Monthly Archives: abril 2009

En aquest enllaç trobareu l’informació que ofereix el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya d’aquesta malaltia nova.

Curs d’atenció oral per a professionals de l’hostaleria i la restauració.
Horari: De 10,00 a 12,00 hores
Calendari: Del 4 al 15 de maig de 2009
Dies: De dilluns a divendres.
Lloc: Centre Cívic El Sortidor
Pl. del Sortidor, 12
Informació: Tel.934912797
C.N.L: c/ Guitard, 17 Barcelona

Curs gratuït de 20 hores.

Una exposició a plaça Universitat mostra les iniciatives dels centres cívics.
Activitats sobre meteorologia, energies sostenibles, cultures de tot el món, música, teatre, creativitat audiovisual, joguines, malalties i suport als familiars, esports, humor, solidaritat, història, dansa, cinema, titelles, noves tecnologies… El ventall d’activitats que veureu a la mostra Barris Creatius: Energia Barcelona és molt ampli.

Està ubicada en un mòdul situat enmig de la plaça Universitat i la pot visitar tothom que ho vulgui fins el 17 de maig.

La mostra fa una selecció de les iniciatives dels 51 centres cívics de la ciutat, incidint especialment en aquelles que fomenten la convivència i la creativitat.

“La idea neix d’aquesta nova etapa de la ciutat, en la qual els 73 barris prenen el protagonisme i els centres cívics són la veu d’aquests barris. Cal donar reconeixement a aquests centres cívics i casals de barri, com a font creativa necessària que són”, ha dit el primer tinent d’alcalde, Carles Martí, que ha recordat que hi ha molts pocs barris, un 10%, que no tinguin centres cívics.

A més, en aquest mandat hi ha la previsió de crear 5 nous centres cívics i remodelar-ne nou més.

Més d’un miler d’activitats mensuals

Els 51 centres generen 1.200 activitats mensuals, amb una assistència mitjana de 50.000 ciutadans al mes.

Els barcelonins valoren amb un 8 sobre 10 les activitats d’aquests equipaments.

El Centre Cívic El Sortidor esta present amb tres propostes que representan l’ampli ventall d’activitats que els diferents grups realitzen al Sortidor.

Horari: De 11,00 a 21,00 hores
Plaça Universitat

MENJAR BÉ PER VIURE MILLOR, L’ALIMENTACIÓ COM A PREVENCIÓ
Podem gaudir d’una qualitat de vida més satisfactòria en la nostra maduresa?. L’alimentació pot ajudar-nos a recuperar la nostra energia vital, que és la que ens curarà de moltes malaltiesde la nostra societat, com les demències, l’envelliment prematur, el càncer, etc.
El curs és realitzarà al Centre Cívic El Sortidor en el marc del projecte Ataula, començarà el dijous 7 de maig i durarà 7 sessions
L’horari serà de 19,00 a 20,30 hores.
El curs esta a càrrec de Iolanda Roma, dietista i nutricionista, especialitzada en l’educació alimentària.
Preu del curs: 20 Euros

Per tercer any consecutiu, Temps de barri, Temps educatiu compartit impulsa l?obertura dels patis de les escoles amb la finalitat de complementar l?oferta d?espais d?ús públic que té la xarxa d?equipaments del barri.

La bona acollida del cursos passats fa que l?experiència continui en el conjunt del territori amb l?objectiu de millorar els espais de joc per a les famílies del barri.

Al Poble-sec estan oberts els patis de l’escoles:
CEIP Carles I i CEIP Mossen Cinto Verdaguer
Els horaris son: De dilluns a divendres de 18,30 a 20,30 hores i els dissabtes de 10,00 a 14,00 hores.

Els propers:
Dijous, 30 d’abril a les 17,45h
Dimarts, 5 de maig a les 9,30h
Dimecres, 6 de maig a les 17,45h

Podeu rebre informació de les diferents activitats infantils que es realitzaran aquest estiu.
Les reunions son al Centre Cívic El Sortidor i estan organitzades per el Centre de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona.
Podeu rebre més informació al Tel. 934434311

ATIMCA organitza aquest taller de cerca de feina amb la col.laboració de la Coordinadora d’Entitats a la seu del Casal Elkano
El taller és realitzarà els dimarts de 12 a 13,30 hores i va destinat a persones que busquin un lloc de treball.
Podeu trovar més informació a: ATIMCA
Carrer Blasco de Garay, 26 local
Tel. 933249522

La Barcelona industrial havia atret grans quantitats de treballadors durant el primer terç del segle XX. La misèria i la repressió expulsaven a milers de persones del món rural, que cercaren la supervivència a Barcelona. On, a més a més augmentava amb l’arribada d’immigrants i creixia la preocupació per la proliferació de barris de barraques. Un paisatge urbà que les autoritats del règim miraven d’ocultar.

En aquest ambient es desenvolupa la darrera novel·la de Júlia Acosta, L’inici del capvespre. El relat es centra en una família que prové del món rural i les seves vides es desenvolupen a les barraques de Montjuïc. Personatges que encara arrosseguen els records de la guerra i pateixen la postguerra més fosca.

“No és la primera vegada, ni serà la darrera, que escric sobre Montjuïc. La meva muntanya familiar i veïnal, tan maltractada i reconvertida al llarg del temps, conserva en molts racons una màgia antiga i incombustible”, aquest és un comentari de l’autora publicat en uns dels seus blogs, La Panxa del Bou, l’abril del any passat.

La Júlia Costa barreja amb magistral agilitat a la seva novel·la dades històriques de la seva infantesa amb elements de la seva imaginació. En aquest llibre ens parla d’una de les dades més fosques i a la vegada menys divulgades sobre la muntanya de Montjuïc com van ser els barris de barraques.

Un Indret que fos el lloc de naixement, de viure i compartir part de la vida d’un dels personatges, Pep Baltá. Aquest és l’element que connecta amb el lector, perquè ens situa en un lloc que avui no existeix, però que remarco per tota la vida de moltes persones que avui dia són grans. Al seu llibre, Júlia Costa té una singular habilitat per retratar ambients que ens embolica a un món de nostàlgia, on hi ha esperança i emocions trobades.

Un element a tenir molt en compte són els pensaments i les ambicions dels personatges. Per exemple, la Nita una dona amb molta empenta, una mare soltera de poble, obligada per la misèria a venir a servir a la ciutat. L’Emma, una dona amb molta perseverança. Aquestes dones s’esforcen per aconseguir els seus objectius.

Núria Burguillos, de l’Arxiu Històric de Sants-Montjuïc va a fer la presentació del llibre al centre cívic El Sortidor la darrere setmana, ens explica que uns dels elements que cal destacar del llibre ” és la credibilitat de l’argument, perquè es un testimoni de la vida mateixa, perquè els personatges van creixent, els hi van succeint coses i no saben mai què poden esperar de la vida”.

La novel·la es un testimoni fidel de la situació que es va viure en aquells temps, on les necessitats de sobreviure, les ànsies, les desil·lusions, els tombs que dóna la vida, ens adonen que segueixen present encara i que ens motiven a seguir lluitant per tirar amb davant, com fan els personatges femení de aquest llibre.

MIROSLABA VILLATORO

SINOPSI
En Pep Baltà, fill de mare soltera i
criat a les barraques de Montjuïc,
aconsegueix fer una carrera, dedicar-
se a l’ensenyament i a la literatura i formar
una família. Quan sembla que tots els
seus somnis de triomf i benestar poden fer-se
realitat, el seu destí fa un tomb cruel que
l’empeny cap al costat més fosc de la vida.
Vora seu, l’Emma Mas, la companya de
sempre, les filles, la mare, la germana, el
record dels absents i totes les persones que
l’envolten van condicionant, una per una,
per bé o per mal, el seu present, però ell sol
haurà de lluitar per un futur en què els ideals
de joventut i el concepte de felicitat perden el
seu to inflamat per difuminar-se en
l’acceptada placidesa del gris.
El corc del passat, però, estarà disposat
a deixar-lo descansar?

Entrevista amb La Dra. Iolanda Roma, dietista i nutricionista, especialitzada en educació alimentària.

Què bons que són els aliments fregit, oi?, però moltes persones els greixos no els senten bé. Es tendeix a pensar que el greix està relacionat amb el colesterol dolent i són els responsables directes de perdre la nostre figura estilitzada, per tant convé limitar el consum.
Aquest discurs no és del tot cert. La Dra. Iolanda Roma, dietista i nutricionista, especialitzada en educació alimentària explica que, ” els greixos son una reserva molt important d’energia, és un vehicle per transportar vitamines i està relacionat en la bona palatabilitat dels aliments”.

A més a més, els greixos col·laboren en la regulació de la temperatura corporal. Aquets son els responsables que les proteïnes siguin empleades com a font de energia, també envolten i protegeixen el cos i els ronyons. Per aquestes raons no s’ha de donar-li la esquena als greixos.

Aquest aliments menyspreable, però tan necessari per el correcta funcionament del nostra organisme es divideix en dos grups: greixos saturats i greixos insaturats. Aquest últim es subdivideix en: monoinsaturats i poliinsaturats. Això, demostra que ni ha menes de greixes, per tant és molt important coneix-se’ls i consumir-los en la mida que el nostre cos els demana.

Per ara parlaren del primer grup, saturats. Aquet grup tenen una característica: són sòlids a temperatura ambient. Podem trobar-los en el greix dels aliments d’origen animal como les carns, els lactis sencers i els embotits. Aquest greixos són bonissin, però dolents perquè contribueixen a obstruir les arteries. Es a dir, tendeixen a elevar els nivells de colesterol i de triglicèrids en la sang, quant es consumeixen en excés.

En canvi els greixos insaturats per naturalesa son líquids. Els monoinsaturats els pots trobar a l’oli d’oliva, les olives i els alvocats. El més representatiu és l’àcid oleic, perquè protegeix el sistema cardiovascular. Això ho fa al reduir el nivell de colesterol dolent(LDL) i augmenta el colesterol bo (HDL).

Els poliinsaturats pots trobar-los als olis de llavors (gira-sol, blat de moro, soja), els fruits secs grassos o oleaginosos (en especial, les nous i les ametlles) i l’oli de fetge de bacallà.

Al parlar de greix és imprescindible fer menció dels greixos processats o greixos hidrogenats/greixos trans. ?Aquests son el resolt de diversos i complexos processos de la industria alimentaria aplicats als olis vegetal. Els greixos hidrogenat son greixos poliinsaturat que han passat por un procés de saturació de hidrògens”, explica Roma.
Un exemple es la margarina, en seva fase inicial es líquida (oli de gira-sol), però la fan untable a una temperatura ambient. Quant fem aquest canvi físic i químic la tornen saturat. Tot aquest procés de transformació fa que la margarina sigui dolenta per el cos, perquè fa pujar el colesterol dolent i redueix el colesterol bo HDL.

Al consumir greixos trans tenim un 7,2% de augment del pes, mentre que si consumeix greixos monoinsaturats, com pot ser l’oli d’oliva, augmentas no més un 1,8 % del pes corporal.
La revista Newswise parla de les conclusions d’aquest grup d’investigadors de la Wake Forest University School of Medicine, que agrupa professionals de la medicina més reconeguts d’EEUU on destaca que, a més de provocar l’augment del colesterol ‘dolent’ a la sang, les dietes riques en greixos trans afavoreixen la redistribució del teixit gras a la zona de l’abdomen.
Con més dura es la margarina més greixos trans te . Si consumeixes aquest producte evita-la o escull la de consistència tova, perquè conte menys greixos trans. Evita els productes que digen a la etiqueta que contenen iols hidrogenats o parcialment hidrogenats perquè es sinònim de greixos trans. Es troben en la majoria de margarines, galetes, pastisseria industrial i fregits
Roma recomana, a més, no utilitzar els greixos poliinsaturats per cuinar, “aquest olis son fàcil de oxidar al contacta amb el foc. Per tant quant mengem aquets aliments estén consumim un oli oxidat” asegura.

Distribució dels greixos en la dieta
* El 30% de les calories totals de la dieta han de provenir del greix, encara que aquesta proporció pot augmentar un 35% si es fa a costa de consumir més greixos monoinsaturats (presents en l’oli d’oliva, l’alvocater i les olives).
* Respecte a la qualitat del greix, el repartiment recomanable és el següent:
– Saturats: menys del 10% de les calories de la dieta.
– Monoinsaturats: un 15-20% de les calories.
– Poliinsaturats: menys del 7% de les calories.
* Quant al colesterol, segons les recomanacions cal limitar-ne la ingesta a menys de 300 mil·ligrams al dia o, el que és el mateix, a menys de 100 mil·ligrams de colesterol per cada 1.000 calories.

Miroslaba Villatoro

“M’agraden les altures”, diu emocionada la Viki. La Laia fa tots els deures abans de sortir de casa i li agraden els assajos perquè allí ha trobat a les seves millors amigues. “Quant pujo i els meus companys comencen a bellugar-se sento una mica de pot, però desapareix perquè tinc confiança en que em passarà res”,confessa La Carla.

Totes aquestes noies tenen entre 6 i 9 anys i fan el treball més delicat de la colla dels Castellers de Poble-sec: el pont de a dalt. Aquest grup, els Castellers del Poble-sec es va presenta oficialment el juliol del 1999, encara que la idea havia sorgit gairebé un any abans per part d’un petit grup d’amics decidit a tirar endavant el projecte.

Aquest és el concepte principal que ens explica el Segón cap de colla; Benet Iñigo:”els Castellers del Poble- sec oferim un espai on la gent pugui passar-ho bé i aprendre a fer castellers. Es el lloc on vas aprendre a utilitza la teva força, el equilibri, valor i seny. Actituds que tant mateix serveix per fer castell, com en tots els altres aspectes de la vida”.

Segons la tècnica de canalla,Imma Pallares, el sentiment de pertinença els castellers és molt gratificant, “és una sensació de compromís que no ho pots explicar, però tu ho sents. La gent es molt disciplinada, no falta els assajos al menys que estiguin malats. Les xerrades que fem als local son molt especial perquè tots es reunim, des de nens petits a els més gran, tots parlem entre nosaltres i es un ambient molt maco”.

Els castellers fan dos trobades setmanals: el dimarts i el divendres. El dimarts el assaig és de 7 a 9 de la tarda perquè el següent dia tots el nens tens que anar a la escola. Però el divendres és un dia molt particular,”aquest és el dia més especial perquè ens reunim al nostre local a prendre una beguda y explicar-nos com va la vida i fem un sopar. Aquest és el punt de trobada de la gent de la colla”, diu Iñigo.

El 22 de març d’aquest any, a la plaça Santa Madrona, han pogut descarregar dos castell de set pisos. En 10 anys de historia, mai ho havien fet la mateixa actuació. Amb aquesta actuació han trancat el seu millor registre al començament de la temporada castellera, febrer – novembre.

Fer un castell és un moment efímer, manifesta el segon cap de colla. “Dura tres minut o quatre, però darrera hi ha hores de preparació. Es el plaer de pujar damunt y de fer-lo junts”.

Tu pots trobar el teu lloc als castellers de Poble-sec. Si sou prim o una mica gruixut, baixo o alt, si tens molta o poca força. Si te agrada pujar o et fan por les altures. També pots col·laborar a la part organitzativa o fent la revista. En la tasca que tu vulguis. Això si, el grups dels castellers del Poble Sec te asseguren que: ho passaràs bé.

Miroslaba Villatoro