(publicat a fapac.cat)
La FaPaC secunda la convocatòria de vaga general del proper dijous 8 de març i crida activament a totes les dones a sumar-s’hi per reclamar una IGUALTAT REAL D’OPORTUNITATS I DRETS ENTRE HOMES I DONES.
En la línia del moviment feminista, la federació insta a participar-hi particularment a les dones perquè es tracta d’evidenciar que sense el treball femení, remunerat o no, res funciona.
La convocatòria de jornada de vaga, sota el lema “Si les dones parem, es para el món” és multidimensional: laboral, de cures, de consum i educativa.
- Vaga laboral:Per fer palesa la major precarietat de la dona en el mercat laboral, la persistència de barreres a la seva projecció professional, i la seva discriminació en matèria de salaris.
- Vaga de cura:Per conscienciar i promoure que els homes assumeixin el treball domèstic i la cura amb l’objectiu que s’adonin de fins a quin punt la tasca de les dones és vital per al sosteniment de la llar, així com fer visible la càrrega assumida en solitari. Per denunciar les retallades pressupostàries que afecten la cura, la manca de reconeixement del treball domèstic que assumeixen les dones en major mesura, la pobresa que també les afecta de forma preferent o la vulnerabilitat de determinats col·lectius com són les dones migrants.
- Vaga de consum:Perquè les dones deixarem de consumir allò que no sigui imprescindible en aquesta jornada, reduint al mínim la despesa en subministres, així com en béns i serveis. Això ajudarà a reflexionar sobre el pes de les dones en la forma en què consumim i la força que tenim per implantar models més sostenibles. També farem boicot a les empreses que exploten la imatge de la dona per a la venda de productes i a aquelles que es beneficien de l’anomenada “taxa rosa”, que encareix tots els productes que s’envasen i s’ofereixen com d’ús preferent per a les dones o que, tot i ser de primera necessitat, com les compreses, no tributen com a tal.
- Vaga educativa: L’educació inicial és l’etapa principal durant la qual construïm les nostres identitats sexuals i de gènere. Per aquesta raó, les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a una educació pública, laica i feminista lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes des de les primeres etapes educatives durant les quals les professores som majoria, fins a la universitat. Reivindiquem el nostre dret a una formació afectivo-sexual que ens ensenyi en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes, i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules. Denunciem el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere. Exigim un avenç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació en què la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines, i alhora una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text.
No som una excepció, som una constant que ha estat callada!