Una vegada més el Centre Cívic El Sortidor amb el suport de la Ludoteca del Poble-sec fa honor a la seva feina per difondre la cultural i les tradicions del nostre país: La Castanyada.
El Dijous cap a la tarde-vespre, les famílies del Poble-sec han gaudit d’un espectacle infantil amb la presencia del animador Oriol Canals i com activitat central no podia faltar la presencia del personatge principal d’aquest dia: la castanyera Felipa ( Ana Vidal), donant castanyes als nens.
Més que per el desig de rebre les Castanyes, la canalla feia la cua per tenir l?oportunitat de veure a la velleta que estava ficada en una casseta i que portava a sobre una roba inconfusible, un mocador al cap, un davantal sobre la seva faldilla llarga que arriba fins a les botes i una cistella plena de castanyes embolicades en diaris. Tots han aprofitat la ocasió per fer-se fotos amb aquest personatge peculiar que va neixer al barri fa 58 anys. Tothom sense importa l?edat, fins els més gran aprofitaven l?ocasió per immortalitzar aquest moment mitjançant un “clic”.
Historia de La Castanyada
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n’ha desplaçat la celebració a la vigília d’aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la ‘castanyada’ és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d’ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.
Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l’oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.[1]
Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abric i amb mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
