El nostre amic i company Agustí Vilar, amb el que compartim entrebancs en el nostre dia a dia, ens ha dedicat aquest petit poema.
El carter penja una queixa a la xarxa
Troba absolutament intolerable
que el seu amic, un cadira de rodes,
no pot sortir d’aquesta estació
perquè li tanquen l’accés a la rampa,
quan els horaris broten violetes.
Des que la xarxa bull de comentaris,
les coses semblen que van arreglant-se.
Ara bé, sense cap discreció
malgrat trens accessibles, som un gueto.
Agustí Vilar
