Monthly Archives: juliol 2013

La Coordinadora d’Entitats del Poble-sec col•labora en la difusió i inscripció de la VIA CATALANA cap a la Independencia 11 de setembre de 2013

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització de base transversal i unitària que té com a objectiu la independència de la nació catalana per mitjans democràtics i pacífics.

A més de la màxima mobilització, és necessari comptar també amb la predisposició i la disciplina per tal d’aconseguir que tothom estigui al tram que se li ha assignat de la Via Catalana.

L’èxit d’aquesta Diada, doncs, passa també perquè la cadena esdevingui un èxit logístic.

Pre-inscripció a la cadena humana de l’11 de setembre a través de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec

Si tu o algú més vol formar part de la cadena humana del proper 11 de setembre en els trams del Paral•lel cal que ompli la butlleta amb totes les dades sol•licitades abans del 30 de juliol a les 14 hores.

Si seguiu el vincle adjunt, podeu veure imatges de la participación de Castellers del Poble-sec a la Diada Castellera de Festa Major del Poble-sec 2013.

Per tal de saber-ho tot del GREC 2013, podeu entrar al web del festival: http://grec.bcn.cat/

Per l’escola Sant Pere Claver, al barri del Poble-sec, el curs que estan deixant enrere ha estat prolífic en premis. De fet, n’han rebut tres: el premi “Inventar és divertit” atorgat pel Museu d’Invents de Barcelona; amb el Premi Fundació La Caixa que atorga l’Obra Social La Caixa juntament amb la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP) pels projectes d’innovació de l’escola; i el premi Baldiri Reixac, pel foment de l’us social del català.

“Inventar és divertit” és probablement el més creatiu dels tres premis, ja que els alumnes de 6è de primària van haver de crear un invent per fer somriure. “És un prototip d’una màquina musical que només funciona quan la gent somriu”, explica M Àngels Brescó, directora del centre. L’invent el van batejar amb el nom de “Sonrisitas” i la idea va partir de l’alumnat. “Després els especialistes són els encarregats de veure la viabilitat de transformar allò que han imaginat en alguna cosa que sigui verídica”, explica Brescó. Així, doncs, comenta que es parteix d’un debat de possibilitat i, tenint en compte els requisits del concurs, s’engega el procés de creació.

Brescó explica que els dos anys anteriors ja havien participat en una convocatòria semblant i els mestres tant de música com de plàstica, que estan molt atents a la convocatòria, van motivar als alumnes per participar-hi. “Com que ja portàvem un historial de dos premis vam tornar-ho a intentar”, comenta. I han tornat a guanyar presentant el Sonrisitas, que durant un any estarà exposat al Museu dels Invents de Barcelona.

Un altre dels premis que han guanyat aquest curs ha estat el premi SEBAP que entrega l’Obra Social La Caixa juntament amb la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Es tracta d’un reconeixement al projecte educatiu del centre i està valorat en 4.500 euros. Per optar-hi, es va presentar el treball “Excel·lència educativa i inclusió socia” en què s’explicaven els projectes d’innovació que es fan al centre i el perquè del seu èxit.

Finalment, el darrer premi amb què se’ls ha reconegut la seva feina ha estat el Baldiri Reixach, que “és un reconeixement general al foment del català com a llengua de cohesió social” , explica la directora. Segons M Àngels Brescó la de la cohesió social és una feina important en un centre on el 72% d’alumnat és d’origen immigrant i l’èxit del seu model el demostren, més enllà dels premis els “bons resultats de les competències bàsiques”. Aquest premi, que enguany arriba a la XXXV edició i que s’ha donat a un total de 14 escoles, està dotat amb 3.300 euros, que igual que tots els altres premis econòmics, es destinen a projectes d’innovació, segons explica la directora del centre.

M Àngels Brescó reconeix que “ha estat un any de premis” i se’n sent satisfeta, però també recorda que els reconeixements no arriben sols i que “cal un esforç i una dedicació per presentar-te als premis”.

La recerca ha tingut fruit. Fa uns quants mesos, la Comissió de la Dignitat va presentar un fons fotogràfic de la Guerra Civil que havia comprat per 7.700 euros (amb l’ajuda d’una cinquantena més de particulars) a uns militars francesos. Eren 1.400 negatius de gran valor documental, però de l’autor només se sabia que era un jove soldat republicà.

Hi havia imatges fetes al front d’Aragó i del Segre desades dins una capsa de fusta. I altres instantànies, desades en dues capses metàl·liques, que reflectien la quotidianitat de la Barcelona dels anys trenta. Però enlloc, cap firma. Enlloc, cap pista de l’autor.

En una de les fotografies apareixia un soldat i una noia. La parella, somrient, posava davant el fotògraf.

Potser algú, més de setanta anys després, sabria de primera mà la història d’aquella foto. I amb aquesta esperança, la Comissió de la Dignitat va difondre la imatge a través dels mitjans de comunicació. Diaris, televisions, internet…, la noia i el soldat van sortir pertot arreu, i qui l’havia de veure la va veure: la Montse Pau.

La neboda de la Montse li va trucar i li va dir: “Tieta, els avis surten en una foto d’El Periódico. Ja t’ho explicaré”. I quan, al cap d’uns quants dies, li va portar el diari, la Montse va reconèixer aquella imatge de seguida. En tenia una còpia a casa, i no només això: també hi havia una anotació del seu pare (el soldat de la foto) en què detallava que la imatge s’havia fet el 2 de juny del 1938 a Vilanova de Meià, a la Noguera, i també especificava que darrere la càmera hi havia Francesc Boix, soldat de la 30 divisió de l’exèrcit republicà.

Ventura Pau apareix somrient amb la seva dona, Montserrat Sureda. Aquests són els protagonistes d’una fotografia que ha servit per resoldre el misteri de qui n’era l’autor.

Al valor documental de la col·lecció d’imatges sobre la vida diària al front de l’Ebre vista pels ulls d’un soldat de la columna Macià-Companys, s’hi afegeix ara el valor de saber que aquell soldat fotògraf era Francesc Boix, gràcies al qual es coneixen molts detalls de la vida a les trinxeres durant la guerra civil. L’autor, que va anar al front amb la lleva del biberó, també va tenir un paper en la història com a testimoni de càrrec contra els caps nazis en el judici de Nüremberg.

L’arxiu sobre la Guerra Civil va ser recuperat quan feia setanta anys que un jove Francesc Boix s’havia endut a l’exili aquestes tres capses amb fotografies i negatius de fotos, de les quals es va perdre la pista al camp de refugiats d’Argelers. La Comissió de la Dignitat ha fet un intens treball d’investigació. Durant el procés per digitalitzar i revelar les imatges, en alguna s’hi ha pogut identificar el mateix fotògraf, amb Gregorio López Raimundo, a Barcelona, o com a soldat al front.

Estudis grafològics també n’han confirmat la identitat, i també que algunes de les fotos que es va endur a l’exili eren del seu pare, Bartomeu Boix, l’home que li va inculcar l’interès per la fotografia. Les imatges de Bartomeu Boix eren les de les capses metàl·liques, les de la Barcelona dels anys trenta. ​Ara, un cop acabada la investigació sobre la seva procedència, cediran el fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Francesc Boix tenia 17 anys quan va anar al front i 19 quan va arribar al camp de refugiats d’Argelers. En mans dels nazis, va anar a parar a Mauthausen, on el van fer treballar com a fotògraf i on va conspirar al costat d’Antoni García Alonso per treure negatius fora del camp de concentració amb una idea: donar a conèixer al món el genocidi nazi.

I ho va aconseguir. Les fotografies les va amagar Anne Pointer, una veïna del poble de Mauthausen, i van ser el motiu que Boix fos l’únic espanyol que va testificar al judici de Nüremberg. El seu testimoni de càrrec va ser determinant per identificar alguns dels responsables de l’Holocaust i condemnar els caps nazis que ell havia fotografiat.

Francesc Boix va morir a París quan tenia només 30 anys d’una malaltia renal, probablement agreujada per les condicions al camp de concentració.

Boix està enterrat als afores de París. Del manteniment de la tomba, se n’ha encarregat sempre l’Amical de Mauthausen de França, però la concessió caduca l’any vinent. Ara, amb l’ajuda de la seu a Barcelona de l’entitat, recaptaran diners per comprar la concessió a perpetuïtat, una despesa que l’entitat no pot assumir sola. Esperen la col·laboració d’administracions catalanes, associacions i particulars.

S’ha publicat un nou número del butlletí del Foment Excursionista de Barcelona, el podeu llegir seguint el vincle del web adjunt.
(function(d, s, id) {
var js, fjs = d.getElementsByTagName(s)[0];
if (d.getElementById(id)) return;
js = d.createElement(s); js.id = id;
js.src = “//connect.facebook.net/ca_ES/all.js#xfbml=1”;
fjs.parentNode.insertBefore(js, fjs);
}(document, ‘script’, ‘facebook-jssdk’));

16/07/2013 Els Castellers del Poble-sec arriben a l’equador de la temporada presentant un 7 de 7

El 7 de 7, aconseguit per primera vegada aquesta temporada, va ser el castell estrella de l’actuació d’aniversari dels Castellers del Poble-sec d’aquest dissabte. A més, però, també van aconseguir carregar i descarregar la torre de 7, que la darrera vegada només havien pogut carregar, i el 3 de 7 per sota. “Era el primer cop que ajuntàvem aquests tres castells i per tant un cop més tornem a fer la millor diada de la nostra història”, comenta Quim Pérez, portaveu de la colla. Tot i això, Pérez reconeix que els queda poc marge de millora fins que no s’assoleixin els castells de vuit.  Amb l’actuació d’aniversari, com cada any, els Castellers del Poble-sec posen punt i final a la primera part de la temporada castellera, que reprendran a partir de finals d’agost, tornant de les vacances. Tot i que se’n van satisfets, Quim Pérez comenta que sempre es queden amb la sensació que podria haver estat millor ja que considera que si tota la temporada hagués estat com les dues darreres setmanes potser haguessin aconseguit objectius més alts, com per exemple els castells de vuit. “Aquestes dues últimes setmanes s’ha demostrat que la gent en tenia ganes i que si al setembre ens hi tornem a posar així confiem que aquest 4 de 8 arribi”, diu.  Més enllà d’aquest repte, però, assegura que “la valoració no pot ser més bona” i fa recompte: en aquesta primera part de la temporada han aconseguit descarregar quatre torres de 7, portar diverses vegades el 3 de 7, estrenar el 7 de 7 i fer molts 5 de 7. “En general, hem causat prou bona sensació”, diu. A més, considera que han tingut “una primera part molt intensa”, amb nombroses actuacions.  Tot i que els Castellers del Poble-sec no faran més castells fins la tornada de les vacances, durant aquesta setmana seguiran participant en la Festa Major del Poble-sec, i és que entre altres coses, són uns dels responsables de l’organtizació d’un dels plats forts de la celebració, el Sec a Sac

El barri del Poble-sec va homenatjar dissabte l’actriu poblesequina i pregonera de les festes del barri d’aquest any, Julieta Serrano. La iniciativa havia estat del CERHISEC i es va optar per col·locar una placa commemorativa a l’edifici on va néixer i va passar la seva joventut, situat al número 139 del carrer Nou de la Rambla. L’actriu, de 80 anys, compta amb una extensa trajectòria tant en teatre com en cinema, treballant amb directors com Pedro Almodóvar, i a la televisió.
La placa, es composa d’una fotografía de l’actriu amb el nom, l’any de naixement i una inscripció: “Que porta el Poble-sec en el cor”. Durant l’acte que es va celebrar dissabte al matí amb els parlaments del president del CERHISEC, Josep Guzmán, i del regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, l’actriu no va poder evitar emocionar-se. “Agraïda, aquesta és la paraula; no m’esperava rebre aquesta resposta tant tendra”, explicava. Julieta Serrano va dedicar la placa als seus pares i al seu germà, que ja no hi són. Per la seva banda el president del CERHISEC, Josep Guzmán, va explicar que l’acte no només l’homenatjava per la seva trajectòria, sinó per què mai s’ha avergonyit i sempre ha reivindicat el seu barri d’origen, i per ser molt accessible, humil i estimada pel barri.
De l’homenatge, Josep Guzmán en destaca que és el primer que el CERHISEC fa a una dona i que és important per ells fer-lo en vida: “Tenim molt clar que els homenatges s’han de fer en vida; una persona ha de saber en vida que els seus conciutadans l’estimen i l’aprecien”.
Al vespre, Julieta Serrano va donar el tret de sortida a la festa major amb el pregó, que enguany es va celebrar a la plaça Navas, on va tenir aquestes paraules pel barri: “El Poble-sec és el meu poble i on vaig començar a aprendre una quantitat de coses essencials que m’han portat fins on m’han portat”. Serrano va recordar el barri de quan ella era petita, on assegura que hi va aprendre molts valors, i que, convençuda que volia ser actriu, va ser on va començar a “somiar en aquella galeria que donava al carrer Nou de la Rambla”. “El Poble-sec ha anat a més i s’ha desenvolupat i ha estat viu, viu”, va dir referint-se a com és ara el barri; i va acabar amb un “estimo el Poble-sec” i convidant al veïnat a participar i gaudir de la festa.
En l’inici de la festa també va ser-hi el president del Districte de Sants-Montjuïc, Joaquim Mestre, que va destacar: “El Poble-sec és un barri viu que vol fer festa però que també planta cara als desafiaments que estem patint, especialment en aquest barri i en d’altres barris populars de la nostra ciutat”. El regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, va dir: “Han estat moltes i moltes setmanes de feina que no es veu i que es veurà a partir d’avui amb aquest inici de festa major”. Durant el pregó una “flashmob” amb un cor de gospel va sorprendre al públic a ritme de “Happy day”.

Durant aquest cap de setmana s’han fet bona part de les activitats i tot i que entre setmana també hi ha alguns actes previstos serà entre el proper divendres i diumenge quan hi haurà la majoria de les activitats que encara queden

L’entrega de premis del IV Concurs Fotogràfic Francesc Boix va tenir lloc el passat dijous a la Biblioteca Francesc Boix, al carrer Blai del Poble-sec. El certamen porta aquest nom amb la voluntat de potenciar la figura del fotògraf. “Francesc Boix va ser un fotògraf mític, que va viure al barri. Una figura a destacar sobre la qual volíem treballar”, va dir en l’acte de lliurament Joan Delgado, el director de la biblioteca. La temàtica de les obres havia de tenir relació amb el barri, els seus espais, persones o costums.
Durant la cerimònia es van mostrar les vuit imatges finalistes i les dues guanyadores: el segon premi va ser per a Sergi Escribano Ramos, amb la seva obra “Fènix”, i el primer se’l va endur l’original “Sopar a la Fresca”, de Jordi Trenzano Vila. Tots dos, malgrat haver tingut experiències diferents amb la fotografia, la veuen i viuen com una afició i no com una professió.
La participació en el concurs ha crescut molt des que es va començar a celebrar ara fa quatre anys: “Aquest any s’ha doblat el número de participants i de fotos”, va explicar Ricardo Gaitano, la persona que va tenir la idea de dur a terme el concurs. I és que s’han presentat 150 originals de 70 persones diferents respecte les 100 fotos i els 45 concursants de l’any passat, tal com explicava Gaitano. Ell, que és treballador del consorci de biblioteques i veí del Poble-sec, diu: “He passat moltes festes del barri i trobava que hi faltava alguna cosa”. Per això va fer la proposta, per a “posar més maco el carrer”. Per aquest motiu, les deu obres seleccionades s’exposaran al pati de la biblioteca que dóna al carrer Blai a partir del dilluns 15 de juliol. Aquesta és una manera que “la biblioteca participi de la festa major”, una de les voluntats del concurs, segons va expressar Delgado. A la vegada també serveix per exportar el Poble-sec a la resta de la ciutat, fent que hi participi gent de tot Barcelona.

El passat dissabte es va celebrar, en el marc de la Festa Major, el VI Concurs de Pintura Ràpida del Poble-sec, on hi varen participar 15 artistes d’arreu de Catalunya. El guanyador del primer premi va ser Ramon Pujolà, mentre que el segon premi va ser per Eulalia Pallarés.