tots els barris de la ciutat”, referint-se especialment als de la Marina. Per això va demanar que s’instés al govern de la ciutat a liderar el compliment de la “Moció sobre infraestructures metropolitanes” aprovat pel parlament català el passat 25 d’abril. La proposta socialista va ser aprovada per unanimitat.

Per part del PP, el conseller José Antonio Calleja va explicar que els carrers Melcior de Palau, Robrenyo, Guitard i Comtes de Bell-lloc “tenen les voreres i el paviment en mal estat” i que “moltes voreres són estretes i els cantells estan deteriorats”. Això fa que la mobilitat sigui difícil i molts vianants han de baixar de la vorera. Per això va demanar que es destinin els diners necessaris a arreglar-ho i que es finalitzi el camí escolar d’aquesta zona. També es va aprovar aquesta proposta, tot i que amb l’abstenció CiU

“Des de fa uns anys la targeta rosa ha estat un dels aspectes més reconeguts de la millora de la qualitat de vida de la gent gran i de les persones amb discapacitat”, va exposar Joan Sanromà, conseller d’ICV-EUiA. Amb aquests arguments va demanar que s’insti al govern municipal a utilitzar l’Index de la Renda de Suficiència de Catalunya per permetre a més ciutadans accedir als avantatges d’aquesta targeta. La proposta també es va aprovar per unanimitat.

Finalment, també va comptar amb el suport de tots els grups la proposta d’ERC que va exposar el conseller Jordi Suñé i en què va demanar que es prepari una actuació preventiva per evitar robatoris en establiments, pisos i locals del barri de la Bordeta especialment tenint en compte que s’apropa l’estiu ja que “en les últimes setmanes hem notat un augment de robatoris en diversos pisos”.

Les obres d’urbanització de l’avinguda del Paral·lel, al barri del Poble-sec, han començat aquest passat dilluns. Tot i això, no representen noves afectacions al trànsit ja que es fan en el mateix espai on en els darrers mesos s’han estat fent les obres del col·lector. El conjunt de l’obra compta amb un pressupost de gairebé 9,5 milions d’euros i es preveu que s’allarguin fins al març del 2015.

Un dels canvis que notarà el veïnat un cop enllestides les obres són les millores de l’accessibilitat a la parada de metro del Poble-sec, on s’hi instal·larà un ascensor. Aquesta havia estat una reivindicació de les entitats del barri que finalment s’ha incorporat al projecte. “Ja que fas el Paral·lel, que menys que si tenim una estació posar-hi un ascensor”, comenta Josep Guzmán, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec. Aquesta part de l’obra està pressupostada amb 2 milions d’euros i consta de tres ascensors que connectaran les andanes, el vestíbul i el carrer. A més, també es col·locaran rampes per millorar l’accés entre les barreres d’accés i els ascensors.

Un altre canvi substancial serà el de traslladar el carril bici al mig de la calçada. “On està ara és perillós”, comenta Guzmán. Amb la nova ubicació s’evitarà la interferència amb els girs dels vehicles que van cap a l’Eixample, es racionalitzarà la interferència amb els passos de vianants, i hi haurà menys conflicte entre els ciclistes i els passatgers que pugen o baixen de l’autobús, els vianants que accedeixen als contenidors i els vehicles que accedeixen als guals.

El projecte també preveu que es guanyin més espais per als vianants, ampliant les illetes de la banda de l’Eixample i peatonalitzant la majoria d’encreuaments de la vorera de la banda del Poble-sec “per què no hi hagi persones que vagin passejant per la vorera del Poble-sec i hagin d’anar baixant i pujant a cada cruïlla”, comenta el president de la Coordinadora. Així, es pavimentaran al nivell de la vorera les cruïlles que no formin part de la xarxa viària bàsica, és a dir, on el Paral·lel conflueix amb els carrers Vallhonrat, Ricart, Blasco de Garay i Margarit.

La joia de la corona del projecte és el nou sistema d’enllumenat amb fanals que incorporen diferents tipus de sensors i d’elements de comunicació. Així, els nous fanals del Paral·lel representen una millora de l’enllumenat segons els criteris del Pla Director d’Il·luminació, amb l’objectiu d’afavorir l’eficiència energètica i millorar la sensació de seguretat del veïnat. Seran uns fanals amb dos tipus d’il·luminació, una de funcional i una altra d’ornamental, a base de leds. Els fanals, a més, també allotjaran nodes de connexió wifi i sensors mediambientals.

Sobre el conjunt del projecte, Jordi Martí, regidor del Districte de Sants-Montjuïc considera que “és una importantíssima inversió, un projecte que transcendeix el Poble-sec”. Assegura que es tracta d’“un eix de ciutat” i que l’objectiu és “posar-lo en valor”. El disseny del projecte ha comptat amb la participació de moltes entitats dels tres barris i els tres districtes que comparteixen aquesta avinguda, tot i que inicialment, segons comenta Josep Guzmán, va costar que es donés aquesta oportunitat a les entitats. Actualment però, hi ha en marxa una comissió de seguiment on hi poden participar totes les entitats que ho vulguin.

Tot i això, segons Guzmán, queden coses per concretar. Per exemple, diu que no s’ha parlat sobre com ha de ser el mobiliari urbà ni tampoc s’ha començat a treballar en el pla d’usos que considera que “és un tema molt cabdal per la Coordinadora”. “No volem que el Paral·lel sigui com el carrer Blai, per no fer un pla d’usos al moment, però molt més gran”, comenta. Guzmán considera que com que és una tasca laboriosa caldria començar a treballar-hi de seguida. Segons diu, és una qüestió que està sobre la taula de la Comissió de Seguiment però per ara només s’ha parlat de la part urbanística del projecte.

El passat cap de setmana es va celebrar a la plaça dels Ocellets la 34a Fira de Sant Ponç del Poble-sec. Tot i l’origen tradicional com a espai de venda de fruita confitada, herbes remeieres, mató i mel, des de fa uns quatre anys la fira ha anat introduint paulatinament altres productes. Així doncs, la fira està esdevenint “una barreja de producte típic de Sant Ponç i de producte ecològic i de proximitat”, és a dir, seguint la filosofia Slow Food, explica Chiara Bombardi, responsable de l’organització.

Passejant doncs per les parades de la fira es poden veure també formatges, pa, cerveses… També hi participen alguns comerços del Poble-sec “perquè creiem que són especialment afins a aquesta fira de Sant Ponç”, comenta Bombardi. Alguns d’aquests són La Fabrique, que utilitza farines ecològiques i processos naturals, o La Lleteria, una botiga de productes ecològics. Durant els dos dies que es va celebrar la fira, també van organitzar tallers amb contingut pedagògic i degustacions.

Chiara Bombardi explica que amb aquesta nova tendència de la fira algunes persones, sobretot la gent més gran, “s’escandalitzen molt” perquè estaven habituats que hi hagués sobretot mel i fruita confitada. Tot i això, assegura que ja se senten satisfets quan proven la “qualitat excel·lent” dels productes que s’hi ofereixen. Tenen també alta afluència d’un públic jove, que ja d’entrada acull el model de fira amb més bons ulls, i una presencia de gent d’orígens i cultures diverses, per qui també representa una bona oportunitat per apropar-se als productors locals que no poden trobar en els supermercats.

El Jan és un paradista que participa per primera vegada a la fira. Explica que ells fan “pa ecològic, pa convencional i pans especials”. Es mostra encantant i convençut que voldrà repetir. Assegura, a més, que li agrada veure que hi ha molts productors locals i amb productes amb el segell Slow food. La Carme, en canvi, ja ha participat en diverses ocasions a la fira de Sant Ponç del Poble-sec. Ells són productors de cervesa artesanal des de fa 10 anys i assegura que “a la gent li agrada molt, la nota diferent de la industrial i la sap apreciar”.

L’Escola de Bosc de Montjuïc celebra els cent anys d’història, 1914-2014.

Us adjuntem el cartell amb el programa d’actes, des del 8 al 17 de maig.

El 8 de maig d’ara fa 100 anys s’obrien les portes a Montjuïc de l’Escola de Bosc. Per commemorar el centenari d’aquesta escola municipal, innovadora en el model pedagògic de l’època, el centre i l’Ajuntament de Barcelona estan preparant diversos actes entre el 8 i el 17 de maig.

L’escola va ser creada a partir d’una proposta de la comissió de cultura de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1911 però no va ser fins tres anys més tard que no va entrar en funcionament. “Aquesta escola va ser pensada per fer salut”, explica Roser García, professora, exalumna i mare d’alumnes. Es va fer perquè hi poguessin anar els nens de la ciutat que patien algun tipus de malaltia respiratòria. “Seguint les tendències pedagògiques europees de les escoles a l’aire lliure es va pensar també transportar aquest model a Barcelona”, explica García.

L’edifici on hi ha l’escola es coneixia com la finca de la Satalia i era el xalet d’estiu del senyor Josep Laribal. És d’estil neoàrab i compta amb diferents edificis pensats per acollir actes de divertimento de la societat de l’època com tir al colom, al conill, baralles de gall… Quan el senyor Laribal va morir sense descendència, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la casa. Això va ser el 1909. Quan es va decidir la creació de l’escola, doncs, ja disposaven de l’edifici. “Cal pensar que la muntanya de Montjuïc encara no estava urbanitzada” sense carretera, només els camins naturals, comenta Roser García.

Rosa Sensat i Antolí Monroy van ser els primers directors del centre que tenien l’objectiu de treballar per a una educació posant en pràctica els principis de “l’escola nova” d’Europa. La gran novetat per l’època era que “l’alumne seria el centre del seu propi aprenentatge” cuidant molt el contacte amb la natura, la higiene personal, l’alimentació i la part mèdica. “El contacte amb la natura era bàsic, tant per l’aprenentatge com per la salut”, apunta la professora. “Ara intentem tornar-nos a basar en aquests principis pedagògics del començament de l’escola”, diu, i és que durant els anys del franquisme a l’escola el català estava prohibit, hi havia adoctrinament polític i es va aparcar el projecte pedagògic que havia imperat fins llavors basat en la llibertat i l’autonomia de l’alumne. Abans, però, durant la Guerra Civil l’escola s’havia mantingut oberta. “Ens consta que les nenes feien jerseis i petos pels soldats del front”, explica. I quan hi havia bombardejos baixaven per uns túnels fins als refugis del teatre Grec.

A partir dels anys 70 s’intenta recuperar “el model pedagògic inicial i l’ideari inicial en què ens definim com escola catalana, laica, i on l’alumne torna a ser una mica el protagonista i el centre de l’aprenentatge”, explicar Roser García, que defineix el projecte actual com a col·lectiu, on hi ha un equip de mestres força estable i on les coses funcionen “parlant, reunint-nos i arribant a acords”.

Per preparar les celebracions del centenari han comptat amb una àmplia participació de pares, mares, alumnat i professorat. “Han estat hores i hores treballant a les nits i a les tardes perquè això surti bé”, explica l’Eva Chacón, directora del centre. Ja van comentar les celebracions durant les festes de Carnaval, que es van disfressar com a ciutadans del 1914. En motiu del centenari també han estrenat uns gegants, que han batejat els nens però que han encarregat a un geganter. Els nens i nenes, però, van poder visitar el taller mentre s’elaboraven. Aquests gegants es faran ballar per primera vegada demà amb l’acte principal del centenari. L’alumnat també ha inspirat tots els dibuixos i logos que s’han utilitzat pel promocionar la commemoració del centenari.

L’escola també ha volgut encarregar una cançó del centenari composta per un músic però “amb les frases, i els pensaments i els records dels nens de l’escola” , explica Chacón. “Tot ha estat molt viscut per tota la comunitat educativa, cosa que ens fa molt feliç”, assegura.

També demà s’inauguraran dues exposicions i es farà acte institucional al Saló de Cent. “Ens fa molt contents perquè pensem que l’escola de Bosc pertany a la ciutat de Barcelona”, diu la directora. Sobre les exposicions, de producció pròpia, una porta per títol “Escola de Bosc, cent anys d’escola” i farà un recorregut per la història del centre recopilant imatges i materials de les diferents èpoques. La segona recull fotografies del passat i del present i recrea les activitats, els llocs i els ambients des dels inicis de l’escola fins a l’actualitat.

En els dies successius hi ha previst pel 10 de maig una trobada d’antics alumnes i mestres on hi ha prevista una gran participació; el 12 de maig la celebració de Sant Ponç, vinculat al centenari; el 14 de maig la Fundació Miró, amb qui tenen molta vinculació, els regala la projecció de Les mestres de la república de Pilar Pérez Solano, documental guanyador d’un Goya el 2014 seguida d’un col·loqui amb Salvador Domènech, historiador i pedagog; el 15 de maig una xocolatada, espectacles pels infants i el concert de la coral Allegro amb un programa de la nova cançó; i finalment, el 17 de maig, durant tot el dia, faran diversos actes entre els quals hi haurà balls de gegants, castellers, correfoc, dinar popular, espectacles, actuarà el grup de gòspel Gràcia, un sopar de germanor… Eva Cahcón considera que és un “privilegi” poder celebrar els 100 anys de l’escola. “Ens fa moltíssima il·lusió”, diu. Per la Roser García, que ha viscut l’escola com a alumna quan era una nena i ara com a mestra i com a mare, assegura: “Penso que sóc una persona privilegiava”. “Els records com a alumna són molts, molt variats i amb molt de carinyo”, diu.

El diari digital www.eldiario.es dedica una bona referència als moviments veïnals del Poble-sec i de Sant Antoni, en relació a la reforma municipal del Paral·lel:

Una plataforma veïnal amb diversos accents serà la veu opositora al Pla Paral·lel. A partir d’ara, les diferents esmenes a la polèmica remodelació d’aquesta important artèria de Barcelona es vehicularan pel mateix camí i sota el paraigües d’una única plataforma que mirarà d’aturar, o influir, un projecte que “no té el suport de bona part del veïnat”, tal i com sostenen els impulsors de la plataforma, que tindrà el nom d’Aturem el Paral·lel.

Aquest diumenge 11 de maig, col·lectius del teixit associatiu tradicional, associacions de veïns, assemblees de barri, col·lectius culturals i veïns dels barris de Poble-sec i Sant Antoni van arribar a un acord de mínims per unir-se i pressionar amb més força a l’Ajuntament. “Abans de seguir amb el projecte, cal que s’escolti als veïns, ignorats en les comissions de seguiment que s’han fet fins ara”, deien els assistents que, després de gairebé cinc hores de debat, van donar per aprovada la nova plataforma.

El primer objectiu d”Aturem el Pla Paral·lel’ és, com el seu nom indica, l’aturada de l’actual projecte de reforma i un nou procés de participació veïnal que hauria de satisfer tres eixos. D’una banda el replantejament de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’eixample de Sant Antoni; la reformulació de la inversió econòmica en la nova il·luminació pressupostada en 2,8 milions d’euros; i la necessitat d’un Pla d’usos a favor de l’economia social. Mentrestant, els veïns demanen una moratòria immediata en les llicències d’hotels, pisos turístics i terrasses.

Per dur-ho a terme, els veïns han format diverses comissions —de negociació, de continguts, de difusió i de comunicació— i des d’avui s’han posat a treballar en una agenda d’accions immediata. Sobre la taula es preveuen mobilitzacions de cara el mes de juny, accions de sensibilització veïnal i, com a eina de lluita, estudien impulsar un Pla d’usos, un instrument urbanístic que podria regular l’ús del sòl i les activitats públiques. “Un Pla d’usos pot ser una eina interessant si es fa amb i per al veïnat o pot ser un element més al servei l’especulació i dels mercats si passa com a Ciutat Vella”, alerten algunes associacions de la plataforma.

Un Paral·lel pels veïns o pels turistes?

Entre les principals punts d’oposició els veïns demanen que els beneficiaris de la remodelació siguin els ciutadans i lamenten que el pla es faci per afavorir el lobby turístic. “És evident que si l’Ajuntament, des del primer moment ha tingut com a principal aliada una fundació privada els seus interessos siguin privats”, sosté l’associació d’urbanisme Raons Públiques, que va dinamitzar l’assemblea de diumenge.

Un altre dels inconvenients que troben els activistes són les conseqüències del Pla, al que, diuen, li ha mancat un estudi sociològic rigorós per determinar-ne els riscos. Segons l’Assemblea de Barri del Poble-sec, un dels col·lectius més actius que nodreixen la nova plataforma, “el barri ja està patint els efectes de la turistificació, com ara la revalorització del sòl, l’augment del preu de la vida, o el risc de gentrificació”, és a dir, la substitució dels veïns tradicionals per altres amb més poder adquisitiu.

El Pla de l’Ajuntament, que té com a principal soci la Fundació El Molino (FEM), preveu la creació de sis placetes en forma de ‘Y’ que no convencen els veïns. “Creiem que les places haurien de ser rectangulars, això facilitaria que s’hi puguin fer activitats al carrer”, sosté Toni Oller, de l’associació sociocultural Talia Olympia, que demana recuperar l’esperit del Paral·lel, on les actuacions de petit format a la via pública –“sempre amb mediació veïnal per conciliar l’activitat artística amb el descans veïnal”— eren el pa de cada dia.

Despesa excessiva en il·luminació

Segons dades facilitades pel mateix consistori, del pressupost total del Pla, que estarà enllestit en deu mesos, és de 9.500.000 euros. El 30% d’aquesta xifra es destinarà a il·luminació, és a dir, prop de 2,8 milions d’euros, dels quals 1,1 milions seran per a noves faroles d’última generació (6.500 euros cada una), equipades per exemple amb càmera de vídeo vigilància, connexió wifi i sensors mediambientals. I és que l’enllumenat de l’avinguda és un dels principals canvis que preveu el projecte, que contempla un joc de llums funcionals i un altra d’ornamentals per convertir l’avinguda amb el “Brodway barceloní”, com defensa el Pla del consistori.

Amb el veïnat de la zona mobilitzat, les reaccions polítiques de les forces de l’oposició no es faran esperar. Val a dir que fins ara ha estat habitual veure representants de la CUP i de Procés Constituent a les assemblees de debat prèvies a la creació de la plataforma. Ara és també ICV-EUiA qui es posiciona sobre el tema en declaracions a aquest mitjà: “El Pla Paral·lel no té una concepció transversal que faci d’eix vertebrador dels barris, sinó que té vocació de connectivitat entre els creueristes que arriben al Port i Montjuïc”, sosté el cap de files d’ICV a barcelona, Ricard Gomà, que creu que la reinterpretació de CiU del Pla inicial –aprovat sota mandat de l’alcalde Jordi Hereu— s’inscriu en la lògica de ciutat de Trias.

En un moment en què la ciutat ha viscut diversos processos de lluites davant de privatitzacions –com ara les del Parc Güell, el Castell de Montjuïc, el els usos del Port o el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau— l’avinguda del Paral·lel té tots els números per ser el següent conflicte entre el model de ciutat imperant i les resistències veïnals. Mentrestant, el projecte segueix en plena execució.

Els Castellers de Sants van celebrar el passat cap de setmana el 21è aniversari de la colla amb grans castells alçats amb seguretat i sense passos enrere. Com sempre, el dia abans de la diada d’aniversari fan les vigílies a la plaça d’Osca, una actuació de preparació però no per això mediocre: van presentar un 2 de 7, un 3 de 8 i un 7 de 7. “I, importantíssim de la diada de vigílies, és el castell de dones”, comenta Joaquim Andrés, portaveu de la colla. Es tracta d’una construcció feta íntegrament per dones, en totes les posicions, fins i tot les gralles i els timbals. Les borinotes van alçar dos castells simultanis: un 3 i un 4 de 6 amb pilar. “Amb molta seguretat, descarregat a la primera”, comenta Andrés, que explica que són una de les colles amb més proporció de noies. “Vam estar molt contents que les noies i les dones de la colla puguin fer aquests castells”, diu. En aquesta actuació de dissabte a la tarda els va acompanyar la colla Jove de Sitges, que també van fer un bon paper.

Diumenge, el dia pròpiament de la diada d’aniversari, van començar despertant el barri força aviat amb les matinades. En l’actuació, que es va fer a la plaça Bonet i Muixí, els van acompanyar Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró. Els de Sants van portar a plaça un 3 de 8; un 2 de 8 amb folre, “el primer folre de la temporada”, puntualitza Andrés; un 4 de 8 i dos vanos de 5 a la vegada a més del pilar de 4 caminat que va anar des de la plaça fins dalt les escales de l’església de Santa Maria de Sants. Els Capgrossos de Mataró van portar un 4 de 8 i van ensopegar amb el 3 de 8, que els va caure. Els de Mataró van tancar l’actuació amb un 2 de 7. Els Xiquets de Tarragona van presentar al veïnat santsenc un 3 de 8 i un 4 de 8, tot i que aquest segon se’ls va resistir una mica i van haver-ho d’intentar un parell de vegades. En la darrera ronda els de Tarragona van portar a plaça un 2 de 8 amb folre.

La diada es va tancar amb un dinar popular a la plaça on van superar les 250 persones. Va ser “un dia d’alegria i molt contents”, comenta Joaquim Andrés. Diu que en els 21 anys de la colla “s’ha treballat molt, ha passat moltíssima gent per la colla i ara som moltíssims”. A més, també apunta que la tendència sempre ha estat cap a millorar.

Els Castellers del Poble Sec celebraven el seu 15è aniversari amb una gran diada i la inauguració del seu nou local, Can Bandarra. “Ha estat un cap de setmana molt important per tots els castellers del Poble-sec”, comenta Ariadna Kun, portaveu de la colla.

Els actes de l’aniversari ja van començar el dissabte amb un cercavila de 15 pilars fets davant dels 15 llocs més emblemàtics per l’entitat per commemorar el 15è aniversari. Van trigar quatre hores a fer tot el recorregut, que va tenir com a primera parada les fonts de Montjuïc amb el MNAC de fons “ja que al nostre escut hi figura una enxaneta posada allà davant de les fonts”, diu Kun. Tot seguit, van anar parant davant dels locals que els havien servit de lloc d’assaig fins al moment. “El primer local va ser la casa d’un dels presidents, passant per un local molt petit, que ara és una fruiteria, fins al local d’assaig i social d’ara al carrer Blesa”, explica Kun. I afegeix: “Hem assajat des del carrer fins a un centre cívic, a una parròquia, a una escola i a tots aquets llocs vam fer un pilar”.

Diumenge, diada de l’aniversari, va coincidir també amb la inauguració de Can Bandarra, situat al carrer Blesa. A més, estrenaven una nova plaça castellera, és a dir, un nou espai per fer castells a la confluència del carrer Blai amb Nou de la Rambla. A la plaça van portar-hi la torre de 7, el 3 de 7 per sota i el 5 de 7. Els van acompanyar en aquesta diada els Castellers d’Esplugues i els Salats de Súria, que també van fer bon paper amb un 3 de 7, un 4 de 7 amb agulla i un 4 de 7 els d’Esplugues; i un 3 de 7, 4 de 7 i 3 de 6 amb agulla els de Súria.

A la inauguració del nou local hi van estar presents el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i alguns polítics del barri. La jornada es va completar amb un dinar i les actuacions de Jaume Barri i els Tabalers del Poble-sec.

Els Castellers del Poble Sec donen per inaugurat el Nou Can Bandarra i s’endinsen en el 15è Aniversari

Caps de setmana com aquest consoliden als Castellers del Poble Sec com a colla de barri amb altes
expectatives. Dissabte 10 durant el matí van celebrar un dels actes més esperats del 15è Aniversari, el
“15 anys 15 pilars”, que va consistir en construir quinze pilars a quinze localitzacions del barri que han
marcat la història de la colla. Diumenge 11 va ser l’esperada Inauguració del nou local social i d’assaig
dels bandarres. La jornada va comptar també amb una diada castellera, on van participar com a
convidats els Castellers d’Esplugues i els Castellers de Súria, i on els banarres van descarregar la
primera torre de set de l’any.

Els 15 anys 15 pilars es van dur a terme en forma de recorregut històric per Poble-sec. Es van
descarregar tots quinze sense repetir cap membre de tronc i repetint tantsols dues enxanetes. El primer
va tenir lloc a les fonts de Montjuïc, fent honor a l’escut de la colla, que figura una enxaneta amb el MNAC
i les seves llums de fons. Els castellers van passar pels diferents llocs on la colla ha assajat durant
aquests anys (el Sortidor, la parròquia, una escola), pels diferents locals socials que ha tingut (alguns
semblen tan petits ara!) i per diferents espais emblemàtics del barri, des del C/Blai on celebren les seves
diades, a les Tres Xemeneies on organitzen el Sec a Sac, els concerts multitudinaris de la Festa Major del
Poble-sec. L’últim pilar el van fer dins el Nou Can Bandarra, el local social i d’assaig que inaugurarien el
dia següent.