Daily Archives: 18 de maig de 2013

El Poble-sec es coordina per oferir un cap de setmana ple d’activitats al barri

Els tallers d’artistes i artesans del Poble-sec van obrir de nou les portes aquest passat cap de setmana a tot el veïnat. És una activitat que ja fa diversos anys que es fa al barri i enguany hi han participat 38 tallers. Tots, a més, han organitzat activitats per amenitzar la festa i cridar l’atenció dels visitants. “La gent ha quedat molt contenta, la majoria de talleristes ja estan esperant que al novembre fem el proper”, comenta Josep Guzmán, un dels organitzadors.

Amb els tallers oberts es va fer coincidir la fira de Sant Ponç, que celebrava la 33a edició, i la ruta del vermut que per primera vegada s’organitzava al barri. “La proposta era sortir diferents bars del barri repartits per totes les zones on més tallers d’artesans hi ha a oferir una proposta d’oci diürn lligat a la gastronomia i a la música de qualitat”, explica Elaitz Sáenz de Cámara, un dels organitzadors de la ruta. Així, els establiments que hi han participat van oferir un vermut, que podia canviar-se per una canya o un refresc, i una tapa que es va cuinar en la majoria de casos davant del bar, per 3 euros. La proposta va ser un èxit: “Entre tots havíem calculat fer unes 4.500 racions i pràcticament les vam vendre totes el dissabte”. Així doncs, el dissabte a la tarda van haver-se de reorgantizar per poder seguir amb la iniciativa el diumenge. “Estem molt contents amb la iniciativa i a la gent li ha agradat molt”, comenta Sáenz de Cámara.

El Molino reestructura un deute de quasi 8 milions d’euros per no tancar

“Volem deixar clar que el Molino no es tanca, el Molino continua”, reiterava aquest matí Elvira Vázquez, gerent de l’empresa Ociopuro que gestiona el teatre el Molino, al Poble-sec, en una roda de premsa organitzada per donar resposta a les informacions publicades en un mitjà de comunicació aquest dissabte. Segons Vázquez es tracta d’“una informació errònia i no contrastada” que incloïen “unes xifres que espanten a qualsevol”.

La gerent ha explicat que la crisi, la pujada de l’IVA i la davallada del consum, entre d’altres factors, han afectat l’economia de l’empresa però reitera que el teatre no tancarà. Per això diu que ja s’estan prenent “les mesures necessàries per poder seguir amb el projecte amb el que portem 14 anys”. Per esvair els rumors, Elvira Vázquez ha explicat que l’empresa fa temps que està pagant un deute assumit en gran part per la remodelació del teatre i que durant 5 anys l’han estat pagant. En aquests moments, però l’han hagut de flexibilitzar per fer-lo sostenible i per això han negociat amb l’entitat financera.

Així, segons les dades que ha exposat Vázquez el capital social de l’empresa en aquests moments és de 6.132.600 euros i tenen un deute de 9.200.000 dels quals 7.800.000 són financeres.

També ha volgut ressaltar que el deute que tenen amb Hisenda és de 134.000 euros, i no de 3.000.000 tal com havia publicat el mitjà que va crear l’alarma.

Tot i això, ha assegurat que tenen un pla per reestructurar el deute: “Tenim unes xifres del que estem facturant i del que podem facturar i uns objectius fixats; tot plegat és el que fa aquest pla que estem acabant de datar”.

Els Castellers del Poble-sec també van celebrar una diada important a casa, la de Can Bandarra. “Va ser immillorable”, comenta Quim Pérez, relacions públiques de la colla. Van aconseguir dos dels seus millors castells, la torre de 7 i el 3 de 7 per sota. “Els vam portar tots dos a plaça diumenge i els dos van sortir de manera molt solvent”, comenta. La diada l’havien començat amb un 5 de 7 i la van tancar amb dos pilars de 5, “que tampoc són habituals”. Segons Quim Pérez la bona diada que van fer va ser conseqüència del fet que els assajos havien anat molt bé “i això ens va fer agafar el repte amb tota la confiança”.

A més de la diada de Can Bandarra, els dies previs havien estat realitzant els tallers ”Tots som una colla”, pensats per a que gent nouvinguda conegui el món dels castells. Van assistir-hi més de 40 persones. “Estaven molt motivats i en general la resposta va ser molt bona”, comenta Quim Pérez. De fet, alguns dels participants es van animar a repetir el divendres a l’assaig general i a la diada del diumenge, on també els van fer partícips de l’actuació.

La plaça de la Bella Dorita, al barri del Poble-sec, va omplir-se aquest passat cap de setmana de paradetes de productes artesanals en la trenta-tresena edició de la fira de la natura de Sant Ponç, organitzada per la Coordinadora d’Entitats i el Pla Comunitari del Poble-Sec, La Cultural del Sec i l’Associació Slow Food Barcelona. Durant el divendres i el dissabte, els firaires van mostrar al Mercat de la Terra i del Barri una gran varietat d’herbes, dolços i productes ecològics.

“Sant Ponç va néixer al Carrer Hospital, i el Poble-Sec també en va voler un de propi”, comenta Cati Gomila, membre de la Coordinadora d’Entitats del Poble-Sec i expresidenta de la fira. Fent una ullada a les edicions passades, assegura que “la tradició continua, però escassament”. El mercat va complementar-se amb xerrades i tallers de degustació. Per aquest motiu, segons Gomila, “és una fira per a totes les edats, perquè és molt dolça”.
Entre els firaires n’hi havia de veterans, com la Susana Jiménez, que hi és tots els anys des del 1995. “El Carrer Blai ens va quedar petit i aquí hi ha més ambient”, diu. La seva especialitat són les herbes aromàtiques, com la farigola, el romaní i la menta. Per part de l’associació Slow Food, Marta Terrassa va preparar, per tercer any, una paradeta d’agrologia de la salut, menjar ecològic i cosmètica natural: “Tenim sabons naturals”, explica, “els elaborem nosaltres mateixos, amb oli d’oliva”.

D’altres firaires tenien menys experiència, com Alfons Cantero aficionat al món dels productes naturals des de fa un parell d’anys: “Preparo oli d’arbequina de primeríssima qualitat des de fa poc, i he decidit portar-lo al meu barri.” Sobre la fira comenta: “És una de les trobades amb més artesans reals, on cadascú pot explicar amb «carinyo» com fa les coses.”

Entre els assistents també n’hi havia que seguien la tradició des de fa dècades, com Semi Colominas, vinculat professionalment al sector: “abans de casar-me havia anat a les antigues fires de Sant Ponç”, comenta, “abans la gent anava a comprar-hi remeis, i ara busca una nova forma de vida”.