Informació recollida en el Blog:
balcopoblesec.blogspot.com/2009/05/les-monges-del-sortidor-150-anys.html
Una mica d’historia
Les monges eren aleshores i són, suposo, Religiosas Franciscanas Misioneras de la Inmaculada Concepción. Jo hi vaig anar dels quatre als catorze anys. En tinc records de tota mena, les escoles d’aquells anys ja se sap com eren i, en tot cas, la vivència de l’escola depèn de molts factors, les companyes, la professora de cada curs… Trobo, mirant en perspectiva aquells anys, que l’escola de les monges franciscanes ha estat, crec, l’escola emblemàtica del barri, encara més a partir del fet que es va transformar en filial de l’institut Verdaguer i, més encara, quan va esdevenir mixta.
Avui és una mica l’institut de secundària del barri i, pel que fa a l’escola primària, durant anys la més propera era el Verdaguer i, més endavant, el Carles I, cap de les dues tan cèntrica com les Monges del Sortidor. Avui queden poques monges, ja. L’escola s’ha anat ampliant molt al llarg dels anys, va néixer com una escola religiosa modesta, per a obrers, va patir el trasbals de la Setmana Tràgica i durant la Guerra Civil crec que es va utilitzar com a hospital. Després, la capella va haver d’esdevenir parròquia i, en retornar a les monges, els temps ja havien canviat molt i la capella es va reduir per tal d’ampliar l’oferta educativa.
Enguany fa cent cinquanta anys de la fundació de l’orde!!! Una llarga història, doncs, també lligada al barri en el bo i en el dolent, ja que de tot hi ha a la vinya del Senyor, que diuen. Recordo quan van celebrar el centenari de l’orde, i també el centenari del centre, amb un sopar al pati al qual vaig assistir. Pel centenari de l’orde es van fer moltes celebracions, vaig sortir en una funció que explicava la vida de la fundadora i ens van ensenyar un himne que feia Madre Ravell fundadora, un siglo ha que sembró semilla tan bienhechora que buenos frutos nos dió, Francisco de Asís al cielo nos guía, Francisco de Asís y la Virgen María… En la meva època infantil l’escola disposava d’un meravellós hort on les monges, com era habitual a molts llocs semblants, conreaven verdures i criaven alguns animals; fins i tot un porc, hi havia vist. Hi havia una immensa figuera que tenia al meu pare enamorat. Val a dir que Montjuïc era ple de figueres, també. Encara en queda alguna.
El 13 de maig de 1956, dia de la Mare de Déu de Fàtima, que queia en diumenge, vaig fer la comunió, a l’escola. A primers de juny, moltes vegades ens portaven a la Fira de Mostres d’aleshores, gran esdeveniment, i una de les poques sortides escolars tradicionals d’aleshores. He pensat, fins i tot, que potser aquesta fotografia respon a una sortida a la Fira, encara que no ho puc assegurar.
Avui, sovint es vol contraposar l’escola pública a la privada, però moltes privades de barri han fet i fan un gran servei i només cal observar l’alumnat que assisteix al Sortidor per veure que n’hi ha d’origens molt i molt diversos. Espero que la meva escola pugui fer molts anys més, i, si pot ser, amb més pau i tranquil·litat que els anteriors.
