Monthly Archives: desembre 2009

FOTOS SOPAR DELS 20 ANYS

Aquest any la Coordinadora d’Entitats ha fet els seus primers 20 anys de vida, per celebrar aquest fet hem realitzat un sopar per retrobar-nos en aquestes dates i agraïr a les entitats fundadores i a tres persones que representen molts anys de feina associativa en pro del nostre barri.
Les entitats fundadores que encara existeixen son:
La Coral Infantil Xemeneia Amunt, Els Diables del Poble-sec i Els Gegants del Poble-sec.
Els tres ciutadans homenatjats han estat:
Josep Salip, Lluís Domingo i Ramón Domenech.
En aquesta notícia podeu veure el reportatge fotogràfic realitzat per el company Javier Velasco.

EXPOSICIONS DE JOCS I JOGUINES

Quan arriba aquesta època de l’any, els infants i els adults ens interessem a saber més coses sobre el joc i la joguina. Peró, per Nadal, tota joguina val?

Si voleu saber quines són les joguines més adequades per als vostres nens i nenes? A més veure una extensa mostra de joguines de les que surten a la tele i també de les que no hi surten, però que són tan interessants i divertides o fins i tot més?

Per trobar la resposta, la ludoteca del Poble-sec convida a totes les famílies, infants i adults a visitar la nostra exposició de joguines on, de la mà dels ludotecaris, podreu informar sobre quines són les joguines més adequades per a cada edat, les novetats de la temporada i tot allò que vulgueu saber.

Dates: Dimarts, 15 i dimecres, 16 de desembre.
Horari: De 17 a 19:30h a la sala d’actes del Sortidor.

EL FULL DE LURDES

El full de Lurdes número 78. Advent 2009

EL “TROCASEC”: CONSUM RESPONSABLE!

El primer mercat d’intercanvi Trocasec que es va a fer al Poble-sec ha estat tot un èxit. El diumenge, 29 de novembre, el pati de la Biblioteca Francesc Boix es va tornar petit per la demanda de taules i la quantitat de gent que va arribar a fer el seu intercanvi de objectes sense necessitat de diners.

L’horari de l’activitat era de 11:00 a 15:00 hores, però des de les 10:30 hi havia gent pels voltants. Noelia Sotus, encarregada del Pla Comunitari del Poble-sec i responsable de aquesta iniciativa ha dit que, “l’objectiu del mercat d’intercanvi és mantenir l’esperit dinàmic que caracteritza el barri, fomentar la relació entre els veïns i fer difusió d’aquesta manera responsable de consumir”.

Una altre fita és aconseguir un grup de veïns que vulguin tirar endavant i de manera freqüent al barri aquest nova idea. El proper 10 de desembre, al vespre, els organitzadors, com són les mateixes entitat del barri i veïns, es trobaran al centre Cívic El Sortidor, a la sala 2.1 per valorar el que s’ha fet el dia del Trocasec.

El intercanvi va tenir tant d’èxit que la quantitat de taules es va desbordar. Hi havia una reserva de 58, però es va ampliar i qui no en tenia va posar el seus productes a terra. Entre les onze i l’una del migdia el punt d’intercanvi estava ple i unes dues-centes persones havien arribat al lloc.

Alguns que passejaven pel carrer i no s’havien informat de res, van tornar a casa a buscar algun objecte per fer l’intercanvi. La gent va anotar el seu email a una llista per saber quan es realitzarà el proper intercanvi, per tal de tenir el seus objectes a punt.

Rubén López és treballador social de Càritas Diocesana de Barcelona i havia vingut a col·laborar amb la gent del Pla Comunitari del Poble-sec en la Comissió de Convivència i Coneixement Mutu. López ens va explicar que el mercant tenia de tot, ” la gent que ha participat ha portat de tot, des de joguines, roba, estris de cuina, a mobles i fins i tot aparells elèctrics i vídeos”.

Heu de saber que els mercats d’intercanvi compten amb un web www.intercanvis.net. La web neix per donar suport als mercats d’intercanvi tant de Barcelona, com de la resta de Catalunya. Allí trobareu la agenda amb el lloc on es realitzaran els propers mercat d’intercanvi i la llista sencera d’indrets on es realitzen trocs. El proper 19 de desembre a les onze, a Nou Barris, al centre Ton i Guida es reuniran els encarregat dels mercats per quedar d’acord i coordinar-se. També tractaran el tema de fer monedes d’intercanvi per tal de facilitar l´economia social dels barris.

Miroslava Villatoro

“RAICES” UNA VISIÓ DEL POBLE-SEC AMB ULLS D’ESTUDIANT

Us adjuntem l’article que ha realitzat Angelo Attanasio per la Universitat i que descriu el barri que veu i viu.

RAICES PROFUNDAS PARA LAS NUEVAS IDENTIDADES

Alberto es un argentino alto, macizo y fibroso. A pesar del cansancio de la semana laboral, todos los viernes acude a los entrenamientos de la colla de su barrio: sus hombros firmemente plantados, pegados a los de otros compañeros, constituyen el cimiento de estas insólitas construcciones vivientes llamadas castells. Cuando dejó su país, hace ya ocho años, en busca de una vida más apaciguada, Alberto no sabía que en Barcelona desde siglos se levantaban castillos humanos. Pero ahora se siente compenetrado con esta tradición popular, y cuando se pone la característica camisa azul, luce con orgullo el escudo de los castellers de Poble-sec.
La combinación de equilibrio y esfuerzo colectivo que permite levantar los castells es la misma que rige la convivencia en este arrabal nacido a la sombra de la montaña de Montjuïc y limitado por la avenida del Paral?lel ? ese confín tan físico como simbólico con la ciudad.
Desde el asentamiento de sus primeros núcleos urbanísticos ? que se remontan alrededor del 1869 ? Poble-sec ha sido siempre un barrio popular, poseedor de profundas raíces identitarias y al mismo tiempo abierto a las distintas culturas, ya que a lo largo de los años había ido integrando gente procedente de la otra orilla del Ebro. Pues no es extraño que ahora acoja en sus calles estrechas y sin chaflanes una multitud de personas llegada más allá del mar, lo que hace posible que aquí luzcan más los brotes de nuevas identidades.
En los últimos años del siglo pasado, el barrio estaba sufriendo un lento declive, asociado al envejecimiento de la población y a la huida de muchos vecinos hacía otros barrios. Sin embargo, fue precisamente la disponibilidad de viviendas baratas y la llegada de nuevos inmigrantes lo que determinó un cambio radical. De hecho, según las encuestas llevadas a cabo en el 2008 por el Departament d?Estadística del Ajuntament de Barcelona, poco más de un cuarto de los 40.000 vecinos de Poble-sec ha nacido en el exterior, principalmente en Latinoamérica, en Magreb y en Pakistán.
En sus calles se despliega bien esta nueva geografía de su alma. Los comercios de los pakistanies comparten la vereda con las pescaderías de siempre, y las antenas parabólicas pestañean desde los balcones así como lo hacen los frisos modernistas. Las plazas han recobrado nueva vida y colores, mientras que cada vez más vecinos se comprometen con ese renacimiento.
Uno de los contrafuertes que ha sostenido el nuevo tejido social ha sido la Coordinadora d?Entitats del Poble-sec, una federación que ahora reúne más de ochenta organizaciones vecinales. ?La Coordinadora ha nacido con el objetivo de preservar la cultura catalana, con sus fiestas y tradiciones. A ese reto hemos añadido la apuesta para un renacimiento del movimiento asociativo del barrio? afirma orgulloso su presidente, Amadeo Quintana. ?Hemos instituido el Nadal Solidari, una campaña de solidaridad para todos los niños necesitados del barrio, y con el Distrito llevamos a cabo el Plan Comunitario, un proyecto piloto de ayuda legal y laboral para los inmigrantes?.
Otro arbotante es la asociación La Formiga, que fomenta la inclusión social del colectivo de mujeres, sobre todo pakistaníes y marroquíes, a través de programas lingüísticos y de promoción del empleo. ?Concentramos nuestros esfuerzo para ayudar al colectivo de mujeres, porque tienen unas dificultades específicas?, asevera Gustavo de Miguel, uno de los responsable de la organización, ?Pero queremos también que ellas se sientan vecinas activas?. Y con una pizca de satisfacción concluye: ?Cuando veo que el comerciante paquistaní le dice a una viejecita del Poble-sec que ha vivido toda su vida aquí, que le acompaña a casa para llevarle la bolsa con la compra, me parece una cosa espléndida?.
La llegada de los inmigrantes ha incorporado también nuevas costumbres a la vida del barrio. El sábado por la tarde es fácil encontrar grupos de chicos pakistaníes que juegan al criquet en la plaza cercana a la iglesia de Santa Madrona, allí donde los ladrillos de la tres chimeneas ? custodios severos de la memoria de la época industrial ?se reflejan en las vidrieras de la nueva mezquita.
Obviamente Poble-sec no es una isla feliz: como toda construcción humana vibra a la intemperie de las dudas y contradicciones despertadas por la inmigración. Manuel, por ejemplo, hace 21 años que sirve orujo casero a los clientes de su bar y ahora manifiesta su inquietud por la llegada de los inmigrantes. ?No me gusta como se ha transformado el barrio. Ahora hay más suciedad, más jaleo, más inseguridad. Tengo miedo de pasar por la calle Blai hasta de día?. Por otro lado Yuma, una joven peluquera dominicana, expresa su decepción: ?Aquí se vive muy mal. Hay mucho racismo, sobre todo hacía los inmigrantes!?.
Sin embargo, hay otros vecinos que aprecian el nuevo tipo de vida. Carmen, que tiene 84 años y ha nacido en el barrio, afirma: ?No me molesta para nada que haya nuevos vecinos. Sólo me gustaría que se adaptaran un poquito más?. Esperanza y Manuel, un matrimonio dominicano que desde hace 4 años está asentado aquí, coinciden con ella: ?En el barrio nos sentimos tranquilos. Es fácil integrarse cuando uno se acostumbra a las leyes del lugar?.
Con respecto a estas cuestiones, Imma Moraleda, regidora del districto Sants-Montjuic, precisa que, tratándose de un barrio poblado mayoritariamente por gente anciana, la llegada de gente de distintas culturas quizás haya incomodado a algunos. ?Simplemente se trata de problemas de convivencia, debidos a la gran densidad y a las distintas maneras de utilizar el espacio público?, sostiene la regidora. ?En cambio, yo valoro mucho el tejido social del barrio. Creo que es algo de lo que estar orgulloso?.
Tal vez el mismo orgullo que lucen los integrantes de la cuadrilla de los Castellers del Poble-sec. Aquellos hombres y mujeres de distintos países que, como Alberto, brazo con brazo, piel con piel, desde hace diez años construyen y dan fuerza a esos castillos humanos, prestigio de todo un barrio.

[Barcelona, 15 de noviembre 2009]