… El nostre és un espai on arribem cada matí a l’hora nostra, després d’haver fet mandres al llit, sense presses ni rellotges. On el primer que veiem és el pati florit, el nostre hortet i el petit magatzem al fons que ens espera acollidor. A dins, cada nen que arriba va triant la seva primera activitat, aquella que li desperta l’intel·lecte, els sentits, aquella que respon a la seva necessitat d’estimulació i desenvolupament del moment. L’ambient és de concentració. Som una desena, tots ens coneixem, una petita família. Es respira confiança, respecte, estimació i joia de viure. Els nens treballen, perquè descobrir el món, comprendre, aprendre, és el seu propòsit i per això van tan determinats per la vida. Aquí un s’ha parat a observar, una feina tan bona com una altra. Dos col·laboren. Es mouen amb llibertat però silenciosament, per no destorbar. El silenci també és el que ens permet escoltar-nos, saber què necessitem des de dins. I hi ha qui surt a prendre l’aire, necessita moviment. D’altres treballen amb els materials didàctics. Un prepara la taula per l’esmorzar: tallar la fruita, netejar la superfície, parar la taula… Cadascú se serveix quan té gana, col·loca el plat brut a la seva pila, deixa l’espai net… El racó del joc simbòlic sempre té visites i el nostre conill està més que ben alimentat. Els materials Montessori són irresistibles i la concentració és extrema. Ningú ens aplaudeix ni ens corregeix, permetent així que escoltem el nostre mestre interior. L’acompanyant ens coneix, ens observa, ens facilita subtilment una lliçó, ens presenta el material just per continuar l’aprenentatge, intercedeix entre nosaltres perquè resolguem els conflictes amb empatia i respecte… Els dimecres anem al bosc, pugem als arbres, xutem les pedres, recollim fulles i observem les formigues i els ocells. Quan venen l’Emily o el Luis ens reunim per cantar o escoltar un conte. Cap al migdia quasi tots són a fora, pujant escales, gatejant pels túnels, escalant per les cordes, balancejant-se als gronxadors, regant les flors, transvasant sorra d’un cubell a un altre, observant l’hortet. Ningú ens pressiona per assolir fites abans d’hora, ni ens frena per les seves pors. No competim pel reconeixement dels adults perquè l’acceptació és total. I amb aquesta pau fem conquestes diàries, guanyem autonomia, una comprensió autèntica del món, habilitats, coneixements, capacitats, sensibilitat… Quan s’acosta l’hora de marxar sona la campaneta i tots correm a dintre, fem una rotllana, cantem plegats, ens agafem les mans… És hora de marxar i ja tenim ganes de tornar..!
Això és un exemple de comentari generat automàticament. Podreu editar o esborrar aquest comentari des de la vostra Intranet.
Ànims amb aquest bloc! Qualsevol cosa, ja ho saps!
Aquest text m’ha fet emocionar. Gràcies!